FILLS DE POLL, LLÉMENES. PARÀSITS
Albert Ferrer Orts
Universitat de València
No és cert que no tinguem sort amb la presidència de la Generalitat, no és del tot cert quan no hi ha hagut gairebécap dels que més recentment han ostentat tal dignititat que s’hagen deslliurat del seu pas pels tribunals de justícia: Zaplana, Olivas, Camps i, ara mateix, Mazón així hopalesen. És a dir, quatre dels set Molt Honorables (nou si es compta a Albiñana i Monzonís) des de temps de la preautonomia. Quasi la meitat i tots membres integrantsdel PPCV. Un detall que no pot passar-se per alt perquè no és fruit de la casualitat i demostra a les clares que elspopulars, lluny de donar llustre al càrrec, han buidat a consciència de la dignitat que representen les sigles que s’anteposen als seus respectius noms i cognoms.
No és gens normal que, a pesar del mal govern que han destil·lat i destil·len quatre dels polítics esmentats, elsvalencinas ens entestem en confiar-los alegrement les institucions, com si se’ls premiara precisament fer tot el contrari del que s’entén per una bona administració delsrecursos i, per damunt d’açò, al servei d’una ciutadania en excés confiada amb autèntics depredadors, allunyats de la realitat. No ens enganyem, sabem qui són, el que volen i com se les gasten. No ens agafen desprevinguts en patir-los amb recurrència inaudita, increïblement.
Alguna culpa tindrem uns per altres, algun pecat amagat inconfessable per porgar, que ens porte a pensar en aquest partit reincident com cap altre com a garant d’una estabilitat i bon govern que brillen per la seua absència. Només comparar les dos legislatures més recents amb les anteriors i, ara per ara, aquesta en curs fa feredat. No en tenim prou? No ens han demostrat amb escreix una falta d’escrúpols humiliant? No vam tindre prou amb l’accident de metro de la Línia 1 ni més recentment amb el 29-O per a fer-los fora democràticament? Tampoc amb la corrupció generalitzada, quasi endèmica? Podrem algun dia deixar d’obrir les capçaleres dels mitjans de comunicació per aquestes malifetes?
Mazón resisteix, i ho fa pel recolzament vergonyós de VOX i la benedicció segrestada de Gènova, però a casa nostra el detestem en públic i privat, ens manifestem contra ell i el seu Consell. No els volem (als actuals), si pot ser ni el l’oposició, fins que el PPCV no es regenere completament de daltbaix. Missió impossible a curt i mitjàterminis, per a ser sincers. I no serà perquè no han tingut temps i oportunitats de fer-ho i fer-ho bé en benefici de tothom..
Ahir tingué lloc la sisena i penúltima, de moment, manifestació massiva per la dignitat i contra la irresponsabilitat d’uns governants nefasts, emmirallats, enrocats contra la voluntat d’una ciutadania més que escaldada, socarrada. Quantes més en necessitarem perquè se’n vagen i ens deixen d’una vegada en pau?
Fills de poll, llémenes. Paràsits.
