COM ESTÀ LA JUSTÍCIA
Albert Ferrer Orts
Universitat de València
Per a tot aquell que no siga expert en com funciona l’aparat judicial és un autèntic maldecap interpretar els seus mecanismes, tant si la justicia s’aplica a anònims ciutadans de a peu com, sobretot, a trames corruptes organitzades i personatges públics. Cenyint-nos als darrers veredictes, públics o encara no, com els que per exemple afectaren a Francisco Camps i afecten encara a Donald Trump, respectivament, no fa falta -pense des de la meua ignorància en Dret- ser jurista.
Camps fou exonerat de culpa després de quince anys visitant seus judicials des que, oficialment, fou imputat i hagué de dimitir a finals de juliol de 2011. Molts dels principals casos de corrupció que afloraren durant el seu mandat s’han anat substanciant amb la sentència de no culpabilitat del primer dels valencians. Un Camps rediviu no ha deixat de reivindicar des d’aleshores la seua innocència a qui el vullga escoltar. Però com dèiem setmanes passades, es por sentir realment innocent l’expresident? Perquè en els casos que ens ocupen sí quees dictaren penes a bastants dels seus col·laboradors més estrets, els quals assenyalaven recurrentment Camps com a promotor dels delictes comesos. En fi, la pregunta cau pel seu propi pes: la no culpabilitat equival a innocència?
El cas de Trump també té la seua molla, i molta que en té. Recentment declarat per un jutjat popular a Nova York com a culpable de trenta-quatre delits (sí, han llegit bé: 34!!!), l’expresident dels EUA i de nou candidat republicà a la Casa Blanca ahir va traure el pit, i amb ell un cabàs de mentides de llibre, quan el jutge comunicà que el veredicte será després de les eleccions presidencials a principis de novembre. El raonament de la seua senyoria es basa en que la sentència no afecte el procés electoral. Queda clar que Trump, posem per cas, hauria d’haver comés un assassinat flagrant o una barrabassada semblant per a ser mereixedor de la mateixa durant la campaña electoral. Tenint a més en compte que encara queden per jutjar-se tres delictes que se l’imputen a hores d’ara.
Encara que no ho parega, els casos de Camps i Trump tenen les seues connexions, una justícia lenta, torta i, eminentment política que, mitjançant els seus procediments i polèmiques decisions, influeix de forma determinant en la vida pública al no respectar -al meu parer- la divisió de poders com a garant del seu control. Amb unes altres paraules, Camps va tindre una responsabilitat directa en els assumptes concernents a la Generalitat mentre fou el màxim responsable del Consell, mentre que Trump es presenta a les eleccions sent reprovat en dues ocasions pel Senat, sent culpable en trenta quatre delits i tindre pendents tres vistes (recordem que una d’elles significà una mena de colp d’estat quan els seus simpatitzants -esperonats per un discurs incendiari seu havent perdut les eleccions- assaltaren la seu del Congrés dels EUA). Una maniobra lamentable retransmesa al món sencer que va saldar-se amb morts i un munt de detinguts.
Els jutges espanyols i nordamericans s’han lluit i demostren certa sintonia a l’hora d’actuar envers personatges com els esmentats, traspassant la línia roja que separa la judicatura de la gestió pública, o el que és el mateix, influint decisivament en la política i adulterant la democràcia.
Camps desitja ser rehabilitat pel seu partit en presentar-se com una víctima i Trump ix reforçat en la carrera electoral després del seu frustrat magnicidi, contrapesant la renúncia de Biden i l’aclamació exultant de Harris. I així seguim…
Amb aquest panorama descoratjador, no els extranye, doncs, que no tinga efecte en el votant que el Partit Popular fos declarat una organització corrupta, la reversió de la sentència dels ERO a Andalusia o com quedaran finalment els casos Taula i Kitchen, quan la democràcia depén dels llargs tentacles de la justicia. Tampoc que VOX escale posicions.