EN QUINES MANS DEIXEM EL PATRIMONI CULTURAL?
Albert Ferrer Orts
Universitat de València
Fa un parell de dies o tres em desdejunava amb la noticia que un mitjà d’àmbit local donava sobre l’alerta que especialistes de la Universitat Politècnica de València posaven sobre la massificació turística a l’entorn de la Seu i d’altres edificis senyers del nucli urbà. Una qüestió que –sospitosament- s’hi afegeix a altres problemàtiques paral·leles causades per la turistificació de ciutats com Madrid, Barcelona, Palma, Toledo, Màlaga, Còrdova o Sevilla.
En el cas valencià, l’afluència turística s’ha redoblat en els darrers anys, segurament potenciada per la continua arribada de creuers que fan la ruta mediterrània, al que s’uneix la presència de nombrosos estudiants Erasmus i americans, a banda d’altres tipus de visitants ocasionals atrets per les bondats del clima, la gastronomia o per determinades festivitats conegudes internacionalment. Un negoci a l’alça amb què somiaven obsessionats polítics com Camps i Barberá a través dels grans premis de Formula 1 o de l’Americas’s Cup, la millor forma que els seus organitzadors forans els despullaren literalment mentre somreien de felicitat, que després ja arribarienlegions de turistes lowcost per a desplomar-nos del tot. No volíem turisme? Doncs, dues tasses per a començar.
Independentment que el negoci de veritat el facenoperadores amb una bona cartera d’apartaments turístics i els hostalers de sempre o de nous, ja exempts de demanar la taxa turística com hauria de ser (un dels grans “mèrits” de Mazón només arribar a la Generalitat), tot seguit venen els problemes: la incomoditat del veïnat tradicional que, a més, amb els seus tributs paga religiosament el que no satisfan els visitants ocasionals, la seua posterior fuga cap a altres llocs, la brutícia, el soroll… En definitiva, la conversió en una ciutat d’usar i tirar, si m’ho permeten, o una ciutat-escenari a la manera de les de cartró-pedra que dissenyava CIFESA, però per a altres menesters més profitosos desde les pantalles cinematogràfiques.
Fa uns anys, precisament parlant de la catedral de València, denunciàvem en aquest mateix mitjà (i en castellà, perquè el missatge s’entenguera millor) els efectes que la massificació causava a una de les seues obres més reeixides, el ‘Baptisme de Crist’, de Joan de Joanes. Ni cas. Ara són professionals de la UPV, que deuen haver vist un filó en l’arquebisbat des de fa dècades, els que tornen a posar el crit en el cel pel perill que corre el patrimoni nostrat, molt en particular el que gestiona l’Església catòlica. La mateixa institució acadèmica que, per mitjà del seu personal competent, ha anat intervenint en la “conservació i restauració” de la seua arquitectura i pintura mural malgrat que aquestes col·laboracions hagen suposat milions d’euros i el resultat, passat el temps, deixemolt que desitjar.
La noticia amb què obria el text també hi va aparèixer en els informatius d’algunes televisions, relacionada amb el creixent nombre de visitants, com si museus com el Prado –posem per cas, com a mostra- no experimentaren la turistificació cultural concentrada que pateixen ciutats amb un patrimoni considerable. És l’esmentat museu una excepció potser? Un espai que més s’assembla a un centre comercial o mall que no pas al que és en essència i que, per això mateix, és envejat per la majoria que anhelen les seues xifres, encara que siga de forma proporcional.
Crec que espais com la Seu estan preparats per a aquestes afluències, ho han estat des de sempre per a ser sincers, una altra cosa són les obres d’art que pengen dels seus murs o directament els decoren i com s’organitzen les visites, a més de disposar de material d’última generació com guies actualitzades, bibliografia monogràfica o miscel·lània especialitzada i bon material audiovisual que ajuden als guies a explicar les seues bondats i als turistes a adquirir aquest bagatge com a mostra d’interés que redunde en la seua cultura només tornar a casa a manera de pòsit intel·lectual.
En aquests menesters, com en altres de semblants, fa més qui vol que qui pot. Que els responsables designats per l’arquebisbe prenguen bona nota i, si pot ser també, posen més facilitats als historiadors i historiadors de l’art per a realitzar els seus treballs i investigacions en benefici seu i dels que la visiten. En quines mans si no? Les de la Conselleria de Cultura i Esport?