Homenatge al Rector Peset Aleixandre quan es compleixen 82 anys del seu afusellament al Terrer de Paterna
La Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià s’uneix en solidaritat i memòria a la commemoració del 82é aniversari de l’afusellament de Joan Peset Aleixandre a Paterna. En aquest dia tan significatiu, «alcem les nostres veus per a retre homenatge a la seua valentia i recordar la seua lluita per la llibertat, i la II República».
El doctor Peset Aleixandre va nàixer a Godella el 1886, als 22 anys ja tenia 3 doctorats, va se degà de la Facultat de Medicina de València i després rector. Com a destacat científic va ser responsable de la salut pública de l’Ajuntament de València, president de Izquierda Republicana en València, diputat valencià més votat pel Front Popular el 1936 i destacat representant de la cultura i la intel·lectualitat progressista, va ser assassinat per afusellament el 24 de maig de 1941 en el Terrer. Lloc on així mateix van ser assassinats altres 2.237 defensores i defensors de la legalitat republicana i les llibertats democràtiques.
Abans va recórrer un llarg periple. Va assistir a l’última sessió de les Corts republicanes a Figueres l’1 de febrer de 1939, va passar a França, però va tornar per a mediar en el colp d’estat del coronel Casado a Madrid i va vindre a València pels seus fills. L’últim dia de la guerra, acompanyat per un dels fills i Ricardo Muñoz Suay, es va dirigir a Alacant. Quan va arribar ja havia salpat l’Stambrook. S’e, l’últim gran vaixell de l’exili. Allí fou detingut el 30 de març del 39 i traslladat al Camp dels Ametllers (tal i com el va denominar Max Aub), al
d’Albatera, a Portacel.li i finalment, a la Presó Model de València, on va arribar en gener del 40.
Fins a dos consells de guerra van necessitar els metges falangistes. D’allí va eixir per a ser afussellat a les 6 de la vesprada, després d’haver operat primer a un company al matí. Havia patit ja dos consells de guerra. Al març de 1940 víctima de la desraó i l’enveja del fanatisme feixista, amb dos consells de guerra sense sentit, instigats per un dels seus deixebles, Marco Merenciano i altres destacats representants del nacionalcatolicisme i la falange. En el primer consell se’l va acusar “d’auxili a la rebel·lió” i li van commutar la pena de mort per 30 anys i un dia. El segon, per un discurs on criticava l’alçament contra la legalitat republicana, va ser condemnat novament a mort i aquesta vegada sí, la sentència es va executar al Terrer de Paterna.
Vicent Andrés Estellés el va recordar en uns versos:
“Peset ha mort: Silenci. L’han matat a Paterna… Tu home bo, tu, home intel·ligent, tu la raó de
tot un poble, caus, sempre dictant correcció, benigne assenyalant les normes de conducta, oh
mort, oh mort, oh mort que necessite cantar jo, brusc, perquè torna el record…”.
Molts han sigut darrerament els homenatges que li hem fet des de la societat civil, acadèmica,
carrers i hospitals i un excel.lent documental: “Peset un home bo”. Joan Peset i Aleixandre és
un clar exemple de la barbàrie de la dictadura franquista que es va mantindre en el poder amb
una repressió sistèmica i sitemàtica contra tota la població. Es compten per centenars de milers
les víctimes represaliades. I hui, de nou, exigim a l’Administració que es redoblen els esforços
en la recuperació de la veritat, la justícia i la reparació per a totes les víctimes i les seues
famílies. És fonamental que s’investiguen i esclarisquen els crims comesos durant el
franquisme, així com garantir l’accés a la Veritat, a la Tutela Judicial Efectiva i a la Reparació.
Des de la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià, instem
la societat valenciana i totes les institucions a sumar-se a aquesta crida per la justícia i la
memòria democràtica. Només a través del reconeixement i la reparació de les víctimes podrem
construir una societat més democràtica, inclusiva i solidària.