La Covid-19 segons Adan Liu, una visió humana de la pandèmia
Article d’Albert Ferrer Orts – Universitat de València
L’artista xinés Adan Liu, home polifacètic i emprenedor que fa anys arrelà al Port de Sagunt i d’un temps ençà a València on regenta una acadèmia i un taller de fotografia i retrat, fa temps que indaga a través de la seua obra més personal en l’essència de l’ésser humà, primer com a fotògraf i, ara per ara, com a dibuixant. Això mateix vaig anar descobrint en algunes de les seues exposicions pretèrites on retratava el que el comú no veu, eixos instants que només professionals de la seua sensibilitat, ull crític i domini de la tècnica poden plasmar des de l’objectiu d’una càmera.
No cal insistir a hores d’ara, malauradament, en l’impacte que l’epidèmia originada al seu país ha tingut, té i tindrà tant a la pròpia Xina com a la resta del globus terraqui, ja en forma de pandèmia. No cal fer-ho perquè tothom viu constret pels seus efectes tan invisibles com devastadors. Tanmateix, a ulls de Liu, la situació crítica que vivim des que som conscients de la virulència del virus s’ha convertit en una oportunitat més per a deixar constància gràfica del seu quefer com a escrutador de l’ànima humana. No s’entén d’una altra manera el penúltim projecte que ha engegat des que es cregué necessari implantar l’estat d’alarma per a intentar evitar el col·lapse de les urgències mèdiques i, amb elles, de les UCI dels hospitals.
La constància, el mètode i la vocació d’Adan Liu feren que es plantegés ‘retratar’ allò que de positiu tragué la crisi sanitària en aquells moments convulsos, en què els treballadors considerats essencials hagueren d’estar al peu del canó -sovint sense la protecció adient- colze amb colze amb el personal d’ambulàncies, ambulatoris i hospitals mentre la immensa majoria romaníem reclosos als nostres domicilis.
Vist amb certa perspectiva, fruit d’aquesta voluntat per aportar un treball útil a la resta de la societat, l’artista anà contactant pacientment amb aquells que diàriament s’enfrontaven a allò encara desconegut i intangible com a servidors públics en primera línia de foc, per a deixar constància del seu esforç i abnegació a vegades invisible en benefici de la comunitat. La seua tenacitat és la que en els darrers mesos ha fet que, al remat, pogués culminar el seu projecte ‘vital’ amb una trentena de dibuixos a plomí acolorits amb aquarel·la que repleguen instants fugaços com a corol·lari de les virtuts que, de tant en tant, apareixen entre nosaltres en forma d’empatia i solidaritat.
“Contra Covid-19” és la mostra que, amb molta cura, ha preparat el nostre autor de referència perquè vol, i necessita, mostrar en forma d’exposició al públic valencià eixos flashos humans i humanitaris de la quotidianitat més desconeguda de la pandèmia, de què hem participat des de les nostres llars de forma variada a tenor de les informacions que consumíem a diari. Dibuixos que descobreixen l’ànima dels seus protagonistes, el seu estat d’ànim, l’esperança que atresoren i, sobretot, les seues ganes de viure com a eina de treball amb què contagiar els malalts i els seus éssers estimats.