La Casa Tena, un llibre necessari per a l’art sacre valencià i espanyol
La prestigiosa i recentment premiada editorial de la Institució Alfons el Magnànim-CVEI acaba de publicar el títol La Casa Tena, un segle d’imatgeria valenciana, 2023 [400 pàgines], de l’autor Juan Bautista Tormos Capilla. Aquesta nova obra, editada en gran format i fora de col·lecció amb pàgines a color i ricament il·lustrades, ens presenta per primera vegada un treball de camp i d’investigació dedicat íntegrament a l’escultura, la imatgeria i l’artesania religiosa valenciana de culte i devocional. Principalment, tracta d’un assaig il·lustrat que s’endinsa en alguns dels oficis ancestrals que van estar al servei de l’activitat imatgera valenciana al llarg dels darrers segles: escultors, imatgers, tallistes, fusters, policromadors, dauradors, orfebres, brodadors, indumentaristes … I, a més a més, també és la primera incursió de Tormos en un estudi que abasta tot el territori de l’Estat espanyol. No debades, han sigut diversos els artistes plàstics i artesans dedicats a les conegudes com a arts aplicades els que al costat de professors d’universitat, historiadors de l’art, investigadors, parròquies, confraries i germanors de tota Espanya, han volgut col·laborar amb l’artífex d’aquest extraordinari treball.
Vicente Tena Fuster, Vicente Tena Cuesta i Vicente Tena Pérez, el dia 25 de juny de 1944. Arxiu gràfic de la família Tena-Pérez.
El volum, després del pròleg signat per un dels erudits més significats en la matèria, Dr. Antonio Bonet Salamanca, i del prefaci de l’autor, s’estructura en dues parts fonamentals, les conclusions, un apèndix i un annex, a banda d’un extens apartat dedicat a les fonts documentades, la bibliografia i bibliografia web. Com a novetat en aquesta edició, en l’annex s’ha afegit un codi QR perquè el lector puga descarregar-se documentació comercial inèdita de la Casa Tena, i entre la qual també es troba l’excepcional catàleg il·lustrat i complet de 1903. Així mateix, al llarg de tot el text ens trobem amb un recurrent «leitmotiv»: els diversos tallers de la Casa Tena, que, amb fotografies ad hoc en la majoria dels casos inèdites i de gran valor historiogràfic, ens van introduint de manera esplaiada en l’itinerari biogràfic dels tres gerents de l’esmentada raó social: tres generacions de Vicente Tena. I, també, en algunes branques familiars rellevants com les encapçalades per José María Tena Fuster i José Romero Tena. Amb tot i això cal dir que, tots ells, al costat d’altres mestres talentosos de la talla valencians, han estat fins a hores d’ara sense el just reconeixement que per història, tradició i mèrits propis li’ls pertoca.
Vicente Tena Fuster. Dibuix d’un Baldaquí amb manifestador i sagrari, c. 1905. Parador desconegut. Arxiu gràfic de la família Tena-Pérez.
En síntesi podrien dir que, la Casa Tena fou des dels seus inicis un sol·licitat obrador d’articles religiosos, sobretot, el que arribà a ser conegut com a Grans i Acreditats Tallers d’Escultura Religiosa en fusta de Vicente Tena del carrer de Fresquet, número 3, de València. Concretament, la trajectòria de la Casa Tena es va dilatar des d’envers l’any 1880 fins a la riuada del Túria de l’any 1957 que va provocar el tancament definitiu de l’últim obrador. Igualment, entre les pàgines d’aquest llibre trobarem informació relacionada amb la vida artística i quotidiana d’un taller prolífic dedicat a l’escultura, la imatgeria i l’artesania religiosa tallada en fusta policromada, un vessant d’art sacre que arribaria a formar part de la cultura popular i tradicional més arrelada de la ciutat de València entre els segles xix i xx. Malgrat que, a partir de l’arribada de l’etapa postconciliar (1965), i, amb ella, la decadència de la imatgeria, els temperamentals i avesats mestres de la gúbia valencians van fer-se creedors de la denominada, per alguns autors «baula perduda de les arts plàstiques valencianes». De fet, i, afortunadament, van ser ells els vertaders signataris de les obres que van engrandir altres disciplines artístiques com, per exemple, les destinades al llavors poc valorat pels artistes món de les Falles, sense negligir a la indústria emergent de la ceràmica artística entre d’altres.
Càrrega d’embalatges a la porta del taller del carrer Fresquet, 3, el 17 d’octubre de 1901.
Al fons el desaparegut campanar del Col·legi Jesús i Maria de València. Arxiu gràfic de la família Tena-Pérez.
Per altra banda, aquest estudi també aborda de manera detallada la nissaga dels Vicente Tena pel que fa als aspectes estilístics i catalogació de la seua obra, la qual podem dir que s’escampa de cap a cap del territori espanyol i per alguns països del continent americà. Un corpus ingent d’escultures, imatges i peces del mobiliari religiós i litúrgic, tant de retaule com processional, que serà pràcticament impossible de completar per falta del requerit inventari. Uns encàrrecs que van marcar a tres trajectòries artístiques estretament vinculades amb la plàstica figurativa i les arts decoratives, i entre les quals sobreïx la protagonitzada per l’escultor Vicente Tena Fuster (1861-1946), geni i figura de la gúbia, coetani de Benlliure i company d’estudis de Sorolla. Un artista dedicat a la imatgeria que gràcies a la seua afició per la fotografia ens ha deixat un llegat gràfic insòlit, a més d’un bon grapat d’esbossos i dibuixos sense precedents que engrandiran significativament la historiografia valenciana i espanyola. Fins i tot, va ser un home de negocis que va arribar a formar part de la nova burgesia comercial valenciana de l’època, participant activament dels esdeveniments i efemèrides més importants que es van donar cita en les primeres dècades del segle xx a la ciutat de València.
Vicente Tena Fuster. Detall del pas processional de Jesús de la Desnudez (el Redopelo). 1910. Medina de Rioseco (Valladolid). Arxiu gràfic de col·lecció particular.
Així doncs, estem davant d’una interessant i necessària aportació bibliogràfica que es convertirà en font de consulta ineludible, atés que ens demostra per què València va tenir als millors i més requerits estudis, obradors i tallers d’escultura i imatgeria religiosa de tota Espanya. I que ve a posar en valor i sobre la taula, el reconeixement que van arribar a atresorar i gaudir entre els segles xix i xx —més enllà de l’excel·lent i fecund període de la postguerra—, i entre els quals sense cap mena de dubte van destacar els que van regentar la nissaga dels Vicente Tena: l’acreditada i prestigiosa Casa Tena de València.
Vicente Tena Cuesta. Conjunt escultòric de La Pietat, c 1950. Parròquia del Pares Passionistes de Deusto-Bilbao (Biscaia). Arxiu gràfic de col·lecció particular.
Per acabar, volem avançar que l’acte de presentació del llibre serà el pròxim dimecres 8 de novembre a les 19 hores. I tindrà lloc a la sala d’Alfons el Magnànim del Centre Cultural de la Beneficència de València, al carrer Corona número 36. Així doncs, una cita cultural per a anotar en la nostra agenda personal.