La Mancomunitat de l’Horta Sud defensa amb un manifest la identitat territorial de la comarca

El president de la Mancomunitat Horta Sud, Carlos Fernández Bielsa, reunit amb representants municipals de la comarca.

La Mancomunitat Intermunicipal de l’Horta Sud -integrada pels 20 municipis que conformen la comarca-, conjuntament amb la Fundació Horta Sud, l’Institut d’Estudis Comarcals (IDECO) de l’Horta Sud i Guaix-Escola Valenciana Coordinadora pel Valencià de l’Horta Sud han signat un manifest conjunt que traslladaran a les Corts Valencianes en què insten a les Corts Valencianes a que convoquen als ajuntaments afectats i a crear una taula per debatre la Proposta de Llei de Comarcalització presentada, tenint com a premissa l’actual divisió comarcal recollida en els Estatuts de la Mancomunitat Horta Sud, Institut d’Estudis Comarcals i Fundació Horta Sud. Altres entitats, com el Fòrum Empresarial de l’Horta Sud, i col·lectius, com Soterranya, han manifestat ja la seua voluntat que la comarca mantinga la seua actual configuració.

“Demanem que siguen consultats els ajuntaments, Així com les associacions i col·lectius de la comarca perquè hi haja un diàleg previ a una decisió” afirmava el president de la Mancomunitat, Carlos Fernández Bielsa, que afegia: “Som l’Horta Sud i això és innegociable”.

El document està basat en la classificació que va fer el professor Eugeni Burriel el 1971 en el seu llibre “L’horta de València: zona sud. Estudi de geografia agrària” en què el riu Túria marcava la hipotètica frontera entre el nord i el sud. Aquesta divisió va adquirir dimensió administrativa i cultural el 1982 de la mà dels ajuntaments i de la societat civil, concretament per part de l’Institut d’Estudis Comarcals (IDECO) de l’Horta Sud i la Mancomunitat Intermunicipal de l’Horta Sud. Aquests dos organismes, nascuts amb la finalitat d’articular les relacions intermunicipals -un en el camp cultural i un altre al polític-, van recollir en els seus estatuts el seu àmbit d’actuació territorial: Alaquàs, Albal, Alcàsser, Aldaia, Alfafar, Benetússer, Beniparrell, Catarroja , Lloc Nou de la Corona, Manises, Massanassa, Mislata, Paiporta, Picanya, Picassent, Quart de Poblet, Sedaví, Silla, Torrent i Xirivella, com recull el periodista i professor de la Universitat de València, Francesc Martínez a la publicació “Mirades de l’Horta Sud “.

“Els 20 ajuntaments estarem units en la defensa del nostre sentiment comarcal”, remarcava el president de la Mancomunitat Intermunicipal de l’Horta Sud, Carlos Fernández Bielsa.

Des de la Mancomunitat de l’Horta Sud s’assenyala que “la comarca de l’Horta està formada per tres territoris: l’Horta Nord, la ciutat de València i l’Horta Sud. En total, 45 municipis en una superfície de 631,8 km2 que configuren el que es coneix com a àrea metropolitana. Actualment és la comarca més poblada i industrialitzada de la Comunitat Valenciana. És el tercer territori valencià amb més població després de València, Alacant i Elx. A l’Horta Sud, segons les dades de l’INE del 2017 viuen 454.688.000 habitants (un 18% de la població de la província i un 10% aproximadament de tota la Comunitat Valenciana)”.

Així també, s’assegura que “l’Horta Sud té una vigorosa societat civil que en els últims anys s’ha estructurat en diferents plataformes per a la seva coordinació comarcal, com són Fòrum Empresarial de l’Horta Sud, coordinadora comarcal de Falles de l’Horta Sud, Scouts, Esplais, Associacions Veïnals, Cases de Joventut, El guaix-Escola Valenciana, Per l’Horta, Xarxa d’Entitats pel Patrimoni, Agrupació Musical Els Majors de l’Horta Sud -autors del “Himne de la comarca de l’Horta Sud” -… Són moltes i molts les i els historiadors, historiadores, mestres, arxivers, lingüistes, periodistes, cronistes, geògrafs, geògrafes, autors i autores de reconeguda trajectòria professional que han documentat la comarca, la memòria de les arrels de l’Horta Sud i els principals reptes del futur”.

Per últim, s’indica que “l’acció conjunta de la societat civil i dels poders públics en els últims 40 anys ha generat una modernització en tots els àmbits, un augment de la cohesió social i un creixement econòmic a l’Horta Sud. Són molts els reptes de futur que la comarca vol afrontar de manera conjunta, com la mobilitat, les infraestructures viàries dissenyades pel Ministeri o per València, la inversió en equipaments sanitaris i educatius, revitalitzar els nuclis urbans com a espais habitables, enfortir el comerç local, aplicar un disseny de desenvolupament sostenible, posar fi al model expansiu de grans infraestructures de comunicació i obtenir més rendiment de la xarxa actual, recuperar l’Albufera, connectar els Parcs i Espais Naturals en una xarxa verda, compaginar el creixement amb la conservació de l’Horta, millorar la gestió de els residus urbans i solucionar el problema de les inundacions dels barrancs, entre moltes altres que poden solucionarse de manera conjunta”.

Comentarios: 0

Deja un comentario