ARNAU BELÉN, RETRATISTA
Albert Ferrer Orts
Universitat de València
El pintor Arnau Belén (1953), l’artista més reconegut de Meliana en l’actualitat atenent els premis i guardons que ha rebut la seua prolífica producció arreu l’Estat, sobretot les seues naturaleses mortes i els seus paisatges en distints formats i tècniques, gèneres en què és un consumat especialista, s’endinsa d’un temps ençà en el conreu del retrat. Una disciplina complexa que, amb l’ajuda inestimable de la fotografía, pren cos en l’exposició que presenta en primícia en el Café Gurugú de la seua localitat natal.
Arnau Belén, mitjançant una desena de retrats, dona així a conéixer el seu interés per endinsar-se en la psicologia dels efigiats, suposem que triats a consciència entre la gent major al seu abast, no debades mostra la seua predilecció en aquesta mostra per incidir en els efectes del pas del temps en els seus rostres. Quelcom semblant a l’interés que per aquest gènere mostraren pintors consagrats universals; casos, entre els més reeixits, de Velázquez, Goya o Sorolla, a banda d’altres molts artistes (re)coneguts unànimement per la crítica i la historia de l’art.
L’elecció d’aquest gènere, com també l’edat dels retratats, li ofereixen al pintor de l’Horta Nord l’oportunitat de manifestar novament el domini tècnic que ha assolit al llarg dels anys com la voluntat de transmetre a través dels plecs de la pell els solcs d’una mena de paisatge viscut en primera persona, en què cada efigiat mostra la seua particular bitàcola. Una exploració íntima i personal des de l’objectivitat del seu ull i la mestria del seu quefer després d’anys d’experiència en assumptes plàstics, particularment pictòrics.
L’exposició roman oberta al públic des de les festes de Meliana i encara perdurarà unes setmanes més per qui desitge contemplar l’estudi psicològic que el pintor ofereix; potser una nova modalitat artística per la qual transite endavant per allò d’obrir encara més el ventall de la seua creativitat. Faceta que, des del cru realisme que avui mostra, el porte a experimentar en la seua deconstrucció conscient fins arribar a l’abstracció per mitjà del dibuix, l’oli, l’aquarel·la, l’acrílica, les tècniques mixtes o el collage.
Una magnífica oportunitat, si m’ho permet, per deixar constància no només de retrats de gent més o menys anónima de distintes edats sinó de bastir una galeria d’altres personalitats destacades properes a ell, o amb què tracta sovint, que l’ajuden a aprofundir en el seu particular intramón.