L’antic camí de la creu de Foios i la seua transformació
Article d’Albert Ferrer Orts, Universitat de València
L’artèria principal que històricament unia el camí Real amb Foios, coneguda des d’antic com el camí de la Creu, no ha deixat de transformar-se des de la passada Guerra Civil. Aquest vial tan assenyat, que conduïa fins al bell mig d’aquesta població i la seua imponent església, naixia enfront mateix del terme de Meliana, població veïna que també es trobava lluny del camí de Morvedre, com s’anomenava la popular carretera de Barcelona, però en direcció contrària, cap a la platja.
Potser la primera transformació que patí l’esmentat camí de la Creu fou el traçat del ferrocarril (el trenet, avui metro) impulsat per Navarro Reverter i conclòs el 1893 que, en línia recta ix de Meliana per a enfilar-se cap a Foios; terme en què, en passar el Molí de Frígola, comença a corbar-se per a engaltar rectilíniament també la següent població, Albalat dels Sorells. Això féu que el primitiu i tortuós vial tingués dos passos a nivell, desapareguts fa unes dècades.
El camí encara conserva en el seu bressol una notable obertura en forma de ‘V’ invertida perquè al bell mig mateix es trobava un magnífic peiró llaurat en pedra del segle XVI que fou desballestat cap a 1936, al remat la segona gran transformació que sofrí. Afortunadament, la creu fou recuperada en els inicis de la democràcia i avui resta ubicada en la plaça homònima de Foios, precisament per on entrava la via en la localitat.
El penúltim canvi que patí en pell pròpia el tradicional camí fou a resultes de la planificació del polígon industrial més modern del poble, el que obligà a eliminar una porció del mateix des del conegut molí per tal de reparcel·lar-lo i traure nous carrers asfaltats. La qual cosa, juntament amb la tanca del ferrocarril i, a l’altra banda d’aquest, la construcció d’un IES i del poliesportiu municipal féu que la seua configuració s’alterés notablement, deixant l’antic molí fariner reconvertit en taller i magatzem de mobles en un illot patrimonial dintre d’una xicoteta ciutat industrial.
El darrer colp al primitiu traçat viari, potser el definitiu, ho serà l’execució d’un nou camí que a hores d’ara es construeix per tal que enllace amb una rodona programada on hi és encara, per poc temps, l’alqueria de Riera, enfront mateix del carrer Juli Benlloch de Meliana. Infraestructura pública que pretén alleujar el trànsit de Foios i, alhora, facilitar l’eixida de Meliana sense necessitat de semàfors.
D’aquell camí centenari de terra i sinuós de poc menys d’un quilòmetre -envoltat d’horta i sèquies, esguitat d’algunes alqueries i el primitiu molí fariner- que fou la principal via d’accés a Foios aviat no quedarà no-res, només el seu record. Com tampoc queda en el poble veí ni el seu accés original ni la seua creu uns centenars de metres al nord seguint la carretera (a l’altura del que fou l’ermita de l’aiguardent), desballestada en la Guerra del Francés i feliçment recuperada a finals de la dictadura, la qual resta dipositada en l’església parroquial.
Quede ací el testimoni perquè els habitants de l’Horta Nord, particularment els foiers, que passen diàriament per on va nàixer dit camí (enfront de la indústria Pràctic, uns metres abans del pas a nivell de l’avinguda de la Senyera –com es diu ara la CV300 quan passa per Meliana) no obliden que un dia fou l’entrada més important de Foios, tal com encara passa a Almàssera mitjançant la seua imponent creu coberta.