La presentació del llibre ‘Colps de batall a l’Horta Nord’, un éxit en Albalat dels Sorells
Juan Baptista Tormos Capilla ha presentat al Palau Comtal d’Albalat dels Sorells, seu de l’ajuntament, ‘Colps de batall a l’Horta Nord’, un excepcional estudi que posa en solfa les nostres campanes.
L’autor «no ha deixat de sorprendre’m des de llavors per la seua curiositat innata i meticulositat en tot allò que és del seu interès, com per exemple les campanes, els seus tocs, els campaners d’antuvi i, clar està, els mecanismes que les fan sonar avui», detacà Albert Ferrer Orts, historiador de la Universitat de València.
La presentació del llibre ha sigut un èxit amb la participació de l’autor, Mateu Rodrigo i Francesc Llop. Al acte han assistit un centenar de persones i tras la presentació oficial s’ha realitzat un volteig manual de campanes pels Campaners de la catedral de València.
L’estudi de Tormos s’estructura en el preludi de l’autor, 5 capítols (dedicats als aspectes sonors, musicals i acústics de les campanes tradicionals, les campanes de l’Horta Nord automatitzades electromecànicament, les campanes de volteig d’Albalat dels Sorells, i la seua tradició des de finals del segle XIX fins 1985, i els seus tocs tradicionals), la conclusió i un apèndix a mode d’homenatge als darrers campaners del seu poble.
Una investigació rigorosa que, a més d’aportar informacions de detall d’aquesta tradició secular a l’occident cristià, en particular catòlic, presenta una armadura i metodologia perfectament aplicables a qualsevol campanar (campanes i campaners) de qualsevol altra comarca valenciana, per tant homologable més enllà de la subcomarca de què tracta i d’Albalat. Un treball tècnic excepcional en allò que és especialista consumat Juan B. Tormos -l’electromecànica-, farcit de gràfics, taules, dibuixos ad hoc i fotografies de gran valor que acompanyen els textos.
Des del punt de vista purament sentimental, els capítols dedicats a la seua localitat són d’una gran intensitat emotiva, després del recull pacient durant anys de testimonis orals i gràfics en perill de desaparició perquè pocs han reparat fins ara en la importància capital d’aquest patrimoni cultural entre material i immaterial per a les nostres poblacions, una tradició més que centenària que corre el risc de desaparèixer en una societat confosa i atordida pel soroll constant i l’embolcalla consumista de la postmodernitat, aliena en termes generals als tocs de campana i els seus sons d’alegria, tristor i festa, com també d’alarma i, sobretot, sentinel·les impertèrrits al capdavall del pas inexorable del temps. Eixe que passa i mai més torna.