Els cronistes dels pobles de l’Horta Sud treballen en el relat de la riuada
QUATRE VEUS QUE EXPLIQUEN COM
RECOPILEN TOT EL MATERIAL PERQUÈ
PERDURE EN EL TEMPS
El que el 29 d’octubre va ocórrer a la comarca d’Horta Sud perdurarà en la memòria dels que hui vivim, però gràcies als articles de premsa, a les xarxes socials i als relats dels que van ser testimoni, les generacions esdevenidores sabran que un dia d’octubre de 2024 els barrancs de Poyo i del Pozalet-La Saleta es van desbocar d’una forma indomable i van arrasar terres, pobles, cotxes, records, vides… I part d’esta tràgica història
la contaran ells, cronistes dels nostres pobles, veus autoritzades de les nostres localitats i guardians de la història i de la memòria dels seus carrers i les seues gents.
Per això, des del periòdic El Meridiano tres mesos després de la tragèdia, hem volgut parlar amb alguns d’ells: cronistes oficials o associacions culturals; perquè ens expliquen què volen transmetre en els escrits i cròniques que faran sobre eixos dies, què volen ressaltar d’aquells moments tan durs i sí ja han començat a recopilar material per a plasmar-ho.
Paco Rodrigo, conegut com a Paco El bibliotecari, és el cronista oficial de Massanassa. A punt de jubilar-se, Rodrigo ha començat quasi a exercir com a cronista espentat per la terrible barrancada. Des del primer dia des desastre va començar a recopilar informació per a després donar-li forma, i ens compta, com van transcórrer aquelles hores i aquells primers instants. El cronista recorda que aquell 29 d’octubre es va acostar al barranc a les 15.30 de la vesprada per a veure com venia, “ja que per costum el solc fer quan plou”. En aquell moment el cabal no li va alarmar, però tres hores més tard “venia l’aigua per la plaça on viu i els cotxes navegaven”. A partir
d’ací, un malson assole les poblacions de l’Horta Sud. Eixa vesprada totes les activitats municipals estaven suspeses a Massanassa perquè hi havia alerta roja per una DANA, però no queia ni una gota, donant la sensació de falsa seguretat. Quan l’aigua i el fang van començar a fer acte de presència, Rodrigo, primer des de la seua casa, i després, des del carrer, va començar a recopilar infinitat de material: fotos i vídeos de cada barri, testimoniatges de veïns, voluntaris, militars, policies locals… Comptant ja amb més de 2.000 arxius, espera poder oferir unes pinzellades del que ha sigut la catàstrofe en l’edició del pròxim mes de juny de La Terreta, revista centenària del municipi. Amb les seues paraules vol reflexionar sobre l’ocorregut i té clar que vol destacar amb majúscules la “Solidaritat de la gent”. “M’emociona recordar com els voluntaris s’oferien a ajudar i a col·laborar en el que fera falta”. Rodrigo ha destacat que no podrà oblidar tampoc en el seu escrit a les víctimes. “La combinació persones majors i plantes baixes va ser letal”. Finalment, tampoc podrà obviar que fan falta solucions ja per al barranc “perquè això no torne a repetir-se”.
Altra veu més que autoritzada de la comarca de l’Horta Sud, és el cronista oficial d’Alfafar, José Francisco Catalá, que ha explicat a el Meridiano que encara no ha començat a recopilar informació, però que la seua idea és escriure una crònica sobre l’esdevingut en el llibre de festes de 2025.
Catalá amb les seues paraules vol transmetre la situació d’impotència que s’ha viscut per la falta d’informació. “L’arribada del llot i de l’aigua va ser sorprenent i dantesca”, ha afirmat el cronista, que assenyala que l’aigua va entrar pertot arreu de manera bestial.
Encara que ell no va viure la riuada del 57, fa una comparació amb ella i ressalta la duresa d’esta. “En el 57 la riuada només va afectar la part sud de la població. Mentres que en 2024, tan sols s’han lliurat de la barrancada 6 carrers d’Alfafar: Sant Antoni, Ortega y Gasset, Cervantes, Eduardo Escalante, San Roque i la Tauleta”. Catalá ha contat que farà menció especial a la resposta que va tindre el poble i al paper dels jóvens voluntaris. “Un dia Cáritas va haver de repartir 3.400 entrepans per als jóvens que venien a ajudar als veïns del poble. És admirable”. Per a acabar indica que no deixarà en el tinter un record a les víctimes “un mal irreparable” i tampoc deixarà
d’esmentar els veïns dels barris d’Orba i els Alfalares tan castigats per la DANA.
A Sedaví, El Meridiano va parlar amb l’Associació Cultural ‘El Bolitxo’. Des que el cronista oficial de la localitat, Vicente Ruiz Monrabal, morirá, no hi ha hagut substitut, però els socis de “El Bolitxo” guardians de la història de Sedaví, fan el possible per salvaguardar els costums i memòria del seu poble.
Després de la DANA des de l’associació han assenyalat que no han tingut força per a reunir-se, ja que la catàstrofe els ha colpejat en l’ànim, però tenen com a fi recopilar tot el material que siga possible. “No sols el nou que ha sorgit per la barrancada, també el que s’ha perdut”. De fet el vicepresident de l’associació, Víctor Blanch, compte com a curiositat que han entregat a la Filmoteca Valenciana documents d’una productora dels anys 70, Nova Cinematografia, que van trobar després de la riuada.
Blanch ha ressaltat un inconvenient amb el qual es troben i pel qual demanden ajuda i col·laboració. “Els socis de el Bolitxo som majors i analògics, necessitem atraure a gent que col·labore amb nosaltres per a digitalitzar
i indexar tot el material que puguem recopilar, perquè d’esta manera mai es perda i siga fàcil la seua busqueda”.
Quant al que els agradaria plasmar de la tragèdia en un futur, Blanch ha destacat que s’ha tornat a repetir la història i que per això és bo conéixer-la i no oblidar-la. També ha posat llum en què és important fer-la nostra, pròpia, per a tindre les claus i entendre-la.
Finalment, ha incidit en el fet que esta barrancada ha sigut més mortal que la del 57 en Horta Sud, pel taponament que han produït tants cotxes i pels murs de la pista de Silla, el pla Sud i de les vies del tren.
Enric Juan, cronista oficial d’Alaquàs, ha comptat al periòdic El Meridiano que els primers dies després de la riuada van començar a treballar per recopilar informació, posant el focus “en les històries de vida”, per a més tard deixar testimoniatge de l’ocorregut i per a analitzar i reflexionar sobre això.
Tot este treball, recolzat per les institucions, quedarà plasmat en el volum número 45 de Quaderns d’Investigació, que estarà dedicat íntegrament a la catastròfica barrancada del 29 d’octubre i a les seues conseqüències. Este serà un treball en el qual hi haurà un repàs de l’ocorregut, una cronologia de l’arribada del llot i de l’aigua, i, un retrat de les històries de la gent d’Alaquàs. Un detallat treball en el qual no faltaran imatges, que se’ns han gravat en la retina, i amb el qual Juan espera “que ens faça a tothom analitzar i reflexionar sobre l’ocorregut i que ens ajude a entendre que ha fallat perquè no torne a ocórrer”.
El cronista ha assenyalat que hi ha moltíssimes persones treballant en això, que fins a finals de maig es recopilaran els escrits i les imatges i que la investigació veurà la llum a la fi d’agost o principis de setembre de
2025.
