CRUEL S’ESCRIU IGUAL EN CASTELLÀ QUE EN VALENCIANO

Albert Ferrer Orts – Universitat de València

Barrera, l’extorero que fa de polític (com una mena de torero transvestit de bomber en els espectacles taurins), no ha tardat molt en amollar públicament el que sempre ha pensat i, des que és vicepresident i conseller alhora, li cremava les entranyes obligant-lo a mossegar-se la llengua fins que l’home no ha pogut més i s’ha quedat a gust. Els bous al carrer van a passar a ser subvencionats pel Consell, atesa la seua dimensió cultural –segons defensa tot convençut-, en vertebrar el territori valencià com poques altres manifestacions de caràcter identitari, al mateix nivell que les falles, les fogueres o les gaiates. Al capdavall, l’autonomia més bouera de l’estat necessita també de majors atencions en forma de recursos públics procedents dels impostos de tothom, encara que aquests festejos es situen al marge de la legislació vigent en matèria animal i, a més o sobretot, resulten totalment anacrònics per cruels.

Aviat tindrem bous al carrer fins i tot en les principals capitals, començant pel cap i casal, com ja defensà en més d’una ocasió el propi Barrera. Serà per festa identitària? Sense complexos i avant, encara que els risc zero no existisca, com en el tràfic, els parcs infantils… Menuts exemples esgrimeix el vice-conse, en comparar les malifetes i les desgràcies ocasionades pels bous al carrer (evitables d’arrel) amb els accidents difícilment evitables del tot en el tràfic, atès el volum i la densitat dels desplaçaments a diari, i, molt puntuals, entre les engrunsadores i els tobogans infantils als parcs, imprescindibles i complementaris a l’escola i la llar per a esbarjo i distracció dels més menuts.

Per a satisfacció de lingüistes com ell, els del seu partit i de l’altre amb qui governa, cruel no necessita de traducció en escriure’s i significar exactament el mateix en castellà que en valenciano, també en català, veges per on. Un terme que defineix perfectament el que representa el seu ideari caduc i la seua refinada sensibilitat en matèria cultural.