ADMIRAT PROFESSOR RAUSELL, MESTRE DE MESTRES
Albert Ferrer Orts
Universitat de València
Si algun dia, en passar el temps –eixe gran jutge que tot ho abasta-, serem més o menys recordats no serà per una altra cosa que per haver deixat, en major o menor mesura, la nostra essència humana i professional entre els que ens van conèixer de prop i tractar en moments crucials de les nostres respectives vides o al llarg de les mateixes. Res en enduguem al més enllà tret de l’estima dels nostres, eixa que es conrea amb els anys i assona les relacions entre persones durant dècades.
José Rausell Sanchis (Meliana, 3 de maig de 1929) és un d’aquests éssers humans excepcionals que han passat i passen per la vida per a escampar la felicitat -si aquesta existeix- que generen entre els que l’han tractar com a docent, escultor, amic, parent o, simplement, conegut. D’això podem donar fe moltíssims dels seus al llarg i ample dels poc més de nou decennis que adornen la seua personalitat oberta, solidària, altruista, col·laboradora i sensible al proïsme. Com no es deixa de reivindicar des d’una ciutat com Gandia, on passà els millors anys de la seua dilatada trajectòria, com tampoc des d’un poble com el seu, Meliana, en què vingué al món, visqué fins la joventut i segueix tenint casa i taller al carrer de sant Vicent Ferrer. Entremig, el cap i casal, on resta el seu domicili, Mislata, on es jubilà, i la Pobla de Farnals, sojorn estiuenc.
Des de fa tres lustres, el vell professor no ha deixat de rebre homenatges, a quin de tots més espontani, multitudinari i afectiu, impulsats pels seus exalumnes i també amics en l’Ausiàs Marc saforenc o per les seues amistats a l’Horta Nord, en què ha experimentat tota mena de reconeixements des de la unanimitat dels consistoris de Gandia i Meliana, independentment de qui haja governat circumstancialment.
Fill predilecte de Meliana, localitat en què te dedicat un centre cultural (només li falta una via pública, que sí que te el seu progenitor) on es mostra part del seu llegat artístic, Gandia acaba d’entregar-li el seu Escut d’Or, entre altres distincions anteriors, com a símbol d’agraïment al seu prolongat mestratge i generositat en rebre també un altra part del seu llegat com a escultor, a més del seu portentós Ausiàs Marc en la via pública des de 1957.
Sempre curiós, sensible i atent amb els progressos dels més joves, Rausell hi participà fa poc com a espectador en la presentació del llibre de Juan B. Tormos Capilla, La Casa Tena. Un segle d’imatgeria valenciana (Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i Investigació, 2023), en la Beneficència, moment en què l’investigador d’Albalat dels Sorells l’homenatjà públicament, no debades el reconegut escultor també apareix entre les seues planes. D’igual forma que, sovint, ha aparegut en alguns dels textos que darrerament he anat compilant sobre diverses temàtiques, entre elles la pròpiament artística: l’última en el recull d’articles periodístics Res no és per sempre (Ulleye, 2023), que encara no he tingut l’oportunitat de donar-li en persona.
Admirat professor Rausell, mestre de mestres, el teu exemple perdura i perdurarà entre generacions per la teua saviesa, el teu despreniment, la teua generositat i bonhomia contrastades, espill resplendent on mirar-nos els docents ara i en el futur a l’hora de llaurar recte, solcar i acaronar la terra perquè de la seua fecunditat maduren les bones collites. Eixes per les que paga la pena esforçar-se de debò, com has fet sempre i demostrat amb escreix.