Compromís Mislata es queda a soles en la defensa de la municipalització de l’aigua
Un cop més en aquesta legislatura el Partit Socialista de Mislata demostra que entre el seu discurs i la seua praxi de govern existeix una evident dicotomia. Ahir va deixar-ho palés en votar en contra la proposta de Compromís de remunicipalitzar el servei d’aigües en Mislata.
Per al regidor de Compromís, Javier Gil, » és evident que el discurs del PSOE de Mislata no correspon per a res amb la realitat de les seues actuacions, l’alcalde Bielsa es plena la boca de parlar d’un municipalisme que ni tenim clar en què es basa, ni s’explica en cap document o ponència, per a ells és només una paraula buida desproveïda de cap significat que utilitzen de manera simple i recurrent, però sense concretar-se mai en res»
El partit Socialista de Mislata va negar-se a tractar i debatre el tema adduint el fet que no s’havia presentat de la manera que ells (ells, perquè la fómula emprada per Compromís de presentar-ho com a proposta de resolució és totalment legal, com ho va determinar el secretari municipal a l’inici del punt). Per a Gil això és «Quedar-se en les formes com excusa i no voler entrar-hi en el fons de les qüestions» afegint també «No entendre per què el PSOE no vol debatre per una qüestió de formes, però no tenir cap problema en acceptar 275€ per cadascú dels 9 regidors socialistas que no estan alliberats, inclosos l’alcalde Bielsa i la portaveu Martínez per assisitir a un ple en el que l’únic contingut a debat era la proposta de Compromís.»
El PSOE ha tingut al llarg dels darrers dotze anys entre onze i quinze regidors que li atorguen una majoria sòlida i no ha presentat mai una proposta de remunicipalització de l’aigua, per això resulta sorprenent que el PSOE es declarara gran defensor de les municipalitzacions, però absolutament res haja fet en eixa direcció en els vora dotze anys de bielsisme.
Per al regidor de Compromís, «els socialistes han desproveït el ple de la seua funció de control, debat i informació al veïnat«. El bielsisme s’exerceix des dels despatxos, amb secretisme i sense cap transparència. La total confusió que els regidors socialistes tenen entre conceptes bàsics en democràcia com què és el partit, què la corporació municipal i què l’equip de govern fa que per a ells tot està imbricat i no tenen clar quina és cada cosa, per això confonen la responsabilitat de gestionar amb la possibilitat d’imposar pel pes aritmètic de la seua majoria, segrestant el debat públic. Per a Gil «que els plens municipals queden limitats per l’equip de govern socialista a qüestions tècniques i formals i que a més, aquestes vullguen resoldre’s sense debat i en 30 minuts i que les comissions de control (per les quals també cobren els regidors de l’equip de govern que hi participen) duren cinc minuts i en elles ni es done gairebé mai dins del termini i la forma escaient l’ informació concreta i rellevant sol·licitada per l’oposició.»
L’inexplicable vot contrari del PSOE (i únic, ja que la resta de partits, Ciudadanos, PP i Vox, varen abstenir-se) a la proposta de remunicipalització evita i endarrereix un debat què, més prompte o més tard caldrà tenir, el de si els serveis que afecten els béns i recursos bàsics han de gestionar-se des de la part pública o la privada. Per al regidor de Compromís «Ahir el PSOE de Mislata, per la seua estultícia i la seua supèrbia, va deixar anar una magnífica oportunitat de començar a revertir els models neoliberals de gestió dels serveis públics Essentials, heretats d’altres governs conservadors, i va caure en una evident inconseqüència entre allò que diu defendre i allò que realment fa»
En els darrers mesos el PSOE de Mislata ha votat en contra la remunicipalització de l’aigua, la creació d’una empresa municipal d’energia elèctrica renovable, en contra de la migració dels comptes i operacions financeres municipals cap a la banca ètica i amb valors i també ha dit no a la creació d’una xarxa de carril-bici per a Mislata.
«Tot això evidencia que el govern de Bielsa sempre prefereix mantindre allò heretat dels governs populars que tractar de fer canvis progressistes, socials i d’esquerres».