EL PASSAT NO ÉS GRATIS
Albert Ferrer Orts
Universitat de València
Aquesta frase de Salman Rushdie li la vaig llegir a Alfons García en la columna d’ahir en Levante-EMV, una gran veritat que avui sembla no tenir valor, precisament per ser part del pretèrit en una societat capficada en un present virtual que augura un futur que ens eixirà car sota les sigles de la Intel·ligència Artificial. Perquè el passat és inapel·lable, sempre està en el seu lloc a prova de tergiversacions interessades que necessiten adulterar-lo per a seguir traient rèdit, sobretot electoral entre la massa desinformada.
Com una mena de repàs extemporani, d’aquells a què anàvem enviats pels nostres pares a fer els deures i millorar els coneixements, assistim incòlumes a les grans lliçons que ens fan els nostres polítics per allò de justificar els seus programes i les seues accions partidistes. Repassos que carrega el dimoni perquè mentre uns veuen sempre el got mig ple, altres fan l’operació inversa i el veuen mig buit. Per a gusts els colors, diran vostès, però no, és molt més que una qüestió de percepció estètica.
Deia també l’altre dia un perspicaç columnista del mateix diari que era curiós i francament contradictori –fins i tot escandalós- que un tipus malintencionat com l’Abascal, defensor dels Reis Catòlics –els quals despatxaren (deportaren) els jueus dels seus reialmes en 1492-, i admirador de Franco –un dels triumvirats a Europa, amb Hitler i Mussolini, de l’Eix-, es presentaradavant Netanyahu per a manifestar-li que, de governar un dia a Espanya, donarà marxa arrere al reconeixement de l’estat palestí. Potser si haguera manifestat les seues simpaties pels Àustria, concretament per Felip III –qui signà l’ordre d’expulsió dels moriscos en 1609-, la lògica històrica haguera estat almenys coherent.
Però el desori històric en mans dels polítics, d’unsmés que d’altres per a ser sincers, és notori quan es tracta de mentir recurrentment per a justificar determinades postures ideològiques, defensades com si foren veritats absolutes, i la resta ens ho engolirem sense més com pretenen. Té raó Rushdie quan esmenta que el passat no ix debades a ningú, ni a nivell individual ni tampoc col·lectiu, per això cal anar en compte amb determinats missatges malèvols de caire apocalíptic, si més no messiànic, que els serveixen de coartada perfecta per a seguir engalipant el personal i, també, guanyar simpaties entre ignorants.
La prova evident de què el passat no és gratis és el propi Salman, condemnat a mort pels fonamentalistes musulmans des de fa dècades –fa poc, quasi li costa la vida un atac furibund contra la seua persona-, però també la visió esbiaixada que es dona de la política estatal i internacional a benefici d’inventari quan pretenen que la mentida es convertisca en veritat única i indiscutible: Sánchez és un corrupte que, a més, ha venut el país a etarres i independentistes, ETA és EH Bildu, Hamàs és el poble palestí i l’actual govern d’Israel no és genocida…
Si qui juga amb el foc corre el seriós risc de cremar-se, així de prop d’ell estem i del socarrament generalitzat si no es reacciona amb la intel·ligència i només actuen els budells. La veritat està en joc, com també ho està la socialdemocràcia en mans dels que no creuen en ella i perseveren sense desmai per a carregar-se-la i instaurar del tot el neoliberalisme, deixant la política comunitària en mans dels que més tenen i no d’una població europealliure i democràtica.
Per si no fora poc, solament cal veure el panorama desolador al sud del Mediterrani, a l’est amb Putin i Erdogan, a l’Orient Pròxim i l’Orient Mitjà, com també als EUA, a pesar de la recent condemna a Trump. Més enllà, la Xina, com a gran potència mundial, però també al Pakistan, la Índia i Corea del Nord.