LA MÀ NEGRA QUE S’APROFITA DE LA DESGRÀCIA ALIENA

Albert Ferrer Orts

Universitat de València

“Qui em rescabalarà dels meus anys
De desinformació i desmemòria?”

(Raimon, ‘Al meu país la pluja’, 1984)

​Escric aquestes ratlles des de l’abatiment propi de qui no ha sofert directament el previsible i brutal embat de l’aigua, el fang i les canyes en la seua quotidianitat finsprivar-li de (quasi) tot, començant per la vida –en massacasos del tot evitable– i acabant pel record material méspetit i alhora estimat. Al capdavall, quin sentit té una vida si aquesta resta buida de sentiments i experiències, de memòria individual i col·lectiva? Una cruel paradoxa en un escenari apocalíptic que fins fa poc veiem bocabadatsdes de la distància en la TV a propòsit dels huracans al Carib, en què milions de persones fugien alertades convenientment per l’autoritat competent. Un episodi que, desgraciadament també, reviscola cíclicament en aquelles latituds.

​A casa nostra, a pesar que estem familiaritzars (ésnomés una forma de parlar) amb la gota freda -ara DANA, veurem si en un futur deriva en més tornados i, fins i tot,huracans–, no hem tingut la mateixa sort (dintre de la desgràcia inevitable) que els americans perquè l’autoritatautonòmica competent no ha estat a l’alçada de les circumstàncies. És una evidència irrebatible, no cal pegar-li més voltes. Cada pal que aguante el seu velam, ja n’hiha prou de mentides. Que per a mentiders ja en tenimsuficients amb els responsables del Consell per acció o omissió i, a més a més, amb els de VOX i succedanis, que no deixen d’embolicar la cosa per allò de pescar en aigüestèrboles, metafòricament i literalment parlant.

​Sembla mentida que, amb la catàstrofe humanitària i material que hi ha -de dimensions difícilmentimaginables-, la dreta i l’extrema-dreta, posem per cas, tinguen la barra d’empudegar tothom amb l’enviamentmassiu de fakes, de missatges altament disruptius i d’altresmés de caràcter retorçudament dogmàtic d’un ranci que fa paüra, sent educats.

No només s’està lliurant la batalla als carrers delsnostres pobles devastats fent costat als que més honecessiten enfront l’adversitat, que és allò prioritari i tota ajuda és poca; també s’està produïnt un combat virtual a les xarxes socials per allò d’imposar relats allunyats de la realitat enfront de la veritat. No deixem que elsoportunistes de sempre contribuisquen a confondre’ns, dividir-nos i deixar de ser solidaris en aquest llarg procésde reconstrucció. Per descomptat, tampoc a desunir-nos a l’hora de demanar responsabilitats als qui han demostratque no estaven preparats i, per a més inri, una frivolitatesfereïdora abans, durant i després de la tragèdia. En altresparaules, desterrem la mà negra que s’aprofita de la desgràcia aliena.