El casalet-museu del ‘abuelo’ faller d’Albal
Volgueren segurament molts fallers i falleres tindre un xicotet casal-museu en la seua pròpia casa, i que la festa valenciana per antonomàsia s’introduïra en el seu domicili cada any amb la visita de la Junta Local Fallera en ple, acompanyada per la banda de música. Perquè això és el que té i disfruta Pedro Belmonte, el anomenat afectuosament ‘abuelo’ faller d’Albal, qui, als seus 81 anys, ostenta este singular privilegi, guanyat a pols amb la seua apassionada dedicació a les falles de la seua població des que van començar, allà per l’any 1978.
Totes les insígnies que posseïx de la Junta Central Fallera de València testifiquen els seus mèrits: des del ‘Bunyol’ de coure fins al de brillants, passant pel de plata, el d’or i el d’or amb fulles de llorer, que li han sigut entregades pel seu “servici i enaltiment de les Falles”. A més, en 2016 va ser nomenat president honorífic de la Falla El Jardí d’Albal, a la que s’ha dedicat en cos i ànima durant molts anys, si bé assegura que sempre ha tingut “les portes obertes” de totes les comissions falleres de la població. En la del Jardí va exercir diverses funcions i, durant més de vint anys, va elaborar el ‘llibret’ de la falla, inclosa la gestió de la publicitat.
És precisament de l’esmentada falla de què té més records en el casalet, com ell li anomena, que té muntat en una habitació de la seua pròpia casa. Des d’estendards fins a fullets, passant per documents, fotos, vídeos, ‘llibrets’ de falla o cartells, a més d’objectes o ornaments típics, com botons de puny o faixins. Inclús té un ‘ninot’ del monument de l’any en què esta comissió va celebrar el seu vint-i-cinc aniversari, sent ell president de la mateixa, així com el pasdoble de la falla gravat en una cinta de casset.
No obstant això, el xicotet museu conté moltes altres curiositats, com a mostres d’articles i utensilis pirotècnics actualment en desús, a més de llibres i revistes sobre les falles, ‘llibrets’ de les altres comissions falleres de la població i publicacions de la Junta Local Fallera d’Albal, de la que va ser membre. El seu afany recopilatori li ha portat a formar també una xicoteta hemeroteca amb retalls de premsa i publicacions sobre falles.
Història viva
Pedro Belmonte és en si mateix història viva de les Falles d’Albal. Recorda molts detalls sobre fets importants, com la constitució de la Junta Local Fallera de la població en 1984 o la construcció del ‘anda’ per a la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats que, segons conta, la van fer entre ell, que era ebenista, i “Manuel Herrero i Miguel Sandemetrio, en un local de la Cooperativa Agrícola d’Albal”. També, gràcies a la documentació i les anotacions que conserva, va facilitar a l’Ajuntament, amb motiu de la celebració en 2009 del 25 aniversari de la Junta Local Fallera, els noms de les falleres majors de la població i els presidents de la junta durant eixe període.
Articles en ‘llibrets’
Dins del món faller ha desenrotllat també una altra de les seues aficions, escriure sobre temes i històries que li interessen. Ha publicat en els ‘llibrets’ de falla articles com “Els noms dels nostres carrers de València”; “Fotografies i records”; “Les altres Valències”, “La història de l’Exposició de 1909” o “Valencians fora de la seua terra”, entre altres. I en el ‘llibret’ de Falles editat per l’Ajuntament en 2009, amb motiu del 25 aniversari de la Junta Local Fallera, va publicar “La meua història fallera: La Junta Local”.