ELS POPULARS CONFIEN LA CULTURA I EL PATRIMONI VALENCIANS A DOS ALACANTINES


Albert Ferrer Orts

Universitat de València

El col·lectiu professional a què pertany supose que es sentirà reconfortat en veure que amb la recent remodelació del govern autonòmic realitzada per Mazón, l’alacantí s’haja volgut envoltar en matèria tan sensible per a la seua acció de govern com la cultura per gent de la terreta, començant pel conseller Rovira –ara reforçat- i seguint per Tébar i Alonso, noves secretària autonòmica de cultura i directora general de patrimoni, respectivament. La primera ascendeix en l’escalafó i la segona repeteix en el càrrec nou anys després mercès al cessament de Barrera i la recomposició de l’antic departament que tanta polèmica creà.

Un esdeveniment que em fa recordar que un dels professors més veterans del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València fa anys que clamava perquè el col·lectiu fora conscient que l’única forma de canviar les coses a millor en matèria cultural, artística i patrimonial era prendre partit polític. Un desig fet realitat per partida doble després de l’espantada de VOX i de la fulgurant desaparició d’un torero posat a polític per l’amistat que l’unia amb Abascal.

El començament de la legislatura és per a emmarcar i molta responsabilitat d’això la tenen tant Mazón com Barrera Simó i Rovira, entestats en pegar un colp de timó ultradretà a la seua acció de govern. Vist amb certa perspectiva, si no és per la decisió salomònica del líder de VOX no sabem com hagueren acabat els tres anys restants de coalició, sobretot a nivell cultural. Un programa que ha deixat nombrosos gripaus que engolir-se i que –supose– s’encarregaran de matisar (no sé) les al·ludides, encara que amb un tipus caòtic del perfil de Rovira mai se sap com acabarà la cosa, inclús sense els ultradretans pel mig.

Les dos peces abans esmentades en el nou engranatge de la Generalitat han de ser simpatitzants dels populars o directament afiliades, a més d’alacantines, les quals coses hauran estat decisives per a ocupar els llocs de responsabilitat de què s’han fet càrrec: Tébar des del departament encapçalat per l’exvicepresident, encara que recomanada pel Molt Honorable, i Alonso (qui ja havia exercit en temps d’Alberto Fabra) recuperada des del Consell Valencià de Cultura on la van recol·locar els seus, per una altra banda, una institució sense substància i mediocre en consonància amb els temps que vivim.

Dues historiadores de l’art al servei del PPCV sobre les que recau (in)directament el pes de disbarats recents, a més d’intentar encarar dignament la resta de la legislatura, si aquesta no fa aigües abans d’hora. Veurem què hi donen de sí, a més de combregar amb rodes de molí. .