Un magnífic llibre replega l’obra artística de Vicent Gómez García (1926-2012)
Albert Ferrer Orts – Universitat de València
En ocasions, no sempre, l’èxit acompanya alguns creadors; eixa gent particularment dotada de sensibilitat per a escriure, esculpir, dansar, musicar, actuar, cantar, dissenyar, pintar… Algunes vegades, no sempre, les seues produccions arriben a trencar fronteres i ser conegudes per multitud de congèneres fins al punt de familiaritzar-se amb elles i, associats intrínsecament, els seus noms de pila o artístics. Però no sempre és així.
Moltes d’eixes personalitats reeixides arriben a quallar de tal forma en la vida sociocultural que, fins i tot, poden aparèixer també als llibres de text amb què se’ns ha educat i educa. Una tessitura, aquesta darrera, que té els seus clàssics als que, en comptagotes, se’ls van afegint d’altres de nous a mesura que transcorre el temps i passen les generacions. Però no sempre. No és senzill renovar els llibres escolars i editar-los en un format –diguem-ne- raonable perquè es convertisquen en instruments útils, manejables per a la consulta, l’estudi i l’aprenentatge. ¿Què es pot llevar d’ells per a poder incloure novetats i que el coneixement continue fluint?
No és fàcil aquesta adaptació constant en què noms, biografies i creacions plenament consolidades en l’imaginari col·lectiu sembla que són per se garantia d’immutabilitat i llarga vida, quasi eterna. ¿Com poder introduir a les dones excel·lents tradicionalment furtives, com donar visibilitat també a tants altres éssers extraordinaris en les distintes disciplines culturals?
[Autoretrat amb geometria, ca. 1975-1988. VGL]
Aquesta reflexió actual ve a compte d’un artista valencià, Vicent Gómez García, que va dedicar-se en cos i ànima a la pintura d’una forma militant durant més de seixanta anys, gairebé tota una vida. Un creador plàstic de gran volada que no va veure recompensada la seua trajectòria precisament per ser fidel a la seua vocació i no dispersar-se en donar-la a conèixer exhibint-la en mostres, exposicions o galeries com sol ser consubstancial a l’acte de crear i aportar noves propostes. Només unes poques fites i tardanament obriren les finestres del seu taller a anys de treball en silenci i abnegació, com la que tingué lloc la tardor de 2008 al Museu d’Història de València en què bona part del seu univers pictòric pogué ser exposat en condicions i gaudit per la societat valenciana.
Nogensmenys, Vicent Gómez seguí el seu particular viarany fins que les seues forces li ho permeteren. Una dècada després del seu traspàs ix a la llum un llibre excepcional (Edictoràlia, 2022) que, coordinat per un fill i net seus, Josep-Marí Gómez Lozano i Joan Gómez Alemany, li ret justícia i catapulta la seua obra al parnàs, en què ja es trobaven altres amics seus, confidents i col·legues com Joaquim Michavila, Eusebi Sempere, Juan Genovés o Ángeles Ballester, antics membres del grup de Los Siete junt al nostre protagonista.
[La Generalitat i el seu entorn (estudi de color), 1978. VGL]
L’obra, de 277 pàgines a tot color i edició primmirada compta, entre d’altres més, amb les col·laboracions de Manuel Muñoz Ibáñez (Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles), Pascual Patuel (Universitat de València), Román de la Calle (Universitat de València), Francisco Agramunt Lacruz (Universitat Politècnica de València), Felip González Martínez (Universitat Politècnica de València), Javier Moral (Universitat Politècnica de València), Rocío Garriga (Universitat Politècnica de València) o Javier Martí Oltra (Ajuntament de València) i conforma un estudi veritablement polièdric de Vicent Gómez i les seues circumstàncies que, a més, replega gran part de la seua producció pictòrica i escultòrica (449 peces), convenientment estudiada i catalogada. Un esforç titànic per part de la seua família que ara veu la llum i il·lumina per fi una personalitat essencial en el panorama artístic valencià a cavall entre dos segles.