La Diputació de València es coordinarà amb la Conselleria per a donar continuïtat als projectes de memòria democràtica

La vicepresidenta primera i responsable de Memòria Històrica, Natalia Enguix, es reunix amb les associacions i plataformes memorialistes per a escoltar les seues propostes i definir el full de ruta de les ajudes

Enguix avança que la corporació subvencionarà el transport a instituts de les comarques valencianes per a veure les mostres de ‘Les fosses del franquisme’ en la Beneficència, com a part de la seua “aposta pedagògica”

La vicepresidenta primera i titular de Memòria Històrica de la Diputació de València, Natalia Enguix, ha avançat que es reunirà amb els responsables de la Generalitat en l’àmbit de la Memòria Democrática per a parlar de tots els projectes en marxa i assumir aquells als quals es puga donar continuïtat des de la Diputació. Entre ells, les missions de la memòria posades en marxa per la Coordinadora d’*Associacions per la Memòria Democrática del País Valencià, en les quals participen diferents plataformes i associacions de familiars de les víctimes de la Guerra Civil.

Enguix s’ha expressat així després de la reunió mantinguda amb representants de diferents plataformes memorialistes, que agrupen desenes d’associacions de familiars de víctimes del franquisme a les comarques valencianes. La trobada va ser organitzada per la delegació provincial de Memòria Històrica que dirigix Natalia Enguix, amb el propòsit d’escoltar lesnecessitats dels col·lectius, que agraïxen a la Diputació la seua predisposició a mantindre les ajudes i coincidixen en la importància de la visió pedagògica, imprescindible per a “explicar a les noves generacions un episodi important de la nostra història que se’ns ha contat de manera incompleta”.

La vicepresidenta ha pres nota de les propostes dels diferents col·lectius, entre elles la de divulgar la doble exposició que, sota el títol ‘Les fosses del franquisme’, acullen el Museu de Prehistòria i el d’Etnologia de la Diputació. Natalia Enguix s’ha compromés a facilitar als instituts el transport per a acostar-se a la Beneficència i visitar estes mostres, al mateix temps que es plantejarà la posibilitat d’iniciar un projecte expositiu itinerant que acoste l’essència de ‘Les fosses del franquisme’ a les comarques valencianes.

La faceta pedagògica serà un dels pilars de la present legislatura en la delegació que encapçala Enguix, en la línia de treball de les plataformes memorialistes, cas de les aules didàctiques o missions de la memòria en les quals les noves generacions coneixen la part de la història que no sol contar-se i que “hem de conéixerperquè no es torne a repetir”, explica la vicepresidenta, qui estaria “encantada de poder donar continuïtat a este projecte des de la Diputació”.

Natalia Enguix ha demanat als representants de les associacions que prioritzen, definisquen i quantifiquen els seus projectes per a presentar-los el més prompte possible a la Diputació, que així “podrà planificar millor l’assignació pressupostària de la delegació de cara al pròxim any”. Al mateix temps, Enguix va anunciar la seua intenció d’anticipar el pagament de les ajudes, “almenys una part important dels diners perquè els col·lectius puguen treballar”.

Memorial 2.238

Entre els projectes exposats per les plataformes destaquen el ‘Memorial 2.238’ de Paterna, el suport a la tasca de formació, reflexió i denúncia que impulsa la plataforma de la Querella Argentina, l’única causa oberta en el món que jutja els crims del franquisme com de lesa humanitat, i les pròpies missions de la memòria en centres educatius.

La presidenta de la Plataforma d’Associacions de Víctimes del Franquisme del Cementeri de Paterna, Amparo Belmonte, ha exposat la situació actual del ‘Memorial 2.238’, el mausoleu construït per la Conselleria en el cementeri per a recordar a totes les persones que van ser represaliades i enterrades en fosses comunes en la localitat de l‘Horta Nord. Belmonte, acompanyada per Teresa Llopis i Pedro Luis Alonso, va mostrar la preocupació de la plataforma per dotar de contingut l’obra del memorial, així com per la continuïtat del projecte de banc d’ADN impulsat a nivell autonòmic.

En este sentit, la diputada de Memòria Històrica va oferir els recursos de la Diputació per a col·laborar en els continguts del ‘Memorial 2.238’, “sempre que estiga d’acord i en coordinació amb l’Ajuntament de Paterna”. “Estem per a coordinar-nos i col·laborar amb qualsevol administració”, va insistir Enguix, qui va tornar a remetre a les trobades que mantindrà pròximament amb responsables del Consell per a traçar el full de ruta de la corporació provincial en matèria de memòria democràtica.

També van intervindre en la trobada Lucía Aragó, en representació de la Plataforma de la Querella Argentina, i Luis Botello, professor i vicepresident de la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democrática, que engloba a 55 entitats memorialistes valencianes. Aragó, qui va destacar el treball coordinat de la seua plataforma amb l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València, va sol·licitar el suport institucional a l’hora d’investigar i denunciar casos de tortures i desaparicions en l’última etapa del franquisme, un treball complex que “comença a donar resultats i a remoure consciències enfront d’un mur que semblava indestructible”.

Per part seua, Luis Botello va posar en valor els resultats de les missions de la memòria impulsades pel seu col·lectiu, fins ara amb suport de la Conselleria, que han arribat a més de 13.000 alumnes. “Tenim una visió molt educativa de la memòria, tenint en compte dades preocupants com que un 68% dels docents de Secundària admet no abordar en profunditat el Franquisme i la Transició en la Història d’España; o que un 27% ni tan sols arribe a donar este tema en les seues classes”.

Durant la reunió a la sala 9 d’Octubre de la Diputació, la vicepresidenta primera, Natalia Enguix, va tranquil·litzar als responsables de les diferents plataformes, recordant que “l’aposta per la memòria històrica es va iniciar en esta institució amb Jorge Rodríguez com a president i Rosa Pérez-Garijo com a diputada, que després va continuar el treball des de la Conselleria, i tenim clar que som ací per a mantindre el suport a les associacions que durant estos anys heu anat creixent, gràcies en part a les ajudes d’esta delegació”.

Des de 2016, la delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València ha invertit més de tres milions d’euros en exhumacions i identificació de les restes trobades. Més de 40 projectes desenvolupats en una dotzena de municipis, amb 1.200 víctimes exhumades i més d’un centenar identificades després de l’anàlisi antropològica i les proves d’ADN. La major part de les excavacions s’han realitzat en el cementeri de Paterna, conegut popularment com el ‘Paredón de España’ en ser escenari de l’afusellament de més de 2.000 persones durant la repressió franquista. La Diputació subvenciona íntegrament cada projecte després de rebre les sol·licituds de les famílies de les víctimes o dels ajuntaments.