El paper de la dona en el món de la pilota

Elisa Tarazona i Mar Alfonso són jugadores de pilota. Els separen 44 anys en què la dona ha guanyat pes. Veure com van viure l’esport cada una és reflex de com ha evolucionat la nostra societat

Dos grans de la pilota unides, amb passió pel seu esport, en el trinquet de Foios, juntes i a més reptant-se a unes pilotes amistoses en les parets quan se celebra este mes el dia de la Dona.

Elisa Tarazona (Riba-roja del Túria) 61 anys i Mar Alfonso (Foios) 17 anys tenen molt en comú, encara que els separen diverses dècades, però els unixen moltes més: dones, nascudes en èpoques diferents jugant a un esport fins fa poc masculinitzat. Elles són fortes i somiadores, lliures i campiones. Això sí, els anys que les separen marquen una gran diferència en el temps.

Les coneixem més a fons en este reportatge i debaten entre elles els pros i els contres de èpoques distintes, on la dona es va fer el seu espai esportiu a poc a poc en esta disciplina i parlen de com ara es manté i es veu un esforç que ve marcat per anys arrere quan les dones també volien practicar esport.

Elisa Tarazona és una de les dones pioneres a jugar i practicar pilota de la Comunitat Valenciana. Ella no recorda ni un minut de la seua vida sense jugar i és que la seua besàvia va ser la trinquetera de Riba-roja de Túria; de família vinculada amb el món de la pilota Elisa compartia jocs de pilota amb el seu germà, cosins i familiars. Ella relata que “jugava com una més, amb naturalitat; les vesprades d’estiu quan no hi havia partida ens passàvem hores jugant fins que es feia de nit. En el meu cas va ser una cosa natural, la gent no s’estranyava al estar lligada a la família del Trinquet, però sí que en algunes ocasions al llarg de la meua vida i quan he anat creixent he escoltat comentaris (als quals no he fet cap cas ni he contestat) o situacions a les quals tampoc he fet cas”.

Elisa Tarazona en el trinquet de Riba-roja de Túria

Per la seua part, la jove Mar de Foios assegura que “vaig començar a competir fa poc, però jugue des dels 8 anys perquè el meu germà jugava i veia que s’ho passava molt bé. Vaig començar a jugar amb ell i a interessar-me. El meu pare ens va apuntar en veure que tenia constància i entrenàvem a Meliana i després a Massalfassar ja que a Foios no hi havia equip femení llavors. Jugava galotxa i frontó”. Alfonso contínua “vaig començar a guanyar títols i ara entrene dos dies a la setmana, estic estudiant FP deporte i a més entrene els dimarts i divendres a Foios a l’equip de xiquetes”.

Mar Alonso quan va començar a jugar al costat del seu germà

En l’entrevista Tarazona explica que “jo vaig a començar a competir i a entrenar quan comence a ser més major. La competició tal qual no estava contemplada” i recorda que “jugava partides que m’arreglava el meu pare. Quan vaig començar la Universitat va ser quan vaig deixar de costat el tema de la pilota, però sense desvincular-me mai, ni d’ella (la pilota) ni de cap esport. És més”- afig- “l’esport per a mi va lligat amb la salut que és el que jo vaig estudiar per vocació: medicina; una cosa no s’entén sense una altra, almenys jo”- somriu.

Visibilitat en el esport

Entre somriure i mirades còmplices d’elles les dos coincidixen a afirmar que “a l’esport de dones li fa falta major visibilitat, major suport per part de totes les institucions; ara sembla que està més ben valorat, però fins i tot queda treball per fer”. Les dos coincidixen en els seus arguments “hem avançat però, falta molt per recórrer”.

Mar, en la conversa, relata a Elisa que “en el meu cas he escoltat també en alguna ocasió frases masclistes, però no els he fet cas i cada vegada més els xics juguen amb nosaltres sense cap problema; ens ajudem i això és bo”.

Elisa és una de les dones pioneres en el món de la pilota que conjuga amb la seua professió i càrrec, i Mar la mira amb admiració afegint que “espere ser com Elisa, és un exemple per a mi i el meu somni és arribar a ser professional, competir en l’Europeu de setembre, o participar en Sèniors a l’Argentina l’any vinent”.

Tarazona dona algun consell a Mar durant l’entrevista que, òbviament es queda entre elles, com els somriures, les mirades i eixa partida amistosa jugada un dissabte normal en el trinquet de Foios. No va guanyar cap. Això sí, amb esta entrevista guanyen les dones.

Mar va entregar a Elisa una samarreta en la qual li donava les gràcies per obrir camí a les dones en este esport