L’ABSOLUCIÓ DE CAMPS L’ALLIBERA DE CULPA?
Albert Ferrer Orts
Universitat de València
Recordaran que el polèmic veredicte del jutjat pels vestits (“los trajes”) de Francisco Camps fou no culpable, i això a pesar de tenir-se que escoltar en la vista vergonyosos àudios amb ‘El Bigotes’, un dels caps visibles de la trama Gürtel i ”amiguito del alma” en dies de vins i roses. Un cas que, junt amb els de la Formula 1 ola Visita del Papa, ha perseguit l’exMH fins aquesta mateixa setmana en què un altre jutjat l’ha absolt després de 15 anys de tour penitencial (judicial i mediàtic). Si fan una mica de memòria, també recordaran que, en les primeres compareixences, Camps anava sempre acompanyat de Barberá i Cotino, altres dos imputats amb posterioritat per finançament il·lícit (o pufos) del partit a què pertanyien i, entre d’altres més casos (accident de metro inclòs), per la Visita de Benet XVI a València, respectivament.
Com es va coneixent a mesura que van dirimint-se aquestes peces judicials eternitzades que tant de mal fereni fan encara al País Valencià -no debades ens convertiren en la rialla estatal-, tota una legió de secundaris de luxe són els que realment han eixit escaldats, mitjançant calculats penediments, col·laboració amb la justícia, pagament de multes, devolució dels diners furtats o passant per la presó. En realitat, una generació, o més d’una, de beautiful people forever que surà gràcies a infausts personatges com Zaplana, Olivas, Camps, Rus, Fabra, Cotino, Barberá, Costa i una llarga llista d’impresentables de guant blanc que, uns per malalts, els altres per difunts i els que queden perquè tenen la cara més dura que una llamborda, van eixint de rosetes aprofitant la conjuntura i ja no són tan mediàtics com ho foren.
L’exemple de Camps és el que ara ens ocupa per la seua immediatesa. Un perfecte ignorant –es de suposar,vist el tenor de les sentències- que no se n’adonà del que esdevenia al seu voltant sent president de la Generalitat. I que, atenent el que ell defensa, com mai no va enriquir-se a través de les múltiples malifetes que els seus feien a destall, desitja ser rehabilitat per a seguir fent de les seues. És a dir, exercir d’ignorant messies d’un autèntic exèrcit de lladres per a depredar les arques públiques amb l’excusa peregrina de posar aquesta terra en el mapa, però de la ignomínia. Eixe i no altre és Camps, a qui no triaria mai una empresa dedicada als recursos humans decent perquè al capdavall confon servir amb servir-se, encara que hagen estat altres dels seus els que, al capdavall, s’han endut el gat a l’aigua.
Camps està absolt, no en cap dubte. Però és Camps innocent? Per als respectius jutjats per on ha deambulat com ànima en pena, defensat sempre pels millors bufets,no se li pot adscriure directament cap delicte, la qual cosa no entra en contradicció perquè socialment se’l pugaconsiderar culpable d’haver confiat algunes de les més altes parcel·les i responsabilitats de govern a una autèntica plèiade de lladres, àvids per aprofitar-se d’un president tan babau com messiànic. Un autèntic badoc que espera ser rehabilitat pels seus, com ja feu Catalá amb Rita (una altra il·luminada qepd), després de renegar d’ella quan més ho necessitava. En Cotino passar a l’altra vida (RIP) ací s’acabaren llurs responsabilitats, veure’m què hi esdevé amb Zaplana i Rus, expectants com estem del que sentenciaran els jutjats, perquè ells sempre han tingut clar allò de fer-se rics i tampoc han necessitat dissimular-homassa o gens ni miqueta.
Quina gran diferència amb Mònica Oltra, la política amb més projecció entre els valencians, a qui tantes ganes tenia l’establishment popular amb la inestimable ajuda de l’extremadreta, sense comptar amb la indolència equidistant del PSPV.