FOMENTANT EL CANVI CLIMÀTIC?
Albert Ferrer Orts
Universitat de València
Els actuals polítics valencians en el govern no tenen cap responsabilitat directa en la DANA que ens afecta amb virulència inusitada des d’ahir. El desastre climàtic és de tal calibre, així com les conseqüències subsegüents, que les paraules es queden curtes i només podem lamentar les enormes pèrdues, humanes i materials, així com el gran patiment de la ciutadania afectada per la inclemència de l’oratge. Un drama en tota regla que ocupa els informatius televisius, les xarxes socials i, sobretot, la ràdio, especialment durant una dramàtica matinada.
El progrés no sempre és tan positiu com volguérem, i no ho és quan -amb condicions extremes, cada volta més freqüents- polígons industrials, centres comercials, carreteres, autovies, autopistes i traçats ferroviaris, a més de poblacions senceres, queden engolits pel desbordament de rius, barrancs, rambles i rierols. Una greu situació agreujada per una planificació urbanística tan grandiloqüent com obsoleta (fàcilment demostrable en l’Horta Sud palmàriament, sense anar més lluny).
Clar que ningú té culpa directa del que ara esdevé amb els efectes devastadors de la pluja, però això tampoc és del tot cert. Des de fa uns seixanta anys, aquella part de l’Horta veïna de l’Albufera ha anat creixent de qualsevol manera a colp d’especulació, mercès a una política urbanística sense sentit potenciada fins avui mateix. Tampoc és la primera vegada que hi ha hagut problemes de consideració en una geografia sacsejada recurrentment per les gotes fredes. Sobretot, com és el cas actual, quan plou a bots i barrals a la Ribera Alta, el Camp de Túria, la Foia de Bunyol, la Plana d’Utiel-Requena o els Serrans, entre altres comarques de ponent en què l’aigua tendeix a baixar amb força cap a llevant a mode d’abundants escorrenties i a trobar-se amb nombroses barreres artificials que fan pujar el seu nivel varis metres, en no desguassar convenientment.
A banda d’aquest fet, certament extraordinari, podríem preguntar-nos obertament per quines polítiques mediambientals de profunditat es porten a terme des de fa dècades per allò de previndre millor aquests episodis límits. Especialment, quan el progrés ben entés no és crèixer desaforadament a la recerca d’un benestar fictici sinó fer-ho respectant les característiques específiques de la geografia de cada terme municipal.
Ara, més que mai, cal insistir en que els efectes del canvi climàtic són més que evidents, no es poden ocultar pels negacionistes i els oportunistes de torn, en particular per aquells que ostenten responsabilitats locals, provincials i autonòmiques, sovint entestats en l’eliminació de la taxa turística, potenciar els apartaments turístics, baixar els impostos a les empreses contaminants, practicar una deficient gestió de les deixalles o potenciar la construcció d’infraestructures contràries a l’evacuació de les aigües pluvials.
Aquest no és un retrat oportunista, res més lluny de la realitat; malauradament fenòmens com el que ara ens afecta no seran aïllats, per la qual cosa caldrà anar prenent-se molt seriosament els avisos de la naturalesa i deixar el populisme d’anar per casa en el copalta, que la màgia és només cosa de mags. Deixe’m de fomentar, per acció o omissió, males praxis que ara paguem i encara pagaran més car els que vinguen darrere, que és com dir els nostres fills i nets. No és un tema menor, en ell ens va la vida.