La igualtat no entén de gènere
Rafa García, alcalde de Burjassot; Guillem Montoro, regidor de Paiporta; Rafael Soriano, regidor d’Albuixech i Rafael Pla, regidor de Meliana, són els quatre homes de la comarca de l’Horta que dirigeixen la regidoria d’igualtat dels seus Ajuntaments, una delegació dirigida majoritàriament per dones. Els quatre coincideixen en la importància de que hagen homes dirigint polítiques d’igualtat ja que “el més important és que hi hagen persones sensibilitzades i compromeses amb l’ igualtat. El lideratge d’una regidoria no és qüestió de gènere i també és important que els homes fem un pas endavant en aquests temes i pugam comunicar el nostre compromís amb l’igualtat, sobretot ara que sembla que certs partits en termes d’igualtat miren més al passat que al present i futur”, explica Rafael Soriano.
En la mateixa línia Rafael Pla afirma que “cal ser conscients que un món igualitari, on es supere el masclisme que depreda tant als sers humans com a la natura, interesa a tothom, dones i homes. I per tant els homes s’han de comprometre en lluitar per la igualtat junt a les dones, assumint les responsabilitats que pertoque”.
Guillem Montoro coincideix que a els homes «no haguérem de romandre aliens a aquesta situaciò, ha que majoritariament depén de nosaltres generar consciència, desconstruir-les i posar-nos les ulleres violeta per a construir una perspectiva feminista, respectuosa amb la diversitat i que pugna afavorir el canvi de visió del conjunt d’homes per a Ajudar-nos a caminar cap a posicions igualitàries que trenquen amb l’estructura del masclisme tradicional».
L’alcalde de Burjassot, Rafa García, afig altre concepte a la regidoria d’igualtat i és que parlar d’igualtat és parlar de transversalitat «volíem fer una regidoria totalment transversal, que la igualtat fora total en tot l’Ajuntament i aqueixa transversalitat és també total a l’Alcaldia, amb la qual cosa, considerem que l’idòni fora que recaiguera a l’Alcaldia i així ho vam fer «.
Condemnes
Un dels punts que estan sobre la taula quan es parla de violència de gènere són les condemnes als agressors si són o no prou fermes i si això suposaria una reducció de violència masclista.
Per a Rafael Soriano, “qualsevol condemna és una errada de la societat, alguna cosa hem fet malament per arribar a eixe punt. Dit això i sent reialista ens trobem en un moment molt dramàtic, com deien fa un mes, d’emergència feminista. No podem acceptar el que està passant amb tantes dones: la manca de seguretat i violència de gènere, els paràmetres masclistes en què la societat encara funciona, la manca d’igualtat en salaris, etc… Però la sang bull cada volta que es produeix un cas de violència de gènere, arribats a eixe punt les condemnes han de respondre al que marque el codi penal, un codi que és necessari revisar per aclarir certs conceptes que no poden estar al que cada jutge o jutgessa puguen entendre (és agressió sexual sempre que no hi haja explícitament un “SI”). Pel que fa a les condemnes, dic el mateix, necessitem un codi penal actualitzat”.
Per a l’alcalde de Burjassot, «la Violència de Gènere és totalment estructural, i com estructural que és el que necessita és actuar en l’origen de el problema, és a dir, posar les energies en la sensibilització i educació social. Aquesta és la línia que se segueix des de l’Ajuntament de Burjassot, des de la prevenció i creiem que és la prevenció i l’educació des de les generacions més joves, inclosos els nostres petits, la qual cosa també ajuda a la sensibilització total «.
Coincideix també en aquesta opinió Guillem Montoro, «el simple fet que la violència masclista s’estiga condemnant ja és un pas endavant, però hem d’analitzar en quina mesura es condemna i com estan augmentant també les denúncies. A la fi, tot i ser defensor que cal legislar amb perspectiva de gènere i en matèria d’igualtat, no crec que el càstig com a factor educacional siga la clau de la reducció de la violència. Crec que cal una educació inclusiva i coeducativa, basada en els valors, en el respecte i en la igualtat per començar a construir una societat lliure de violència de gènere, però és evident que cal elaborar i implementar un sistema de protecció de víctimes més eficaç, que els lleve el pes i la triple victimització que arriben a patir, on es protegeix la / víctima / es i que actuï en conseqüència de manera efectiva i realitzant una atenció i seguiment més enllà d’una sentència.
Llibertat de les dones
Per la seua part Rafael Pla insisteix que “cal distingir entre els casos de violència extrema, fins a l’assassinat, i altres formes de violència. Els primers estan adequadament castigats en el codi penal i no sembla necessari agreujar les penes (tenint en compte, a més, que en molts casos es segueixen amb suicidis, és dubtós que agreujar-les tinga un efecte disuasori). Però és important actuar amb més promptitut i eficàcia davant formes de violència més lleus o sutils, però que coarten la llibertat de les dones i obrin el camí per a una violència més forta que condueix fins a l’assassinat. Això ha d’anar acompanyat amb una tasca educativa que porte a evitar i corregir aquestes formes de comportament”.