CÒMPLICES, TAMBÉ EN NADAL
Albert Ferrer Orts
Universitat de València
Se calcula que al món hi ha avui uns 30 conflictes armats, la major part d’ells oblidats a consciència pels mitjans de comunicació, doncs hi ha altres assumptes sobre els que informar, sobretot quan arriba Nadal. Entre els que ara ocupen les primeres pàgines, el de Gaza substitueix el d’Ucraïna en immediatesa. El primer apareix a diari mentre que l’altre de tant en tant, quan els dos, equidistants de l’estat espanyol i de la pròpia UE, ens afecten sobre manera com a drames col·lectius que són.
Però Nadal i el seu esperit (palmàriament consumista, no en busquen d’altre que no l’hi ha) han arribat per a difuminar les tristes realitats que ens envolten i fer-nos més hipòcrites del que hi érem. Els mateixos productes, la mateixa publicitat, els mateixos llocs comuns en definitiva amb què amagar a consciència la desgràcia pròpia i també l’aliena. Sopars i dinars d’empresa, d’amics i del que faça falta, loteries, regals, àgapes, viatges i felicitacions que no en falten.
Mentre tot això esdevé, cues i cues de persones amb pocs recursos o directament sense ells fan cua en llocs més o menys visibles per a recollir l’almoina nècia que, des de fa unes setmanes, hom ha dipositat en els supermercats i els grans magatzems perquè les ONG i els bancs d’aliments la distribuesquen lluny de l’opulència de les superfícies comercials, capficades en la venda desaforada de productes de tota mena amb la parafernàlia pertinent, que d’això es tracta: de gastar compulsivament i, de tant en tant, fer-nos conscients que hi ha gent que pateix a la que cal dedicar algun euro, eixe que potser sobre.
Recorde als desmemoriats en aquesta precisa tessitura, sobretot als cristians i particularment als catòlics, ortodoxos i protestants (per convicció, cultura o perquè no troben una altra cosa millor) que Nadal celebra el naixement de Jesús a Betlem, el fill de déu fet home per a viure i morir tràgicament a Jerusalem per a redimir la humanitat sencera. Un territori, per cert, el palestí massacrat amb ànim genocida perquè no quede testimoni del major camp de refugiats del món per la via ràpida, sense cap mirament, sense cap concessió, sense cap escrúpol davant els ulls de qui vol veure.
No són només Israel i els països que recolzen l’agressió els culpables, tampoc els que miren a un altre costat, en exclusiva. Ho som tots per acció o omissió, també vostè o jo mateix sense anar més lluny com a creients o descreguts, immersos en el destarifo nadalenc en què esdevé la perversió dels seus valors més universals. Deixem de viure una realitat paral·lela, virtual si prefereixen, i diguem les coses pel seu nom.
Abans i després de la II Guerra Mundial, la humanitat ha estat l’escenari de molts i diversos genocidis, l’assassinat conscient i premeditat d’humans amb ètnies, races i religions diferents. Un servidor no vol ser còmplice de bell nou, condemne sense pal·liatius la brutalitat extrema, no puc felicitar el Nadal com m’agradaria. Ho sent.