Compromís per Sedaví reclama més inversions a Benestar Social

Sedaví, un poble conegut per ser el Bressol del Moble, va encapçalar la producció industrial de mobles al País Valencià, passant de ser un poble principalment agricultor a ser un poble fortament industrialitzat. Malgrat aquest pròsper passat, les desfetes del “boom” immobiliari van acabar amb el teixit industrial del poble, i amb l’esclat de la gegant bombolla, han fet que aquest municipi de l’Horta Sud, que l’any 2006 tenia un 6% d’aturats, s’haja convertit en capdavanter en atur a la Província de València amb un 19,47% de veïns i veïnes que volen treballar i no poden a data del 31 de gener de 2014.
El Pla d’Ocupació que el 2013 va presentar el Partit Popular s’ha demostrat totalment ineficaç registrant al gener de 2014 una pujada de quasi el 6% respecte a desembre de 2013.
Amb aquestes dades, el regidor de Compromís per Sedaví, Josep Ferran Baixauli, va presentar al darrer Ple Municipal, un paquet de mesures orientades a fomentar l’ocupació, canviar el model productiu del municipi, per a tornar a posar en funcionament el teixit industrial que, anys enrere, va fer del poble un motor econòmic a la Comarca i referent industrial al País Valencià. Aquestes mesures però, van ser rebutjades per l’Equip de Govern del Partit Popular malgrat reconèixer la ineficàcia del seu Pla d’Ocupació.
Compromís per Sedaví, va presentar al mateix Ple Municipal una sèrie d’esmenes per augmentar la despesa en Benestar Social per ajudar els veïns i veïnes en situació d’emergència, millorar el servei de Menjars a Casa per als majors del Poble, millorar l’eficiència energètica dels edificis municipals, obrir la Biblioteca Municipal en horari especial durant els exàmens i millorar la senyalització viària del Poble. Totes aquestes mesures es poden portar a terme sense modificar les partides d’ingressos previstes, únicament amb una redistribució de les despeses i una millor gestió d’aquestes. Igual que amb les mesures contra l’atur, el Partit Popular no va dubtar a tombar totes les propostes negant-se a negociar una redistribució de les despeses actuals.