L’aqüeducte dels Arcs de Manises passarà a ser de titularitat municipal
L’Ajuntament de Manises està en tràmits per a arribar a una acord amb els propietaris de l’aqüeducte dels Arcs de Manises amb la finalitat de fer efectiva la cessió d’aquest monument al consistori.
Recordem que aquesta infraestructura està declarada com a Bé d’Interés Cultural (BIC) des de l’any 2006 i, fins ara, era propietat de la Comunitat de Regants de la Séquia de Benàger i Faitanar i de la Comunitat de Regants de la Séquia de Quart.
És voluntat d’aquest equip de govern adquirir la propietat de l’aqüeducte de “Els Arcs” amb la pretensió d’assegurar la conservació i posada en valor d’aquest BIC i per a això, després de la realització dels diferents estudis requerits, un dels primer passos a seguir és la cessió de la infraestructura, procés que s’està gestionant actualment.
L’aqüeducte posseeix un valor inqüestionable i, després de la donació, hauria de ser posat en el seu adequat context històric, social i cultural mitjançant el desenvolupament d’un pla de gestió cultural del monument.
En el moment s’assumisca de manera definitiva la propietat del monument, s’obri una porta a poder accedir a les nombroses ajudes existents per a la conservació del patrimoni històric.
Part de la degradació de la base del monument està produïda per l’aigua procedent de l’evacuació d’aigües que prové de l’aeroport de Manises. S’han mantingut nombroses reunions tant amb l’aeroport com amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la subdelegació de govern amb la finalitat de trobar una solució a aquest problema.
ANTECEDENTS HISTÒRICS
L’aqüeducte posseeix un extraordinari valor històric, arquitectònic i etnològic per formar part d’una xarxa d’enginyeria hidràulica representativa d’una forma d’assentament humà, d’intervenció en l’entorn i explotació dels seus recursos que s’ha vingut produint a la Vega de València des de la romanització.
L’obra original de l’Aqüeducte és una sèrie regular de vint-i-huit arcs de mig punt amb un traçat fonamentalment rectilini que descriu una lleugera corba oposada al pendent del barranc en el qual se situa. La seua longitud total és d’aproximadament 230 m. Es distingeixen tres sèries d’arcades consecutives determinades per les dimensions dels seus arcs. Al sud, un grup de quatre voltes, i al nord altre de tres, presenten una elevació major que el conjunt central. Aquest es troba format per les restants vint-i-una, compensant la diferència de nivell per mitjà d’un recrescut de formigó de calç amb blocs desiguals de pedra disposats en filades més o menys regulars.
Els pilars són de planta rectangular, amb unes dimensions mitjanes entre 130 i 150 cm. d’amplària i 370 i 390 d’altura. Estan sòlidament construïts amb blocs mitjans de pedra calcària de manera irregular travats amb morter de calç. De desenvolupament lleugerament troncopiramidal, els sondejos duts a terme demostren que en la seua fonamentació presenten una sabata irregular d’entre 15 i 40 cm. d’altura formada amb blocs i morter.
Els arcs estan construïts amb lloses irregulars de calcària disposades a manera de dovelles, presentant unes dimensions poc regulars. La llum mitjana oscil·la entre els 325 i els 450 cm., depenent de les desigualtats constructives i les voluminoses deformitats de les concrecions provocades per filtració de les aigües.
El monument amb la seua séquia ocupa una superfície lineal de 215 metres i el seu ample té una mitjana de 5 metres pel que la seua superfície aproximada és de 1.075 metres quadrats, si bé cadastralment se li adjudica major cabuda ja que presenta uns amples diferents entre 8 metres i 5 metres.