La Policia a l’Horta fa 40 anys

Tot canvia, res permaneix. Esta frase tan típica es fa cada vegada més candent. També a l’hora de parlar de professions. De canvis d’anys, fins i tot de segles. I és que la professió de Policia, com tantes altres, han estat sempre en moviment i en perfecta evolució.

Tanta evolució que, 30 anys de diferència, ens sembla quasi una eternitat.

Les tecnologies, internet i tot allò que revolucionava el mercat, va revolucionar també les maneres de treballar. Així els Policies Locals (abans Policies Municipals fins a 1985) eren, segons un policia ja jubilat de l´Horta, “policies amb més entusiasme que preparació, fins a l’arribada de la democracia, ja que abans l’accés al lloc era un poc anàrquic”.

Relata que “les funcions d’esta Policia no estaven molt ben definides pel que, en pobles xicotets, com en l’Horta, se sotmetien moltes vegades a les ordes dels alcaldes un poc fora del que hui seria la seua funció”.

Allà pels anys 80 feien funcions com donar encàrrecs o ajudaven a l’enterrador en alguns casos puntuals.

L’evolució d’esta professió és una de les quals més destaca i ja en la democràcia comencen els processos selectius per a ser Policia Municipal exigint-se ja uns requisits acadèmics i físics, no com ara en l’actualitat, però s’establia ja un precedent que marcaria un canvi important.

En aquells anys tampoc existia un uniforme o mateix color per a tots, sinó que cada municipi portava un diferent en funció del gust d’alcaldia.

Relata el policia ja jubilat que “en aquella època eren uniformes incòmodes, de qualitat baixa i gens pràctic al que hui coneixem. Portàvem camisa amb corbata, jaqueta, pantalons de tergal, sabates que a més esvaraven i un abric que pesava molt”. En 1980 els objectes que els acompanyaven eren: cinturó, una porra curta, i de portar armes, depenia bastant de l’alcalde (portar armes era prèvia concessió de llicència d’armes per part de la Guàrdia Civil). També portaven el conegut xiulet, llibreta i boli. Es comptava amb un cotxe i s’anava a peu pràcticament sempre.

En aquells dies res de walkie talkies ni un altre tipus de comunicació, excepte en capitals o grans poblacions que disposaven de més agents.

En les localitats de l’Horta, en 1981, hi havia una mitjana de 6 agents per a cobrir 24 hores els 365 dies a l’any per tant els torns eren d’un. “Davant una eventualitat la Policia cridava des de cabines, des d’un bar o un veí que et deixava usar el seu telèfon”.

Afortunadament l’evolució d’esta professió respon a la demanda dels agents i exigència de la ciutadania que els veia pròxims i familiars.

Dones 

Després de 1978 ja es van incorporant dones, a Madrid va ser abans i se’ls donava tasques de regulació de trànsit.

A Meliana la primera dona policia va arribar en 1984 i des del primer moment va fer les mateixes tasques que un agent masculí, treballava com un més però generaven curiositat als veïns.

En els anys 90 la Policia va començar a realitzar molts cursos en els col·legis sobre seguretat viària, però realment el canvi important va arribar amb la llei orgànica de Cossos i Forces de Seguretat.

Ara, sí que es fa comparativa, s’aprecia que els policies actuals estan més preparats físicament, i molt formats, equipats amb mesures de seguretat, i també molt més involucrats pel que fa a formació i informació cara el ciutadà.

Com déiem al principi , tot canvia, i algunes coses a millor.