Les Germanies a L’Horta, un conflicte bèl·lic poc estudiat
Article d’Albert Ferrer Orts. Centre d’Estudis de l’Horta Nord
Quan es parla de les Germanies, s’entrecreuen dos conceptes fonamentals abordats per la historiografia clàssica i no resolts d’una manera del tot convincent: ¿es tractà d’una revolta o d’una guerra?, i ¿quin abast va tindre, només o sobretot ciutadà o també perifèric?
A la primera qüestió, la qual ens sembla molt important per a definir veritablement l’abast i les conseqüències de les Germanies, especialment tenint en compte la seua durada (1519-1522), les nombroses víctimes directes que va ocasionar, el saqueig i la destrucció subsegüent i la dura repressió posterior exercida pels vencedors, en què s’adoptaren mesures clarament coercitives que anaren des de la confiscació de béns i el pagament d’elevades sancions econòmiques en concepte de reparació fins l’empresonament dels encausats i, també, la seua execució pública com a un acte de justícia i d’escarment general, val a dir que clarament ens trobem davant d’un escenari que hom pot considerar com a bèl·lic, a què no s’ajusta massa bé el terme de revolta sinó el de guerra civil pròpiament dita.
Pel que fa al segon dels conceptes esmentats, des de la crònica de Viciana (1566) fins els estudis més recents de Vallés (2000), les Germanies s’han estudiat sobretot com un moviment urbà, nascut i impulsat des de les ciutats i viles reials més importants del regne de València, seus al capdavall dels col·lectius d’oficis més nombrosos, actius i cohesionats, que ha deixat en un plànol secundari i difús el paper que jugaren altres poblacions menors més o menys properes als seus termes i, clar està, els seus veïns.
Des d’aquest prisma, les Germanies sacsaren amb profunditat els fonaments i la quotidianitat dels pobles i llogarets de l’Horta, d’economia fonamentalment agropecuària, terrissera en alguns enclavaments i més tímidament gremial i mercantil. Ja que una constel·lació de localitats (la immensa majoria de caràcter senyorial, algunes d’elles amb actives moreries) s’adheriren amb entusiasme al bàndol agermanat nascut al cap i casal, causant –entre d’altres violències- aldarulls, destruccions, robatoris, execucions i assassinats tant en les aljames de l’entorn com en altres béns de senyoriu, a més d’armar-se per a intervenir en batalles com les d’Almenara i Gandia.
La victòria militar reialista conclosa pel comte de Mélito com a virrei en desembre del 1522, culminà després amb el nomenament com a virreina de Germana de Foix en març del 1523, la qual quedà encarregada de seguir impartint justícia i d’endurir la repressió subsegüent en nom de l’emperador Carles. L’empresonament dels principals inculpats i les seues execucions exemplars, alhora que la confiscació dels seus béns, van succeir-se en un primer moment mentre que, paral·lelament, s’atorgava la gràcia del perdó poble per poble atenent la benignitat del monarca manifestada a través de la virreina, no sense recordar-los les malifetes que se’ls atribuïen als seus veïns, directa o indirectament implicats, com a vassalls del monarca. En aquest sentit, criden l’atenció les quanties de les sancions imposades («composiciones») que substituïen els embargaments de les propietats. De fet, sumant totes les quantitats esmentades per algunes dades d’arxiu i, fonamentalment, les aportades per Viciana, la contribució pecuniària de l’Horta pel crim de Germania ascendí a més de 20.065 ducats. Es molt probable, més que segur vaja, que aquest import siga encara bastant major a mesura que puguem conèixer més detalls, com els que recull Vallés. Del que no cap dubte és que mai sabrem a ciència certa la quantificació exacta de les destruccions i pèrdues que també sofriren en carn pròpia els nostres pobles en haver recolzat amb entusiasme i format part majoritàriament de l’alçament agermanat.
En resum, un desastre socioeconòmic que, suposem, sumí en la misèria a no pocs dels seus veïns, esdevingué un colp de gràcia a l’esquifida població mudèjar en aquestes contrades i un greu contratemps per als patrimonis i els interessos senyorials, a pesar de la refeudalització que va suposar la derrota dels agermanats i, consegüentment, la gradual recuperació o augment de les economies nobiliàries mercè a les confiscacions sumàries, les multes pecuniàries i el favor reial en compensació a la seua fidelitat. Tot i això, les ferides tardaren anys en cicatritzar.
La qüestió morisca després de la guerra, fou una altra de les causes de la progressiva emigració de l’escàs contingent islàmic existent cap a terres de l’interior, població no assimilada que també patí en distint grau tant les escomeses agermanades com les nobiliàries i que acabà per abandonar definitivament alguns dels pocs assentaments hi haguts a l’Horta fins la seua definitiva deportació, decretada el 1609.
Il·lustracions
1.- Rodrigo de Mendoza i María de Fonseca, I marquesos del Cenete. Capella dels Reis del convent de Sant Domènec de València (EFR). Rodrigo fou germà del comte de Mélito, virrei de València, i personatge clau en la victòria reialista sobre els agermanats en acabar amb Vicent Peris al cap i casal i l’Encobert a Burjassot, entre d’altres accions ressenyables.