La barrancada del Poyo ompli de canyes, terra i contaminació la marjal de l’Albufera

Els camps d’arròs corren perill de convertir-se en un canyar si no es retiren prompte els abocaments

L’avinguda d’aigua que va desbordar el barranc de Poyo, provocant mort i destrucció al seu pas per les poblacions que travessa, ha arrossegat una enorme quantitat de canyes i terra al llarg del seu llit fins a la seua desembocadura en l’Albufera, que s’han depositat en els camps d’arròs de la marjal, els quals han patit un aterrament de més d’un metre en la zona coneguda com a partida del Bony, al costat del port de Catarroja. A això cal afegir la contaminació causada per tot allò que la barrancada s’ha emportat amb ella en arrasar cases, naus industrials i vehicles i ha anat a parar als arrossars.
Els agricultors que tenen camps en la zona afectada han manifestat la seua preocupació pels danys ocasionats, al mateix temps que es pregunten si podran preparar les seues terres per al cultiu de l’arròs al desembre pròxim, com feien tradicionalment. A més, per si no fora prou, les canyes, una espècie invasora, tenen una alta capacitat reproductora i ja estan començant a créixer, amb el que la marjal es podria convertir en un canyar en poc temps si no es retiren prompte.

Neteja dels barrancs
Un veterà agricultor de la zona, Salvador Hervás, ha detectat com algunes canyes ja tenen brots verds i ha assegurat que “si els llits dels barrancs estigueren nets com deurien, això no haguera passat”. Per això, després de recordar que “si talles una canya et multen”, exigix «als ecologistes que han obligat que es mantinguen les canyes en els llits dels barrancs que vinguen ara a la marjal a netejar-ho tot i deixar-ho com estava”.
Quant a la terra acumulada en els camps, assenyala que ha desfet el treball realitzat durant anys pels llauradors i reclama el mateix que en les canyes: “que vinguen ara a netejar-la, igual que la contaminació, tots eixos senyors suposats defensors de la naturalesa, els que no ens han tingut en compte en la protecció de la marjal i ens han fet passar per l’ull d’una agulla en l’ús de fitosanitaris”.
I pel que fa a la catàstrofe provocada per la inundació, Hervás considera així mateix que, si els llits estigueren nets, “no ho haguera sigut tant, perquè les canyes i les brosses han tapat els ulls dels ponts i provocat que es desbordara més fàcilment el barranc”, encara que també apunta a “la falta d’avís” que venia l’allau, al fet que “esta vegada ha vingut set o huit vegades més aigua i fang que en la riuada de 1957”, i a “la destrucció d’assuts que hagueren ajudat a retindre-la”.

Riuada del 57
En relació amb l’alerta, recorda com, en eixa riuada del 57, “quan tenia nou anys i anava a l’escola Esteban Paluzie de Catarroja, va vindre un agutzil de l’Ajuntament a avisar que venia l’aigua i el mestre ens va enviar a casa, on vam pujar tots a l’andana i la vam veure passar des del balcó”. Per això, es pregunta “com és possible que en aquella època, que només hi havia uns quants agutzils i uns pocs telèfons, i anaven quasi tots a peu o amb bicicleta, es va avisar primer a l’Ajuntament des d’on fora i després a tot el poble, i no va haver-hi ací víctimes que jo sàpia, mentres que ara no ha sigut així”.