Cultura inicia l’expedient per a declarar BIC la Cordà de Paterna i BRL l’artesania del palmito d’Aldaia

La Comissió Tècnica per a l’Estudi i Inventari del Patrimoni Immaterial de la Generalitat ha decidit aprovar que es procedisca a la incoació de declaració de bé d’interés cultural (BIC) de la Cordà de Paterna, dins de l’àmbit de les creences, rituals festius i altres pràctiques cerimonials, i com a bé de rellevància local immaterial (BRL) de l’artesania del ‘palmito de Aldaia, dins de l’àmbit dels coneixements tradicionals sobre pràctiques productives, processos i tècniques.

La Cordà de Paterna pertany a la classe d’actes pirotècnics comunament denominats modalitat cordà, en què s’empren artificis pirotècnics de vol lliure amb desplaçament erràtic. Múltiples són els motius que ens condueixen a la present declaració, des de tots els àmbits i perspectives: socials, festius, històrics…I és que la Cordà de Paterna integra des de temps immemorial tots els veïns de la vila, siga des de la seua participació directa en la Cordà de cada any, o en tota la cultura del foc i altres actes pirotècnics que congrega la seua celebració.

Es tracta d’un acte consolidat en una imponent participació de la comunitat local, des de la Comissió del Foc de les antigues clavariesses fins a la present Comissió Tècnica i el Consell Sectorial de la Cordà, juntament amb una extraordinària infraestructura municipal i un gran suport institucional. Paterna compta amb un himne de la Cordà, un Monument al Tirador, un Consell Sectorial, un coeter major i una Regidoria del Foc específica, i, així mateix, organitza nombroses activitats inserides en el cicle festiu anual vinculades a la pólvora. A això s’uneix la demanda del teixit associatiu dels tiradors i tiradores, al costat d’entitats festives.

A la importància que li dona la seua celebració ininterrompuda almenys des del segle XIX (exceptuant ajornaments per circumstàncies excepcionals), se suma el seu progressiu creixement, fruit de l’addició d’esdeveniments relacionats amb la pólvora i del treball i unió de diversos sectors de la societat paternera. En les últimes dècades la seua perfecta organització, sempre a la recerca de l’espectacularitat i la seguretat, l’ha portada a ser admirada internacionalment, així com a rebre distincions com la de festa d’interés turístic autonòmic en 2007 i la de festa d’interés turístic nacional en 2017.

BRL immaterial: artesania del palmito d’Aldaia

Una tradició artesanal que es manté viva de manera ininterrompuda des de la primera meitat del segle XIX i que constitueix una part consubstancial de la tradició industrial i cultural del municipi. Les creacions, els coneixements, les pràctiques, les tècniques i els usos del palmito formen part de la vida del municipi.

Aldaia reuneix en l’actualitat 24 empreses de palmitos de les 36 actives a la Comunitat Valenciana. Els artesans estan integrats majoritàriament en el Gremi de Mestres Palmiters, amb seu a Aldaia, i elaboren palmitos de la marca de qualitat Abanico Artesano Español (AEA) i del segell Artesania de la Comunitat Valenciana.

En l’elaboració del palmito intervenen artesans i artesanes que treballen en diferents parts fins a confeccionar peces de gran qualitat artística. Els principals processos són el barnillatge, el calat, el gravat i l’adorn de les barnilles, la confecció i la pintura del país, l’entelat de la peça i el repàs i el muntatge final del palmito. Tot aquest procés ha configurat un vocabulari d’ofici específic en valencià al voltant de l’artesania del palmito, transmés de generació en generació i vigent en l’actualitat.

La Comissió Tècnica per a l’Estudi i Inventari del Patrimoni Immaterial és l’òrgan encarregat d’analitzar les propostes per a protegir el patrimoni immaterial i està composta per representants de Cultura de la Generalitat, de la Universitat de València, de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, de la Universitat d’Alacant, de la Universitat Jaume I de Castelló, de la Universitat Catòlica de València-Sant Vicent Màrtir, del Museu Valencià de la Festa Convent Sant Vicent Ferrer i del Museu Valencià d’Etnologia, i per tres representants designats per la conselleria competent en patrimoni cultural.