ARANZELS I RECELS
Albert Ferrer Orts
Universitat de València
La política aranzelària de Trump enceta un nou meló en la seua croada contra tota lògica, enfront la globalització; en definitiva, qüestionant les economies de mig món i, sobretot, les butxaques de milers de milions de ciutadans(particularment, les més deprimides). En resum, una guerra comercial en tota regla que ocasionarà mésvíctimes que beneficiaris. Curiosament, les primeres (en forma de classe treballadora) voten els segons (els mésrics) als Estats Units d’Amèrica, mentre que a Europa la cosa encara és pitjor per moments perquè aquests mateixoselectors defensen indirectament, a més a més, a políticsforans com l’al·ludit encara que atempten directamentcontra els propis europeus, en particular a la seua basetrebaladora mitjançant la ultradreta, còmplice necessàriaen el monumental disbarat..
Un fet demostrable empíricament a casa nostra, sense anarmés lluny, amb l’ideari que representa un tipus tan sinistrecom Abascal, capaç d’envoltar-se en la bandera trumpistaen públic i, alhora, espargir el seu apostolat antieuropeu, antiespanyol i antivalencià amb el permís dels seusseguidors, tots ells damnificats per activa o pasiva en la ‘nova época daurada’ inaugurada pel novaiorqués. Perònomés daurada de veres per a les grans fortunes nord-americanes que, en primera persona, defensa i representades de sempre, ara més que mai.
Només veient el públic convidat assistent a la seuaproclamació aranzelària als jardins de la Casa Blanca el proppassat dimecres, des de la segona fila cap arrere, qualsevol se n’adona de la barroera manipulació a quèacostuma. Formada per gent, suposadament treballadora, impol·lutament vestida amb diferents uniformes, segons la seua especialitat professional. Alguns, inclús, amb cascs, per allò de remarcar que seran els màxims beneficiaris de la nova era que farà d’Amèrica una nació més pròspera, gran i poderosa encara. Un país ressentit a parer seu, finsara enganyat pel món sencer segons l’oracle que ha consultat, el qual –gràcies a ell i les fortunes més grans a l’uníson– va a beneficiar els menys afortunats, però tan americans com ho puguen ser Trump, Musk, Bezos, Zuckerberg… Una equació en què queden fora elsimmigrants sense papers –sobretot latinoamericans, també els seus fills nascuts als Estats Units d’Amèrica– i on somsospitosos la resta de possibles visitants ara i en el futurmés pròxim.
Tornant a Abascal i els seus correligionaris, tan descervellats com rebels sense causa, encara s’espera la seua reacció (airada?) a la decisió de l’administraciórepublicana d’eliminar el castellà (internacionalmentl’espanyol) del web oficial de la Casa Blanca. Un fet que, pel que se sap, no ha suscitat l’interés del líder de VOX, per un altre costat tan preocupat de perseguir les altresllengües cooficials a l’estat espanyol pel temor a que acaben amb la de l’antic imperi. Déu n’hi do. Al capdavall, el que esdevé a casa nostra amb el valencià, instigat tant per la seua formació com, sobretot, pel PPCV en consonància amb el mateix pensar persecutori.
Moltes coses, i no precisament bones, han esdevingut acídarrerament –més les que queden per vindre d’ultramar–perquè els populars i els ultres, en preocupant connivència,revaliden la confiança d’una ciutadania atònita amb la covardia i traïdoria amb què han actuat i actuen sensecomtemplacions. Sens dubte, mereixedores d’una esmena a la totalitat abans d’arribar a l’equador de la legislatura en forma de moció de censura i, si pot ser, noves eleccionsanticipades. És cert que gran part del mal ja l’han fet, la qual cosa no té remei, però no podem deixar que una autèntica banda d’engalipadors de mig pèl continue desfent a corre-cuita el que tant d’esforç, fins i totsacrifici, ha costat des que som i ens sentim poble ambpersonalitat definida.
