Democràcia, llei i memòria
Juanjo Civera Bendicho
1er Tinent d’Alcalde i regidor de Memòria i Qualitat Democràtica de l’Ajuntament de Foios
Portaveu del PSPV a l’Ajuntament de Foios
Quan ara fa catorze anys es va aprovar la Llei 52/2007, denominada de Memòria Històrica, es va donar un primer gran pas per a la dignificació de la memòria de les persones i de les famílies que van patir la repressió durant els anys de Dictadura militar, creant eines normatives per a reparar alguns dels danys causats per la barbàrie governamental. Passat tot este temps, dita Norma era una Llei que calia actualitzar per a dotar de més mecanismes suficients i reparar una de les anomalies democràtiques que més ens deuria d’enrojolar com a Estat.
Amb el projecte de la Nova Llei de Memòria Democràtica, presentat esta setmana en les Corts Generals, s’esmenen els precs plantejats a l’anterior Llei i es cerca l’eliminació d’eixa anormalitat democràtica patida durant dècades, assegurant que la memòria de les víctimes representa un inexcusable deure moral en la vida política i en la qualitat democràtica, basant-se en la màxima que l’oblit no és una opció.
L’esperada nova Llei es vertebra entorn als principis internacionals del dret humanitari -reclamat durant anys per Nacions Unides a Espanya- i articula l’acció pública al voltant de les víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura franquista i de la seua dignitat, adquirint una clara Responsabilitat d’Estat sobre les víctimes desaparegudes i assumint el lideratge de la seua cerca.
En els anys que la nova Norma duu treballant-se s’ha escoltat a associacions memorialistes, familiars i experts en la matèria que han enriquit el text, al proposar mesures per al reconeixement i reparació de la nul·litat de les sentències, la creació d’un cens de víctimes i d’un banc nacional d’ADN de víctimes.
Així mateix, la Llei posa en valor el paper actiu i singular de les dones espanyoles com a protagonistes d’una llarga lluita per la Democràcia, reparant i reconeixent les formes de repressió o violència que van sofrir durant la Guerra Civil i la Dictadura.
En relació amb el deure de memòria com a garantia de no repetició, la memòria democràtica serà contingut curricular en els centres educatius i es donarà un impuls als programes de divulgació que incloguen el relat de les víctimes.
La resignificació del Valle dels Caídos, la retirada dels símbols i dels títols concedits contraris a la memòria democràtica i l’extinció de fundacions o associacions que realitzen apologia al franquisme són novetats de la nova Llei. També ho és el fet que la norma compte amb un règim sancionador, que podrà multar amb fins 150.000 euros a les Administracions que permeten actes públics d’exaltació o homenatge a la dictadura o a les persones que atempten contra fosses o contra els anomenats “llocs de memòria”.
Tenim enfront de nosaltres una bona oportunitat per a demostrar que el país en el que convivim totes i tots és cada dia més fort, democràtic i equitatiu, al promulgar lleis que fomenten el respecte i la reparació de situacions democràticament anòmales.