Lorena Silvent: «Hem estat a soles, descoordinats i abandonats, ara necessitem que els militars prenguen el comandament»

L’alcaldessa de Catarroja, Lorena Silvent, ens conta com va ser la tràgica vesprada i nit del dimarts 29 d’octubre, i quines són ara les necessitats del poble.

Quina és la situació actual i quines són les necessitats en aquest moment?
A Catarroja encara estem en una situació alarmant, perquè encara tenim molts residus, lodo i fang als nostres carrers i sobretot en garatges i zones comunitàries.
Fa falta netejar molts espais i tornar a habilitar-los.
Ara mateix, el que necessitem és una ajuda ordenada i una intervenció autònoma. Em referisc al fet que el comandament el prenguen els militars que són els que estan preparats per a això. Ells tenen força, mitjans i són els que poden fer que recuperem eixa nova normalitat en el menor temps possible, Important la premura perquè ara per ara ens preocupa tindre problemes de salut pública.

Hi ha molts vehicles i residus als carrers, a on s’estan portant tots ells?

La major part de vehicles del nucli urbà ja han sigut retirats i s’estan habilitant solars al voltant del municipi. Es fa així perquè les maquinàries no poden portar-ho més lluny i perdre temps. En la zona de Nou Mil.leni s’han habilitat uns solars, també en la zona de l’antic Camp de Tir i en solars privats que ens han cedit.
Quan vas a estos solars i veus la quantitat de residus és quan eres conscient del que va arribar a haver-hi als nostres carrers. Milers de vehicles que estaven en via pública i en garatges.
Es va fent un inventari, però esta part no és urgent en estos moments. Després s’emportarà tot al Port de València per a ser premsats i que passen a desgüace. Les companyies d’assegurances no demanaran foto, en una situació de catàstrofe s’indemnitzarà el que s’haja d’indemnitzar, però no fa falta una prova física d’eixos vehicles.

Heu habilitat el centre educatiu Jaume I per a centrar el punt de comandament, però quin és l’estat de la resta de col·legis? Quina solució hi ha per als escolars?
Un dels fronts que més ens preocupa és l’educatiu. La comunitat educativa s’ha bolcat a intentar habilitar les poques escoles que estaven bé, que no havien sigut devastades, perquè siguen ara mateix punts de repartiment. En el Jaume I tenim el punt de comandament avançat de Catarroja. A través de la conselleria d’Educació s’està fent una revisió de totes les instal·lacions per a poder valorar aquelles que estan bé i es poden posar en marxa en poques setmanes. Tambè aquelles que caldrà tornar a fer de nou. Mentres, estem esperant que conselleria ens diga com serà l’actuació. Els xiquets i xiquetes han de recuperar el curs escolar, però encara no sabem com es coordinarà, si s’hauran de desplaçar els escolars i com.

Este és un tema preocupant perquè a Catarroja a més d’Infantil, Primària i Secundària, tenim mòduls, Universitat Florida, que vull destacar que ens ha cedit les seues instal·lacions, ja que és l’únic edifici que s’ha lliurat de les inundacions i en ell tenim el punt sanitari perquè es puga atendre la població. Estem en eixa fase d’inspeccionar i valorar que tipus de danys té tot per a veure quan poden estar a punt. A partir d’ací una sèrie de incognites que anirem poquet a poquet concretant. No sabem si tindrem aules prefabricades, fins que eixes noves escoles es puguen construir.

Quant als edificis privats, s’ha hagut de desallotjar alguna finca per perill de colapse?

En un moment d’emergència com és este, prima la seguretat i salvar vides. Cada grup de bombers que treballen en cada sector del municipi quan detecta danys visibles, avisa i manem a inspeccionar al servici tècnic municipal. Els que hem vist que no es podien valorar encara pels garatges que tenien aigua o aquells que tenien alguna zona que estava molt afectada, s’han desallotjat d’una manera ordenada. Si bé és cert que no tenien un perill imminent, però per precaució, si no podem apuntalar i no podem entrar bé, preferim buidar les vivendes i buscar si és necessari un lloc per a allotjar a estos veïns.

Tot ha estat afectat, no hi ha edifici privat, ni públic que no haja patit esta DANA.

Quantes vivendes estan afectades?
No tenim números perquè les situacions són molt variables. Estem fent una estimació. En la zona mes nova és on hi ha hagut mes mal perquè esta on estava el cabal de l’antic barranc allí l’aigua arribava fins a 4 metres no hi ha cap comerç que s’haja salvat. Tots els baixos vivenda, tots els entresols i alguns primers pisos estan afectats. I després, en zones de vivendes unifamiliars en les Barraques, el Raval i el Pilar, el que tenia un primer pis podia estar segur, però el baix l’ha perdut. La construcció bé però a l’interior no queda res.

És prioritari arribar a la normalitat i un ajuntament amb els seus propis pressupostos no arriba, què penseu del tema de les ajudes?
Nosaltres ara mateix no estem en eixa fase, ens preocupa, però és que estem en una fase d’emergència. Necessitem que tothom se centre en llevar els residus que tenim en el nucli urbà per a poder plantejar-se el reprendre la vida. És cert que es necessiten ajudes i nosaltres des de l’ajuntament ja hem bloquejat el pressupost, ja hem anul·lat totes les domiciliacions d’impostos i de taxes, tot esta paralitzat i es van a pagar només els proveïdors bàsics. Tot ara ha d’anar en una previsió d’un pla de contigència.
Ací no necessitem ajuda, necessitem que vinguen a reconstruir les nostres ciutats. Necessitem que estiga la Generalitat i si no està la Generalitat a l’altura que ho assumisca l’Estat.
Són moltes coses les que hem de reconstruir: canalitzacions d’aigua, de gas, mobiliari, enllumenat, edificis… I tot això en el casc urbà, però també en l’àrea industrial.
Confie i tinc l’esperança que funcionarà. Tindrem molta feina per davant; mesos i anys molt intensos, però mire amb optimisme que serem capaços de reconstruir les nostres ciutats, i fins i tot, millorar la qualitat de vida dels veïns de Catarroja.

I paral·lelament, anem a recuperar l’activitat econòmica, que és una cosa que també ens preocupa. Tots els autònoms van veure parada la seua activitat econòmica per la pandèmia, però ara paren la seua activitat però damunt ho han perdut tot. La situació encara és mes caòtica.

Per això, a l’ajuntament un grup se centrarà en les persones autònomes i en la zona industrial per a poder recuperar l’activitat com més prompte millor. Per això, necessitem ajuda de la Generalitat, però no sols econòmica sinó també de proveïdors i materials per a començar a funcionar el més prompte possible.

Com esta en estos moments el subministrament d’aigua?
Tenim aigua i llum en tota la població i en el polígon, encara hi ha alguna zona que no hi ha aigua, per tema de fugues, que no s’han pogut atallar.
En tema de subministraments, tenim pendent el gas. Les canalitzacions de gas no es poden posar en marxa fins que no es revisen, ja que no podem assegurar que no hi haja cap fuga. En la part d’Horteta ja han començat a tindre gas, perquè els instal·ladors ja han pogut revisar i comprovar que no hi ha fugides en la zona.

L’aigua és apta?
Sí, l’aigua és potable. Anem fent controls. No obstant això, com no volem assumir cap risc hem recomanat aigua embotellada. En situacions de tanta incertesa és recomanable que es tinguen precaucions d’higiene i protecció.

Cambiants de tema, el més trist, parlem de víctimes, saps quantes hi ha al teu poble i quants desapareguts? Has notat falta de comunicació amb la Generalitat en aquest sentit?
A l’inici eixe control el portavem nosaltres, perquè la gent va vindre a denunciar eixa desaparició, però una vegada la UME va agafar el comandament, el porten ells. Nosaltres no tenim eixa informació actualitzada. Sabem que hi ha moltes víctimes de Catarroja però no les podem quantificar.

I a nivell municipal, què ha perdut l’ajuntament?
Tot, han perdut la vida veïns i veïnes, que és el que mes fa mal. I a partir d’això ho hem perdut tot, però poquet a poquet estan tornant les connexions als edificis municipals i anem restablint servicis.

El dia 29 va començar tot este mal somni, Com va ser eixe dia que no plovia a Catarroja?
Era un dia que a Catarroja no plovia, però el regidor d’Educació i jo decidirem suspendre les classes a les 15 hores, per la cantitat d’aigua que estava caient per la Ribera. Per a evitar desplaçaments, com estavem en alerta des del dissabte, revisàvem clavegueres, anàvem amb precaució. Teníem una patrulla de policia en el barranc que controlava els nivells, perquè l’alerta del 112 era evitar que la gent s’acostara al barranc. Malgrat això, la situació era de normalitat. Però a les 18:30 de la vesprada el cap de la policia em va cridar, jo era a l’ajuntament, i em diu: “Lorena, que s’està desbordant el barranc per la part del polígon”. Sempre sol desbordar-se per ací i li vaig dir que anava per a allà  jo i veia la situació. Però als 10 minuts em crida i em diu que l’aigua ja anava pel Camí Real, Com podia ser això?

A partir d’ací, molta gent volia traure els seus cotxes i pujar-los a la part mes alta, la plaça Major, perquè és molt comú que pel nivell freàtic puge l’aigua dins dels garatges i volien evitar desperfectes.

Aleshores es va originar un caos de circulació i va començar a passar l’aigua. Ens refugiarem unes 200 persones i va ser una situació de pànic. Passarem la nit i quan va començar a baixar el nivell, començarem a ser conscients del que havia passat.

Sense comunicacions, sense llum, sense res, sense poder avisar als seus familiars. A l’endemà, gràcies a militars de la UME que són de Catarroja, fora de servici, començarem a muntar l’operatiu perquè cada minut era vital.

Açí no arribava ningú. a les 4 del matí vaig aconseguir cobertura des d’una finestra i vaig cridar a la delegada del Govern i em va dir la UME esta a Paiporta amb set equips i dos van per a Catarroja, però no arribaven mai. Estavem a soles, descoordinats, abandonats.

Les primeres hores vitals, d’emergència, gent que havia de ser traslladada a la Fe amb tractaments oncològics, de dialisis. Els baixos de les residències estaven plens d’aigua, sense llum. L’important era comprovar que la gent estiguera bé i intentar començar a desallotjar.

Han passat 9 dies i tornarem a la normalitat igual en anys.
Sí ara anem fixant objectius diaris i cada cinc minuts la situació és canviant. Ara el nostre paper és estar pendents de totes les necessitats humanes i anar exigint que es prenga el comandament i que es prenguen decisions per a poder arribar el més prompte possible.
Tal vegada en un mes o mes i mig els nostres carrers tornen a ser segurs per a poder caminar, però ens queden mesos molt durs de poder anar reactivant les nostres vides.