Albert Ferrer presenta al Puig de Santa Maria el seu nou llibre
En el marc del XIIIé Festival Literari Gutenberg, enmmarcat en l’Any Estellés, l’Ajuntament del Puig de Santa Maria -a través de la Biblioteca Pública Municipal-, anit va presentar-se en la històrica localitat de l’Horta Nord el llibre Més subtileses renaixentistes valencianes a colp d’ull, del nostre col·laborador Albert Ferrer. Acte presentat per Francesc Orts, gestor cultural de La Marina, Antoni López Alemany, editor d’Ulleye, i el propi autor.
Un llibre molt ben editat a tot color, en què ha participat El Meridiano L’Horta, amb 30 capítols concissos, dividits en tres grans parts: abans del renaixement, després del gòtic (la part central i més sucosa per la quantitat de novetats que es presenten) i l’epíleg, una mena de reflexió en veu alta sobre els nostres museus i els nostres joves, així com del valor de l’activitat artística en l’actualitat. En realitat, un recull de textos que foren en el seu dia articles periodístics i que comparteixen un fil conductor comú, a més de temàtic: la voluntat de que les investigacions de l’autor i d’altres col·legues arriben al públic en general en les millors condicions possibles, ja que l’obra està profusament il·lustrada, amb un centenar llarg de fotografies adients.
Novetats com l’estudi del paisatge pictòric tardo-gòtic i quatrecentista fins arribar a Joan de Joanes, la València florentina, la importància del renaixement previ a l’humanisme al reialme des de la seu metropolitana del cap i casal, les Germanies i el seu impacte, els papers fonamentals de l’ambaixador Vic i, sobretot, del marqués del Cenete, com a impulsor de la introducció del Quattrocento pictòric a la península ibèrica des de València, les fonts d’inspiració dels Hernandos fins ara desconegudes a través del Codex Escurialensis, molt particularment la personalitat de Joanes com a millor exponent de la pintura del renaixement a Espanya (excepcional retratista i autor d’una obra mestra com el ‘Baptisme de Crist’ de la Seu, originalment un retaule fins ara desconegut) i l’empremta humanista de Mencía de Mendoza, com a nova marquesa del Cenete i duquessa de Calàbria des del seu segon matrimoni amb el virrei Ferran d’Aragó (a més de protectora de Joan Lluís Vives), posseïdora d’una nodrida biblioteca i, sobretot o a més, d’una fastuosa col·lecció d’orfebreria i de caire artístic amb centenars de pintures de diversos formats d’autors flamencs impregnats d’italianisme i monumentals tapissos confeccionats a Flandes. No debades, entre altres pintors predilectes, del Bosco i el seu taller posseïa algunes obres, algunes de les quals són molt conegudes.
En resum, l’obra es converteix en una mena de bitàcola i guia per a poder introducir-se i comprendre en la seua justa dimensió cultural la importància assolida per València i el seu regne en el cim de la seua prosperitat i cosmopolitisme efímers, atesa la competència exercida per Sevilla en les noves rutes transatlàntiques des del descobriment d’Amèrica.