ES DESVELA EL PROBABLE ORIGEN VALENCIÀ DE CRISTÒFOR COLOM
Anit va emetre’s en La 1 de RTVE el documental “Colón ADN. Su verdadero origen”, basat en els estudis forenses realitzats pel metge José Antonio Lorente des de 2003. En ell es dona compte de les diverses teories sobre la seuaprocedència: castellana, portuguesa, genovesa, basc-navarresa, gallega, mallorquina, inclús sobre el seu posible parentesc amb els Reis Catòlics a través del malauratpríncep de Viana (germà per part paterna de Ferran II d’Aragó, el Catòlic).
Al llarg del programa es van creuant dades estrictamentforenses dels possibles parents de l’almirall (les restes del qual són a la catedral de Sevilla, com també les del seu fillHernando; no així les d’un parent llunyà, Diego, soterraten la cartoixa de Las Cuevas en la mateixa ciutat), segonsles teories adduïdes tradicionalment.
Finalment, descartades totes elles per incompatibilitatgenética, com va demostrant-se al llarg del documental, el Dr. Lorente s’entrevista amb l’arquitecte FrancescAlbardaner i Llorens, l’investigador que, a través de dades històriques -basades sobretot en l’estudi dels documentsescrits que envolten la biografia coneguda del descobridor– ha fonamentat des de sempre la hipòtesiraonable que fora oriünd dels territoris pertanyents a la Corona d’Aragó, incidint i/o puntualitzant en el seu origen valencià, com a jueu serfadita, membre d’una familia de teixedors seders amb arrels ligurs.
En realitat, el documental o la pel·lícula, segons es mire, dirigida per Regis Francisco López, ha suscitat una notable polseguera entre la comunitat científica -en especial entre destacats col·legues de Lorente- per la manca de dades precises durant l’emissió i per no haver-se publicat en vint anys cap estudi relacionat en revistes científiques importants. Alhora que es recalca que no apareguen en el programa altres especialistes, encara que sí s’al·ludeixen alguns reputats laboratoris internacionalsque han col·laborat.
En tot cas, la hipòtesi queda oberta i explicaria la connexióde Colom amb el jueu convers valencià Lluís de Santàngel, estret col·laborador dels Reis Catòlics i qui facilità sobre manera el seu primer viatge, culminat el 12 d’octubre de 1492.
En aquest context colombí, cal no oblidar tampoc l’ingentlabor d’un altre valencià posterior, Joan Baptista Muñoz i Ferrandis (Museros, 1745-Madrid, 1799), un dels artífexsprincipals de l’Archivo General de Indias a Sevilla i l’autor de Historia del Nuevo Mundo, del que només va veure la llum el primer tom (Madrid, 1793), el qual abasta entre 1492 i 1500. Un important americanista que founomenat Cronista Major d’Indies per Carles III.