JOPÉ, LA FOTO
Albert Ferrer Orts – Universitat de València
És evident que els integrants del Consell no feren res malament durant el 29-O. Contradir-ho és atemptar contra una forma de ser i de pensar que no admet discussió. Si no arriben a més, perquè no donen de si, ¿quin tipus de responsabilitat se’ls pot demanar? Exactament, és el que creuen aplicant una lògica, la seua clar està, aclaparadora. No cal pegar-li moltes més voltes, no han fet més per les seues pròpies limitacions, adobades després de la tragèdia per un fariseisme que fa paüra. Si a la incompetència manifesta se li afegeix la hipocresia i la maldat en grau superlatiu, pròpies de gent que creu viure en móns paral·lels allunyats de la crua realitat, el resultat és obvi: Mazón i els seus.
Segurament, des de fa uns dies, no hi ha qui no pense que la lacònica resposta de Susana Camarero, la desacreditada i agra vicepresidenta del Consell, a Emilio Argüeso, exsecretari autonòmic d’Emergències, resumeix amb nitidesa la indolència d’un col·lectiu impresentable: “¡Jopé! Si necesitas algo nos dices”. Precisament, els que venien a posar ordre (¡?) i a fer història des de València, Mazón dixit. L’ordre era desmantellar les polítiques mediambientals, educatives, culturals, socials i de seguretat potenciades per l’anterior executiu (com ara està fent Trump en una altra dimensió per a desconcert mundial, recorden el que feu l’actual MH en els seus primers 100 dies de president, i segueix fent sense desmai), perquè això de passar a la història… què volen que els diga: de la incúria. Estic segur que, després de Felip V, Ferran VII o Franco, l’individu més desafecte als valencians (i no només nosaltres) va a ser -si no ho és ja- Carlos Mazón Guixot. I mira que hi ha hagut impresentables de tots els colors!
Un poc abans de la revelació del famós WhatsApp que, com deia, retrata les personalitats puerils dels qui ens governen davant una situació terrible, tingué lloc la visita institucional del MH a la Universitat Politècnica de València davant d’un fort contingent policial per a contrarestar els congregats a la porta per a escridassar-lo -acció que es repeteix allà on va com ànima en pena. Passat l’acte, ja a la vesprada circulà per les xarxes com la pólvora una fotografia que el mateix Mazón feu pública motu proprio per a vergonya de la UPV en el seu conjunt, molt en especial del seu rector i vicerectors -també allunyats de la realitat-, fent gala d’una falta de tacte i sensibilitat dolorosos. Una cosa és que l’acadèmia tracte amb educació i cortesia a una autoritat que la visita, per disruptiva que siga, i una altra ben diferent és l’efusiu amiguisme festiu que traspua la instantània. Tant ha estat l’enrenou ocasionat, que bé podríem unir la viralitat de l’eufemisme i de la foto com a epíleg d’una setmana en què els imputats (de moment dos) per la desastrosa gestió dels efectes de la DANA han començat a declarar a Catarroja.
¡Jopé, la foto!
