UN CONEGUT RETRAT DE SANT LLUÍS BERTRAN A LA SEU DE VALÈNCIA
El proppassat 6 de desembre Levante-EMV informava sobre un nou i inèdit retrat del sant dominicà valencià, cedit per 15 anys a la seu metropolitana de València pel seu propietari, el periodista Ángel Faus [vegeu la fotografia de la dreta]. Un quadre atribuït a Ribalta, donant com a hipòtesi que ambdós coincidiren al cap i casal.
En realitat, meres suposicions sense cap base documental ni cap concordança estètica, sobretot perquè el frare dominicà morí en 1581 i Francesc Ribalta arribà a la capital del Túria en 1599, divuit anys després del seu traspàs. Una altra cosa és que el pintor català pogués pintar el seu retrat en alguna ocasió per voluntat pròpia o perquè així li ho encomanà algun client; com, posem per cas, el Patriarca Ribera, mecenes de Joan Sarinyena (actiu a la ciutat des de 1580), del propi Ribalta i de molts altres artistes durant el seu llarg episcopat.
Així ens ho manifesta, preguntat pel particular, el nostre col·laborador i especialista en el període a què pertany la pintura en qüestió Albert Ferrer, qui recentment s’ha ocupat de la iconografia del sant en un llibre dedicat a ell en commemoració de la seua canonització.
“El retrat del sant dominicà és conegut des de fa dècades i sempre s’ha atribuït al pintor aragonés Joan Sarinyena[vegeu la il·lustració de baix], pintor fetitxe del Patriarca des que arriba de Roma, qui començà a canviar el rumb de la pintura valenciana, fortament influïda llavors per la poderosa empremta de Joan de Joanes i els seus deixebles i seguidors, els joanescs”. Afegint, tot seguit, que “No crec que arribaren a conéixer-se Bertran i Ribalta, la cronologia de les seues respectives trajectòries ho desmenteix categòricament”.
“El quadre cedit en comodat a la Seu hagué de ser una còpia o reproducció de Sarinyena, basada en la veritable vera effigies del monjo”. Quelcom que considera habitual en la producció madura de l’aragonés, que fou -segons l’historiador de l’art- qui l’immortalitzà amb recurrència, ja que previsiblement fou ell qui el retratà només faltar, afegeix el professor de la Universitat de València.
De fet -segueix explicant Ferrer-, el primer retrat del que s’inspiraren la resta de representacions del sant en avant fou concebut per Joan Sarinyena, actualment al Museo Goya de Saragossa [vegeu la fotografia de l’esquerra].
Hi ha quatre autors clau en l’estudi dels retrats de Bertran: Fernando Benito (UVEG), Borja Franco (UNED) ambIsidre Puig (UPV) i, darrerament, el nostre col·laborador i columnista (UVEG), qui va dedicar un capítol del llibre commemoratiu coordinat per Emilio Callado (CEU-Cardenal Herrera) a “Luis Bertrán, de fraile a santo, la creación de un icono en el Barroco” (Granada, 2022).