No em pariren per a dormir
Isabel Martín. Alcaldessa de Paiporta.
Quan fa 2 anys vaig assumir l’alcaldia de l’Ajuntament de Paiporta sabia que, a més d’iniciar nous projectes per millorar el nostre poble, part del temps ho hauria de dedicar a reparar les malifetes que el PP havia comés durant els huit anys del seu govern.
Una d’eixes malifetes ha estat l’oposició irregular de policies que ens trobàrem damunt la taula en juny de 2015, als pocs dies d’haver arribat al govern. Unes oposicions d’agents de policia local plenes de trampes, de foscor, de tribunals il·legals, balls de places i documents desapareguts.
Un procés selectiu que havia començat en 2009 amb una oferta de 2 places i del que l’anterior alcalde, Vicente Ibor, havia tret 6 places, tot i tindre informes en contra del secretari i la tècnica de personal. Però la cosa no havia acabat ací, al maig de 2015 i amb les eleccions perdudes, el senyor Ibor per decret d’alcaldia anul·lava 3 de les 6 places i deixava a 3 policies (que sembla havien aprovat) fora del procés.
Aquestes oposicions feien olor des del primer dia, no debades havien estat impugnades, fins i tot, per la Junta de personal i sindicats de l’Ajuntament i portaven mil i un recursos.
Quan vaig assumir el meu càrrec ho vaig fer amb convicció i valentia, sabia que algunes decisions anaven a ser difícils, sobretot aquelles que afectaven directament als privilegis que alguns havien gaudit de manera injusta.
Per això, no em va tremolar la mà per revisar d’ofici tot el procés selectiu i fer el que ens va marcar el dictamen del Consell Jurídic Consultiu: anul·lar-ho tot.
Malauradament, trencar les dinàmiques corruptes instaurades pel PP a les administracions té conseqüències, i en el meu cas i en el de la regidora de seguretat, ha estat la persecució judicial per part d’alguns policies.
Però ho torne a dir ben clar: No defallirem i continuarem treballant per Paiporta i per reparar tot el mal que l’anterior govern del PP, amb Vicente Ibor al cap, va ocasionar. Per moltes pressions i amenaces que patim. Perquè com va dir l’Estellés, no em pariren per a dormir, em pariren per a vetlar, en la llarga nit del meu poble.