Els nous ajuntaments decidiran el futur de 2 milions de m2 d’Horta
Per l’Horta adverteix que es previsible que en la propera legislatura s’aproven nous plans generals a desenes de municipis de l’horta. El Pla d’acció Territorial de l’Horta (PATH) aprovat en desembre de 2018, deixa en mans dels diferents ajuntaments 2.310.000 metres quadrats d’horta, repartits entre 22 municipis. Superada la moratòria que ha suposat la fase de revisió del PATH, és previsible que bona part dels nous ajuntaments sorgits de les eleccions es llancen a planejar noves urbanitzacions sobre l’horta.
El PATH reconeix la protecció de quasi 130 milions de metres quadrats d’horta repartida entre 38 municipis de l’horta, però també inclou desenes de ‘Zones Rurals Comunes’ (ZRC). Àrees d’horta enclavades en 22 dels municipis que el PATH exclou deliberadament de la protecció, deixant en mans dels ajuntaments la seua reclassificació per mitjà de nous Plans Generals d’Ordenació Urbana. De fet, el terme “Zones Rurals Comunes” és un eufemisme que amaga el que són de veritat: espais reservats per a futurs creixements urbanístics, que generalment es situen llindant amb els nuclis urbans dels pobles.
Des de Per l’Horta valorem molt positivament el treball del Consell del Botànic a l’hora d’ampliar la protecció sobre l’horta respecte del projecte de PATH de 2010. El PATH de 2018 ha reduït a menys d’una tercera part la superfície amenaçada per les zones rurals comunes respecte del projecte anterior, que superava els deu milions de metres quadrats. Malgrat la millora manifesta, volem reiterar la nostra preocupació per l’escenari que es pot desencadenar en la propera legislatura amb noves promocions urbanístiques en molts municipis de l’Horta. Ja al·legarem en contra de l’existència de les Zones Rurals Comunes quan s’exposà el PATH en considerar-les una reserva de sòl per a especular en mans dels ajuntaments. Un creixement sense sentit, que afectarà a desenes d’entorns d’horta productiva, sovint situada en punts estratègics.
Alboraia, el primer en apostar per urbanitzar més Horta
La disposició i extensió de les Zones Rurals Comunes és molt dispar. Començant pel fet de que hi han 16 municipis que no tenen cap superficie d’horta reservada, i altres com Xirivella, Paiporta, València o Massanassa en que les ZRC afecten a menys d’un 1% de l’horta del terme. Però també hi han exemples de tot el contrari, de municipis on el previsible desenvolupament urbanístic de les ZRC impactará greument en l’horta del municipi. Els exemples es reparteixen per tota l’Horta, com és el cas d’Alboraia, que lidera el rànquing amb 330.000 m2 d’horta amenaçada, seguida de Torrent i Museros, que superen els 200.000 m2 cadascuna i sumen entre els tres un terç de tota l’horta amenaçada de reclassificació. També és notable la superfície reservada a la Pobla de Farnals, Picanya, Meliana o Catarroja, que disposen de zones rurals comunes que superen els 150.000 m2. La suma dels set pobles representa el 60% de l’horta amenaçada per noves urbanitzacions.
Com es pot observar, Alboraia concentra pràcticament el 15% de tota l’horta amenaçada per desenvolupaments urbans i és l’ajuntament que primer s’ha llançat a urbanitzar més horta. El nou Pla General Estructural d’Alboraia va passar a exposició pública el passat 21 de març, amb els vots favorables del PSOE i el PP, tan sols tres mesos després de que la Generalitat aprovara el PATH definitivament. L’Ajuntament d’Alboraia preveu urbanitzar la totalitat de les seues ZRC, més de 330.000 metres quadrats d’horta, amb l’objectiu de créixer un 25%, passant de 24.000 fins a 32.000 habitants.
El cas d’Alboraia és especialment greu perquè afecta a una de les millors terres d’horta tant per la seua qualitat agrícola com per la ambiental i paisatgística tal com el propi PATH reconeix, en atorgar-li el seu màxim nivell de protecció. S’ignoren les directrius de l’Estratègia Territorial Valenciana (ETCV) que aposta per evitar la conurbació dels nuclis urbans d’Alboraia i Tavernes Blanques. Tampoc respecta el corredor natural de 500 metres al voltant de barrancs, rius i rieres. De fet, en els documents resum de l’Estratègia Territorial el Carraixet figura com a corredor estratègic, però el PGE d’Alboraia no respecta la distància.
En tot cas, l’aprovació, retirada o modificació del PGE d’Alboraia dependrà del resultat de les urnes del proper diumenge, ja que la major part de l’oposició -Compromís, Ciudadanos, EU i Podem- ha mostrat la seua disconformitat amb el projecte, que estan defensat el PSOE i el Partit Popular.
No cal urbanitzar més horta
Per a Per l’Horta plantejar noves urbanitzacions a costa de l’Horta és un contrasentit. No sols pel fet que reconèixer de veritat la situació d’emergència climàtica hauria d’implicar un canvi immediat de les polítiques territorials, respectant l’horta i abandonant projectes com l’ampliació de la V21 o la ZAL del Port de València. A més és evident que València i els pobles de l’Horta no han superat encara la crisi immobiliària, com demostra el fet que al projecte Sociopolis en l’horta de La Torre encara resta per urbanitzar quasi un 80% dels habitatges previstos fa 13 anys, o l’abundància de solars buits i projectes paralitzats a gran part dels municipis.
D’altra banda, no s’ha d’oblidar que tant la Ciutat de València com el conjunt de la Província han perdut població en els últims deu anys, al temps que la natalitat espanyola és una de les més baixes del món. València ha perdut 23.000 habitants des dels màxims de l’any 2009 (de 814.000 a 791.000) i la major part dels municipis de l’Horta tampoc han recuperat les xifres d’abans de la crisi, pel que pareix clar que promoure noves operacions immobiliàries respon bàsicament a interessos especulatius.
Animem, per tant, als votants a decidir el seu vot atenent també a les intencions dels diferents partits. Reconeguent aquells governs municipals que han renunciat a arrasar l’horta, i castigant als partits que volen continuar amb el vell urbanisme especulador de créixer per créixer, sense atendre a les necessitats reals d’una població que reclama més qualitat de vida, no més edificació.