Coeducació: un antídot a la violència de gènere

Vicent Marzà, conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport

Ja no es posa en dubte que un dels problemes més greus i complexos que tenim com a societat actualment és la violència de gènere, i és vital fer-li front proposant mesures d’actuació rigoroses i transversals. Sabem de manera manifesta que la violència de gènere és la conseqüència última dels desequilibris de gènere sobre els quals s’ha construït la societat en què vivim i que impregnen totes i cadascuna de les estructures socials. L’escola, per tant, no és aliena a aquest desequilibri de poder.
Coeducar és, precisament, anivellar els desequilibris de base. Desenvolupar totes i cadascuna de les capacitats dels xics i les xiques i no només aquelles que responen a estereotips sobre el que s’espera d’elles i d’ells. Coeducar és valorar les diferències i les qualitats individuals per fer persones dialogants, on el respecte i la tolerància siguen garantia de prevenció de la violència. Coeducar és educar per a la democràcia, i no podem parlar de democràcia si la meitat del gènere humà viu diàriament situacions de desigualtat, moltes de les quals acaben en agressions sexuals i de violència. De violència de gènere.
Davant d’aquest desequilibri estructural l’administració educativa ha de posar a l’abast de tota la comunitat escolar eines i instruments perquè la mirada coeducativa deixe de ser un assumpte d’un grapat de docents voluntariosos. Les eines han d’arribar a les aules de manera regularitzada des del primer moment de l’escolarització, fins a l’últim racó de cada centre. Perquè es visibilitzen les aportacions de les dones en tots els coneixements, s’incidisca en treballar nous models de masculinitat, es forme l’alumnat de manera crítica en una cultura de pau i de respecte, se celebre la diversitat, es fomente el bon tracte i l’afectivitat, s’identifique la violència de gènere entre adolescents, i es posen al capdamunt de les pissarres exemples de bon amor.
Per això, en els últims anys des de la Conselleria d’Educació hem fet passes fermes en el sentit d’establir un pla de treball realista que emmarque la tasca docent, que done confiança al professorat i que siga una referència útil i clara. S’ha treballat conjuntament amb la comunitat educativa i amb persones expertes el Pla Director de Coeducació; s’ha augmentat exponencialment la formació del professorat per previndre i detectar la violència de gènere; s’ha implementat la figura de la persona coordinadora d’Igualtat i Convivència en cada centre educatiu; s’ha posat a l’abast de tot el professorat la guia Els nostres cossos, els nostres drets per promoure les relacions igualitàries basades en el respecte; s’ha augmentat el personal de les Unitats d’Atenció i Intervenció per acompanyar l’alumnat i el professorat en casos d’assetjament i ciberassetjament per qüestions de gènere; o s’ha establert en la normativa que els projectes de direcció dediquen un espai a la igualtat de gènere.
No és prou, cal més treball, calen més recursos, cal més temps. Però des del convenciment que el feminisme és una eina de transformació social potentíssima que ha d’amarar totes les polítiques de l’administració, ens posem a disposició del professorat i les famílies per seguir recorrent el camí de la coeducació.