I, MENTRESTANT, ES CREMA EL BOSC
Albert Ferrer Orts
Universitat de València
235.000 o 167.857,14 són només números, xifres que ben bé podrien ser unes altres però que no són arbitràries. La primera obeeix a les hectàrees cremades a Espanya a data de 13 d’agost, segons la Cadena SER; l’altra són els camps de futbol a què equival, tenint en compte que les seues dimensions poden oscil·lar entre 1,2 i 1,6 ha (si agafem com a mitjana 1,4 ha). És a dir, seguint amb les xifres: 2.350 Km2 arrasats en 7.234 incendis forestals en aquella data. O siga, dades provisionals quan des d’aleshores ençà hi ha nous focus a casa nostra i a la resta de la geografia espanyola. Si prenem també com a referència comparativa a nivell visual per a lector un terme municipal qualsevol, Càceres (Extremadura) per exemple en ser el més gran a nivell estatal amb 1.750,23 Km2, aquest a hores d’ara restaria completament socarrat. Com que encara sobrarien vora 600 ha de superfície cremada (amb exactitud, 599,77 Km2), ben bé podríem seleccionar el terme de Jumilla (Regió de Múrcia), que ocupa el desè lloc a Espanya per les seues dimensions, amb 972 Km2, i només se’n salvarien 372,23 Km2.
Si dos dels deu termes municipals més grans del país quedarien –a data de 13 d’agost, com hem dit- pràcticament sense vegetació a tenor de la comparativa anterior, quan encara queda gairebé un mes d’estiu i els incendis segueixen cremant superfície forestal a destall, tenint en compte que tots els anys es pateixen pèrdues difícils d’avaluar i reparar en la nostra naturalesa, quants termes com aquests o altres qualsevol hauran desaparegut en els darrers anys? Quantes hectàrees, camps de futbol o Km2 –cadascú que trie l’equivalència al seu gust- s’han botat foc?
[Font: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, 1961-2012]
Aquests números superen les pitjors dades recents, corresponents a 2012, quan es superaren amb escreix les 200.000 ha de superfície forestal cremada, però que queden en quasi testimonials si les comparem amb les vora de 500.000 ha de 1985 o les quasi 450.000 de 1978, 1989 i 1994, segons dades del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Una autèntica sagnia en l’ecosistema d’efectes absolutament perversos que aguditzen, i molt, la pèrdua de biodiversitat, la mala qualitat de l’aire, la regressió dels aqüífers i, com a conseqüència final, l’agreujament de la sequera, quan quasi tot es confia a la regeneració natural o endògena dels vastos espais afectats, sovint agredits amb inaudita sanya i criminal recurrència.
Les dades del ministeri esmentat per a 2012 mostren amb meridiana nitidesa les causes dels incendis que segueixen devorant la superfície forestal: per l‘acció humana (84,98%), dels quals foren directament provocats el 56,43%, mentre que un 28,55% es degueren a negligències i accidents. Només un 15,02 d’ells es degueren a altres factors, inclosos els naturals per efecte de les tempestes (3,48%). Uns percentatges que, grosso modo, s’assemblaran a les estadístiques per concretar encara i que ho faran quan acabe aquesta anualitat. A la seua llum, no cap dubte que l’ésser humà és el màxim responsable d’aquesta crueltat evitable any rere any, un estiu i l’altre també, al marge dels estralls provocats pel canvi climàtic, que, recordem, no deixa de canviar també per causes exògenes i endògenes del planeta en relació al Sistema Solar des de temps immemorials, molt abans que poblarem el Terra.
[Font: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, 2012]
Aquest estiu comprovem una vegada més, entre impotents, abatuts i descreguts –que de tot hi ha- que no tenim remei i que no és cert que estimem allò que ens proporciona la vida i la raó de ser. Tots som responsables i culpables, per acció o omissió, d’aquest execrable crim a ulls de tothom, mentre gaudim de les vacances estiuenques com si no hi hagueren d’altres; confiant, això sí, que la natura és sabia i es regenerarà per si mateixa, com sempre ha estat, malgrat que depredem, consumim, contaminen i malgastem el que no està escrit. De moment, tot ens ha eixit gratis o això –ignorants o petulants de nosaltres- creguem, però aviat hi haurà un dia de seguir així les coses, de no ser conscients de les nostres inconfessables maldats, que la naturalesa serà hostil a la vida tal i com fins ara l’hem entès, i incompatible amb totes les misèries que arrosseguem a nivell personal i col·lectiu en creure’ns déus, quan un dia remot els inventàrem precisament per a entendre-la i sobreviure a la nostra pròpia petitesa i manifesta insignificància. I, mentrestant, es crema el bosc.