Catarroja i Albal demanen assessorament a la Politècnica sobre el barranc de la Rambleta per a evitar inundacions

A conseqüència de la ‘barrancà’ del 29-O, els governs municipals de Catarroja i Albal han optat per demanar assessorament a la Universitat Politècnica de València sobre el barranc de la Rambleta, que fa de límit entre les dos poblacions, amb la finalitat d’evitar inundacions. Per a això, el consistori catarrogí ha encarregat un estudi a la Universitat Politècnica, que després passarà a l’albalenc. No és per a menys, perquè per on estava abans el llit de la Rambleta, que anava antigament per l’avinguda que du el seu nom, és per on va entrar a Catarroja la major part de l’aigua desbordada del barranc de Poyo i després va entrar a Albal, a través del camí de les Corregudes, el carrer Rambleta i el pont del Camí Real en la carretera que unix les dos poblacions.

El barranc en qüestió, de nom complet la Font de la Rambleta, naixia precisament en una antiga font que es trobava en els limítrofs del que hui és l’avinguda del mateix nom, i discorria entre els termes municipals de Catarroja i Albal, fins a desembocar en la marjal i l’Albufera. Amb el temps, va anar sent tapat per construccions, carrers i asfalt, de manera que només queda un xicotet tram descobert al costat del carrer Pelayo i després del pont del Camí Real, les obertures del qual també van acabar tapades, així com un altre tram, considerat com una séquia, a l’est de l’autovia V-31 o Pista de Silla. Entremig, va ser convertit en una tuberia soterrada d’aigües residuals, que passa pel costat del túnel de baix les vies fèrries que dona accés de vehicles al polígon industrial, un perillós pas inferior, sense vorera per a vianants, encara que alguns temeraris caminen per ell, que ha de ser tancat quan plou amb una certa intensitat i que en la ‘barrancà’ del 29-O va constituir una ratera.

Precedents

En el precedent de la ‘riuà’ de 1957 es va comprovar també que és per les zones urbanes limítrofes a l’antic llit del barranc de la Rambleta per on s’inunden amb més gravetat les dos poblacions, emportant-se Catarroja la pitjor part, en estar en una cota més baixa i més prop del llit del barranc de Poyo per on es desborda l’aigua. Com és ben sabut, les aigües busquen el seu llit. En la part d’Albal, al costat del pont del Camí Real, hi havia un taulell en la paret d’un edifici indicant el nivell al qual va arribar l’aigua en la zona a l’octubre del 57, més de dos metres i vint-i-cinc centímetres, encara que esta vegada ha sigut molt més. I en el precedent anterior, el de l’anomenada ‘barrancà’ de la Magra, en 1897, també va ser pel mateix lloc per on es va produir la inundació.

En l’estudi d’inundabilitat del Pla General d’Ordenació Urbana de Catarroja no se li dona la importància deguda al barranc de la Rambleta, encara que es reconeix que arreplega “una quantitat significativa dels fluxos desbordats del barranc de Poyo, que es produïxen aigües amunt de la CV-400”, o avinguda del Sud, i fins i tot s’apunta que l’antic assentament de la Vila Romana es va construir “just en cotes més altes esquivant eixes avingudes”. A més, es recalca que “proves més recents són els estudis realitzats per Project Rinamed respecte de l’avinguda d’octubre de 2000, en concordança amb els testimoniatges trobats d’eixes dates. Eixa mateixa trajectòria del flux desbordat sembla que van seguir els desbordaments de la riuada de 1957, com així ho relatava don Emilio Porcar Lliberós, alcalde de Catarroja” d’eixa època. Quant a l’origen d’este barranc, s’assenyala que és, efectivament, “una font, hui desapareguda, i s’afig que, “des d’eixe punt, l’aigua anava a buscar la cota més baixa, que està entre Catarroja i Albal, i arribava a l’Albufera”.

Un barranc soterrat

Quasi tot el tram del llit del barranc de la Font de la Rambleta està actualment soterrat al seu pas per la població de Catarroja i també d’Albal, com a conseqüència de l’expansió urbanística dels dos municipis, havent quedat per davall de finques de la part de l’est de l’avinguda de la Rambleta i convertit en una simple tuberia soterrada d’aigües residuals en el tram existent abans d’eixir dels dos nuclis urbans, amb la sola excepció de la xicoteta part oberta al costat del carrer Pelayo. No obstant, en la dècada dels anys cinquanta encara era un barranc tot descobert, en ple funcionament i amb aigua, tal com recorda un veí de Catarroja, Salvador Hervás, qui assenyala que “la Font, que també s’anomenava Font de l’Or, naixia en el que hui és el cantó del carrer Crescencio Chapa amb l’avinguda de la Rambleta, tenia molta fondària i molta aigua. Els xiquets anàvem a caçar parotets, i allí es feu una ‘mina’ per a buscar més aigua per a regar els camps”.

Un barranc que anava cap avall del que hui és l’avinguda de la Rambleta que porta el seu nom, “passava enfront de l’escola Paluzié, on hi havia un pont per a accedir a ella, fins a arribar a on està hui l’església de Nostra Senyora del Pilar, on s’eixamplava i formava un gran clot on hi havia un motor de reg. Després, continuava fins a la carretera i el pont que hi ha hui entre Catarroja i Albal, que tenia tres ulls, per a passar a l’altra banda de les vies del tren i anar cap a l’Albufera”, segons recorda també Hervás, qui ressalta que “eixe barranc era com un cinturó que rodejava el poble”.