Alaquàs i el seu Castell-Palau, amfitrions de la Universitat de Tardor
Albert Ferrer Orts – Universitat de València
Alguns dels objectius primordials de qualsevol universitat pública són la formació, la investigació i, per descomptat, la transferència del coneixement a la societat, vèrtexs que, en el cas de la ‘Universitat de Tardor d’Alaquàs’, es resumeixen en dos fonamentalment per allò d’haver acollit fins el moment tres iniciatives sota la coordinació del Dr. Luis Arciniega García, catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat de València: “Aproximaciones de contexto al Castillo Palacio de Alaquàs: sangre, tinta y piedra” (27 i 28 d’octubre de 2018), “Reflexiones históricas y artísticas en torno a las Germanías de Valencia” (2 i 3 d’octubre de 2019) i “Infraestructures i mobilitat a la comarca de l’Horta Sud: visió històrica i de futur” (15 d’octubre de 2020). Jornades científiques emmarcades en el programa ‘Universitats Estacionals’ que promou el Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat de la degana de les nostres universitats al llarg i ample de la província de València. El responsable del qual, el Dr. Jorge Hermosilla Pla, catedràtic de Geografia, també és l’alma mater d’‘Unisocietat’ a través de les 12 seus estables amb què compta aquest projecte consolidat de formació permanent de qualitat adreçat a majors de 30 anys, al capdavall el primer dels àpexs esmentats al principi.
Val a dir que aquesta ‘Universitat Estacional’ en concret, de la qual és amfitrió Alaquàs mitjançant el seu esplèndid castell-palau, ha assolit en només tres edicions una qualitat en les seues conferències i, en acabant, les publicacions que fins el moment ha generat entre 2019 (251 pp.) i 2020 (271 pp.) digna de remarcar, doncs han intervingut successivament entre d’altres investigadores i investigadors vinculats al Estudi General de la talla de Pablo Pérez García, catedràtic d’Història Moderna i expert coneixedor de la noblesa valenciana i les Germanies; Jorge A. Catalá Sanz, professor titular de la mateixa disciplina i especialista en bandolerisme d’època moderna; Concepción Ferragut Domínguez i Estefania Ferrer del Río, filòlogues clàssiques, professores expertes en l’humanisme valencià; Adrià Besó Ros, professor titular d’Història de l’Art i investigador del patrimoni arquitectònic baix-medieval i renaixentista; Amadeo Serra Desfilis, catedràtic d’Història de l’Art que darrerament estudia temes relatius a l’art durant el conflicte de les Germanies; Manuel Ruzafa García, medievalista relacionat amb la problemàtica morisca en els segles XV i XVI; Óscar Calvé Mascarell, professor d’Història de l’Art especialitzat en la iconografia de sant Vicent Ferrer i, a través d’ella, en la influència del taumaturg en la conversió mudèjar; Mª José López Azorín, historiadora de l’art i acreditada documentalista ocupada en les esglésies de moriscos del sud de regne de València; Jesús E. Alonso Pérez, arxiver de l’Arxiu Històric de Gandia, expert en la pervivència de la documentació pretèrita; i el ja citat professor Arciniega García, com a autor i coautor respectivament d’algunes de les conferències com dels textos a què donaren lloc a posteriori.
En resum, tres assenyades fites que s’han substanciat de moment en dos llibres publicats des de l’esmentat vicerectorat –el qual acumula un considerable bagatge editorial digne de menció-, amb la inestimable col·laboració de la Diputació de València, Caixa Popular i l’Ajuntament d’Alaquàs-Castell d’Alaquàs, els quals estan a l’abast de tothom, sobretot dels que senten curiositat per la història i l’art d’aquesta població de l’Horta Sud i, més amplament, del País Valencià.
Al remat, tant les ‘Universitats Estacionals’, com ‘Unisocietat’, les trobades que periòdicament es celebren de forma monogràfica, les magnífiques exposicions itinerants que recorren anualment les nostres ciutats i pobles i les nombroses publicacions que genera el vicerectorat liderat pel Dr. Hermosilla s’han convertit en referències inexcusables en el territori que, com repeteix el seu màxim impulsor, “han vingut per a quedar-se” i contribuir decisivament a l’apropament de la Universitat de València-Estudi General a la societat valenciana, al capdavall la seua raó de ser.