Mónica Oltra: «Apostem per la reducció gradual de la jornada laboral fins a les 32 hores»

Podria dir-me tres de les propostes més importants del seu programa electoral?
El canvi climàtic es una qüestió de la que ningú està parlant en esta campanya i és desafiament més important que tenim, no sols a la Comunitat Valenciana, sino a tot el món. Per això el govern valencià que continue el canvi que els valencians i valencianes feren possible en 2015 tindrà en la lluita contra el canvi climàtic la seua màxima prioritat amb messures com la potenciació del transport públic i un model de mobilitat basat en premisses de sostenibilitat i eficiència energètica.
També apostem per la gradual reducció de la jornada laboral fins a les 32 hores en l’horitzó de l’any 2025 amb l’objectiu d’incrementar la productivitat de l’economia valenciana, generar més llocs de treball, afavorir la conciliació familiar i el benestar físic i mental i, com a conseqüència de l’anterior, contribuir a la lluita contra el canvi climàtic perquè més temps per a conciliar implica un estil de vida menys intensiu en recursos.
A més, Compromis es l’única força política valenciana que ha exigit i exigirà amb la veu clara i forta a qui governe a Madrid, un finançament just i necessari per a desenvolupar les polítiques que ens permeten continuar desenvolupant tots els drets que hem desplegat per a les persones des de 2015

De cara a la propera legislatura si governen, quins serien les seues prioritats?
Totes aquelles polítiques que contribueixen a millorar la vida diària i el benestar de les persones, especialment dels col·lectius més vulnerables com, per exemple, les persones en situació de dependència o en risc d’exclusió social amb lleis com la Renda Valenciana d’Inclusió o la de Serveis Socials Inclusius, que amplien i blinden drets per a protegir a aquells que menys tenen i garantir-los un futur digne.
Hem treballat molt i anem a seguir esforçant-nos per a donar compliment als nostres compromisos amb la ciutadania com, per exemple, la creació d’ocupació estable i de qualitat, la reducció de les llistes d’espera en sanitat o acabar amb els barracons escolars.
A més el canvi climàtic serà una qüestió transversal a totes les Conselleries

Aspira a ser el partit més votat, però les majories absolutes van passar a la història, ha governat a gust amb el PSPV? i en el 2019, amb quin partit mai pactaria?
Els governs de coalició són un aprenentatge constant per la forta necessitat de diàleg, consens i confiança mútua. El mestissatge ha servit per a treballar raonablement bé i els xicotets desencontres s’han gestionat amb molta responsabilitat per a que no afectaren a la gestió i a l’esperança que en 2015 despositaren en nosaltres els valencians i les valencianes.
Mai pactaria amb qui ataca els drets de les dones, de les persones amb diversitat funcional, dels col·lectius més vulnerables… En resum, aquells que no posen a les persones en el centre de les seues polítiques no es mereixen governar-nos.

En aquests quatre anys, han posat en marxa nombroses iniciatives en matèria d’igualtat, però encara hi ha desigualtats de gènere i se succeeixen els casos de violència de gènere, cal invertir més en polítiques d’igualtat?, Creu que la justícia no és prou dura?
Vull destacar que el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista impulsat des del Consell i signat el 17 de setembre de 2017 és un acord pioner a tota Espanya que uneix a partits polítics, instituticions i societat civil contra el terrorisme masclista. Un pacte que va acompanyat de 293 mesures i accions contra les agressions masclistes. A més, hem incrementat un 102% les partides econòmiques per a esta matèria entre 2015 i 2019 fins arribar als 19,1 milions d’euros
d’enguany. Però el que considere més important és que hem aconseguit traure de la confrontació partidista la lluita contra la violència de gènere i donar-li tractament com un problema d’estat que és, igual que es va fer amb el terrorisme.
Pel que respecta a la justícia, crec que els jutges i jutgesses i la fiscalia fan la seua feina i ho fan bé quan hi ha una denuncia, però lamentablement moltes dones no arriben a denunciar davant la policia. Per això, hem d’animar a les dones maltractades a que denuncien i posar els mitjans per a què estiguen acompanyades en eixe procés. A més, cal reforçar les mesures de prevenció i evidenciar rebuig social als maltractadors i a les actituts i comportaments masclistes. Per això, les campanyes de la Generalitat s’han centrat en assenyalar el masclisme.

Parlem de l’infrafinançament de l’Estat a la Comunitat, per què creu que no s’ha posat solució a això? I què va a fer Compromís per revertir aquesta situació?

Rajoy va deixar que caducara un sistema de finançament que ens empobreix cada dia que passa i el nou govern de Pedro Sánchez va renunciar de seguida a negociar un nou model, però els valencians i valencians som constants i no defallim en la nostra reivindicació.
El finançament just és un dret dels valencians i valencianes al que no renunciarem mai. No podem permetre que la Comunitat Valenciana estiga a la cua de les inversions any rere any i reba menys finançament que altres territoris amb menys renda per càpita.
Si Compromís és decisiu als governs de Madrid i de la Generalitat, els valencians i valencianes tindrem el sistema de finançament just que ens correspon. No podem seguir pagant a altres territoris més rics quan som una comunitat empobrida.

Alguns partits com PP o Ciudadanos els acusen d’adoctrinar a les aules, quina valoració fa d’aquests quatre anys d’educació pública? I quin ha de ser per a vostè el futur de la llengua?
La realitat és que ara tenim 6.000 docents més dels que tenia amb el PP. Hem revertit les retallades de l’anterior govern i hem avançat molt amb el Pla Edificant dotat amb més de 700 milions d’euros per a tindre aules dignes a tots els centres educatius i acabar amb els barracons escolars. Estem compromesos amb un model d’ educació pública, arrelada, crítica i innovadora, que no segrega a l’alumnat per la seua situació econòmica, la seua llengua materna o la titularitat del centre educatiu. És un model educatiu plurilingüe, basat en el consens als consells escolars i que aposta per garantir que tots els xiquets i xiquetes valencians acaben la seua etapa educativa amb un bon nivell de valencià i castellà, les dos llengues oficials, i també d’anglés. Això no s’aconseguia abans, ja que en acabar l’etapa escolar només el 30% de l’alumnat era competent en valencià i solament el 6% en anglés.

Quina valoració fa d’À Punt?
La televisió i la ràdio públiques valencianes estan encara en fase de consolidació i expansió després de nàixer amb un ampli consens polític (amb l’única abstenció del PP i Ciutadans). Estic molt satisfeta de que no repetisca comportaments sectaris del passat i que es visualitze la seua independència dels poders polítics i la seua pluralitat i així han de continuar treballant, amb plena llibertat per a convertir-se en referent informatiu per als valencianes i valencianes.
És una ferramenta imprescindible per a la vertebració i cohesió territorial, i per al manteniment de la identitat valenciana com a poble, la nostra cultura i la nostra llengua. I, a més, garanteix el dret a una informació de proximitat, veraç i imparcial.

Vostès s’han declarat històricament defensors de l’horta, quines polítiques tenen previstes posar en marxa perquè l’horta no només no siga urbanitzable, sinó que a més siga rendible per a l’agricultor/a?
Efectivament, des de Compromís vam impulsar la Iniciativa Legislativa Popular de l’Horta, que va rebutjar el PP a les Corts Valencianes amb la seua majoria absoluta i absolutista. Ara hem complit amb allò que vam prometre i hem impulsat l’aprovació de la Llei de l’Horta i el seu pla d’Acció Territorial per a protegir més d’11.000 hectàrees de terreny agrícola amenaçades per la depredació urbanística, recuperar 250 hectàrees d’horta i més de 100 edificacions tradicionals. A més, també estem posant en valor l’esforç i la dedicació que suposa cultivar productes agrícoles de proximitat i de primera qualitat. Ja tenim la regulació normativa i ara anem a posar en marxa els instruments previstos en la mateixa per a protegir els cultius i posar en valor allò que fem ací. Hem d’aconseguir que l’horta de València i la seua gent es conega, es valore i s’estime fora tant com ho fem les persones que vivim ací.

Un dels majors problemes de la comarca de l’Horta és la falta de comunicació entre municipis, contemplen en la pròxima legislatura (sense necessitat de comptar amb el finançament de l’Estat) posar solució a aquest problema?
Des del primer moment ens posarem en marxa per a rebre els milions d’euros per al transport metropolità que sí obtenen Madrid, Barcelona i Sevilla, però que ací mai arriben. Hem posat en funcionament l’Autoritat de Transport Metropolità de València per a coordinar les polítiques de mobilitat sostenible de l’àrea metropolitana de València, que inclou totes les poblacions de l’Horta i també d’altres comarques pròximes com el Camp de Morvedre. No oblidem que es tracta d’un àrea on vivim i treballem més d’1,5 milions de persones, que també tenim dret a tindre comunicacions de primer nivell com Madrid o Barcelona. Ara hem d’aconseguir la implicació del Ministeri de Foment per a què els Rodalies tornen a ser eficients després de massa anys de pèrdua de viatgers. Volem gestionar-los des d’ací, rebre els diners per a modernitzar-los i optimitzar el servei públic que presten en coordinació amb Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, que ja ha començat a prestar servei nocturn en cap de setmana i cal avançar en la millora de les freqüències.

En breu:
En quin col·legi va estudiar i quin record guarda?
Cal diferenciar dos etapes ja que jo vaig náixer a la ciutat de Neuss, a Renània del Nord-Westfalia a l’aleshores Alemanya Occidental, on els meus pares van emigrar durant el franquisme. Així, la meua primera etapa escolar la vaig cursar a la «hauptschule» de Neuss fins als 14 anys, quan tota la família ens vam traslladar a Paterna, on vaig estudiar a l’IES Doctor Peset Aleixandre. Guarde molts bons records, tant de l’escola alemana com de l’institut paterner.

Conserva a les seues amigues de la infància?
Clar que sí. Són amistats que es conserven tota la vida encara que el contacte no siga tant asidu com voldriem. Per exemple, la meua amiga Yolanda Sánchez, amb qui anava a jugar al billar o al futbolí als recreatius de Paterna.

Podria dir-nos l’última vegada que va passejar per una de les poblacions de l’Horta?
L’última vegada que he passejat per un municipi de l’Horta ha sigut Paterna. Allí em vaig criar de jove, al tornar d’Alemanya. Allí tinc la meua familia i de Paterna sempre guarde un sentiment d’estima.

Comentarios: 0

Su dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *