Folgado: “El meu desig és treballar per Torrent i poder ser cap de llista”
L’entrevista es va fer el dia després de la inauguració oficial del col·legi més gran de la Comunitat Valenciana, que està a Torrent, i que s’ha batejat com Les Terretes. I El Meridiano L’Horta va demanar-la perquè ara fa just dos anys que Amparo Folgado va prendre possessió com a alcaldessa de la localitat, després que María José Català entrara a formar part del Govern valencià com a consellera.
Folgado, de 48 anys, amb dos fills i diplomada en Treball Social, va ser regidora de Recursos Humans, Règim Interior i Informació. Coneix bé com funciona l’Ajuntament i diu sentir-se una ciutadana més. Es mostra agraïda pel seu equip de govern, és propera i té una mirada transparent que no deixa dubte: diu allò que pensa i pensa allò que diu. No perd el somriure en cap moment i en alguna resposta es pren el seu temps per a pensar la contestació. Es nota que viu per Torrent perquè diu que no renuncia a un origen, que ella resumix així: “jo sóc Amparo, la del carrer de Marco, i sempre seré la mateixa”
Ahir va inaugurar vosté amb Fabra el col·legi més gran de la Comunitat Valenciana…
Sí. Em quede amb la imatge de la satisfacció de veure com, després de quasi 30 anys sense una inauguració d’un centre escolar a la localitat, després de molt de treball, per fi hem vist els seus fruïts. Els xiquets ja varen començar el passat dia 7 de gener allí les classes, però vore l’edifici tan desitjat i tan necessari, fruït del treball conjunt, va ser una satisfacció.
Anem dos anys enrere…
Com t’avisà la consellera? A quina hora et cridà per a dir-te que volia que fores Alcaldessa?
(Riu) Ahir precisament estàvem riguent-se d’això a la inauguració amb Fabra… Va ser una cridà de telèfon. I va ser el 29 de desembre. Si haguera sigut el 28, haguera pensat que era una innocentada. Català em cridà després d’un plenari en què havíem aprovat els pressupostos… En eixe moment et sents amb una enorme responsabilitat per assumir el càrrec i, a més a més, en eixes ganes de seguir endavant amb el projecte amb l’ajuda de l’equip de govern.
Quina hora era?
Les onze de la nit. Jo estava amb uns amics sopant quan María José em va dir si podia anar a sa casa. Com que jo estava a prop, vaig anar de seguida. El primer que vaig pensar era que havia passat alguna cossa greu de salut. Que me proposara ser l’Alcaldessa, era l’ultim que podia imaginar.
Com t’ha canviat el dia a dia?
Canvia molt. Deixes de ser part d’un equip de govern i passes a ser una figura que la gent reconeix pel carrer. Jo seguix fent el mateix que feia: anar a comprar, em trasllade d’un lloc a altre de la mateixa manera… La diferència és que ara em costa un poquet més… Per a anar al supermercat els meus fills me diuen ‘ves-te’n tu, mamà’… Saben perfectament que el que em costava 15 minuts, ara em costa tres quarts d’hora o una hora. I això s’agraïx… Per a un alcalde poder tindre un contacte permanent amb la seua gent, amb el seu poble és primordial. Igual que quan era un ciutadà més.
És complicat però intente definir-me amb una paraula estos dos anys
Ufff… En una sola paraula? (pensa) Sent un agraïment al moment que estic vivint, tot i que és un moment que no és fàcil. Estic agraïda de poder compartir amb els meus ciutadans els aspectes bons i roïns. La paraula seria gratitud.
De què està més orgullosa? Del meu equip de govern.
Per quin projecte li agradaria ser recordada d’ací a 50 anys… Amparo Folgado, l’Alcaldessa que….
Mai he tingut pretensió de passar a la Història per una placa o per algun recordatori concret… Com a ciutadana, i ara com a alcaldessa, crec que tinc el deure de treballar per als meus ciutadans… Si de cas, que em recorden perquè vaig ser una Alcaldessa que treballà pel seu poble.
María José Català va dir que el fet que ella estiguera al Govern autonòmic beneficiaria molt a este poble. I així pareix que és… El col·legi més gran de la Comunitat, mercat nou a l’estiu… No està mal no?
No, no està mal. A més a més uno pot veure clarament que quan l’Administració autonòmica i la local treballen juntes, el resultat és bo. En estos moments, Torrent té el cor de la Generalitat. Les iniciatives es poden explicar millor perquè tenim membres en l’equip de la conselleria.
Sí, de fet fa uns dies es varen quedar sense una peça molt important de l’Ajuntament, perquè el cap del servici pressupostari i econòmic serà nou director del Palau de Les Arts
Això és senyal que torrent és un poble amb un gran valor, no només a nivell polític, sinó també pels seus funcionaris.
¿Què més teniu previst inaugurar d’ací a les eleccions? En estos moments està en marxa el mercat municipal, que s’acabarà abans de l’estiu; tenim les obres del carrer València i totes les actuacions que volem fer en els barris. La Política ha de donar respostes a les necessitats del carrer. El ciutadà ha de sentir que si li falta una pavimentació nova, una actuació a la seua plaça… Anem a donar-li la solució a eixe problema.
És molt prompte per a parlar de candidatures, però seria el seu desig ser cap de llista per a l’Alcaldia de Torrent?
El meu desig és treballar per Torrent i poder ser cap de candidatura. Però no és el més important… encara que estem amb 2015 com si fora la data crucial, -que ho és a nivell polític-. Però la data crucial és dia a dia. I jo sé que he de treballar per Torrent.
Sempre he vist ací gent demanant vore’s amb vosté per problemes quotidians: demanant treball, diners… Pot l’Ajuntament ajudar a tot el món?
A l’Administració municipal les competències són limitades. L’Administració no pot donar treball públic, sinó facilitar les fórmules per a què es genere eixe treball. És cert que la demanda és molt més gran d’allò que podem abarcar, però es dona assessorament, es dirigix a la gent per a fer cursos… I des del pilar del Benestar Social, de manera progressiva, s’ha anat augmentant el pressupost. El punt d’aliments es generà a 2009, quan la necessitat demostrà que s’havia de fer. Sorgiren diferents propostes. Es va plantejar fer un menjador social, però vàrem vore l’opció del punt d’aliments perquè la dignitat és l’últim que pot perdre la persona. I un municipi gran com Torrent, seguix sent en molts aspectes un poble, perquè la gent es coneix. I no podíem estigmatitzar a persones i famílies anant a un menjador. Són 8.000 persones al dia.
La baixada de l’IBI suposa 1 milió d’euros d’ingressos menys, i a Benestar Social es gastarà quasi 1 milió més. ¿A on està el ‘truco’ per a què els comptes de l’Ajuntament siguen tan bons?
Quan estàvem fent el pressupost jo li deia al meu regidor d’Hisenda: ‘A vore… Com pot ser? Si el pressupost de Benestar Social i d’Empleo ha pujat, si tenim 1 milió d’euros menys per la contribució, i tenim 34 agents més de la policia local (un altre milió d’euros)… A mi els números no m’ixen’. I no ixen si no has fet un treball previ anys abans. Nosaltres creàrem en el 2009 un pla d’austeritat que generà estalvis molt importants… I hem pogut fer front a eixes diferències… Es renegociaren els contractes més grans per a reduir el seu cost sense empitjorar el servici, teníem locals llogats quan tenim locals propis… El que vàrem fer va ser anar rescindint eixos contractes i continuar amb els mateixos servicis, però en els locals nostres propis. En el tema de l’energia estalviàrem mig milió d’euros. N’hi ha moltes xicotetes cosses, possiblement… Però sumades totes elles fan grans estalvis que ens permeten gastar ara en allò important.
Torrent és pioner en Administració electrònica. ¿Per què esta aposta?
L’estalvi és molt gran a nivell paper i impressores. I a més donem les màximes garanties als ciutadans. Quan algú ve a fer una gestió, des del moment que entra a l’oficina, el document es digitalitza. No té per què dur fotocòpies. Automàticament, quan es registra, passa al departament corresponent i s’inicia el procediment. Hi ha un millor seguiment perquè el ciutadà pot saber en quin moment es troba el tràmit.
Digues el primer que penses quan escoltes estos noms…..?
María José Català. És un referent important per a Torrent i per a la Generalitat, i jo crec que és la imatge d’un polític que treballa per al seu poble.
Andrés Campos. És el portaveu del Grup Socialista i forma part de la corporació.
Alberto Fabra. És el president de tots els valencians i marcarà en la Història un paper com a president que la Comunitat sabrà reconéixer.
Francisco Camps. Forma part com a president de la nostra Història i crec que en ella també donà el que havia de donar. També la Comunitat sabrà reconéixer el treball fet per este president.
Elvira García. Possiblement he de dir dos coses. A nivell polític, ella és l’alcaldessa del municipi del costat, dels veïns del costat. Però com a persona, degut al seu germà, Juan José Garcia Campos, crec que –i ho vaig dir quan faltà Juan-, generà un pont que no és el polític entre dos municipis com Torrent i Alaquàs.