Mandataris i investigadors de L’Horta afirmen en Alaquàs, que la recuperació del patrimoni local, és sinònim d’identitat i autoestima

Text: Pilar Moreno.

Valentia, autoestima, anys de lluita i treball, complicitat ciutadana, sinergies i inversions de totes les administracions públiques han fet possible la recuperació de cinc infraestructures del patrimoni material i immaterial de la comarca de L’Horta. Monuments i vestigis recuperats per les cases del poble (els Ajuntaments), per al poble (el veïnat). Este resum s’extrau de la taula rodona “Els grans processos de recuperació patrimonial de l’Horta”, celebrada ahir a la vesprada, a la sala Xemeneia del Castell d’Alaquàs. La localitat commemora el XX Aniversari de l’obertura del Palau (s.XVI), amb la celebració d’una extensa programació cultural.

Presidida per l’alcalde amfitrió Toni Saura, va reunir als mandataris de Picassent i Meliana, Conxa Garcia i Josep Riera, al president de l’IDECO de l’Horta Sud Josep Tarazona, juntament amb l’investigador i regidor del consistori torrentí Salvador Císcar. Quasi un centenar de persones escoltaren atentament, els detalls i alguns secrets de les actuacions institucionals duts a terme per a revertir la propietat, a favor de la identitat cultural del poble. Moderada per la sotsdirectora de Levante-EMV Isabel Olmos, va ser un passeig sonor plaent; pel Castell d’Alaquàs, la Ruta de l’Aigua torrentina, la Torre Espioca picassentina, L’Alqueria del Pi d’Alfafar i el Palauet de Nolla de Meliana.

Toni Saura va referir-se a l’expropiació de l’immoble renaixentista-expropiat a la familia Lassala- com “un cas d’èxit, qualificant el procés de “complicat”, subratllant el fet positiu d’haver comptat amb “l’autoestima col·lectiva del municipi i els mitjans de comunicació que li donaren suport”. Per a l’alcalde, va significar “la nostra particular transició i un tancament de cercle amb l’Alaquàs feudal”. No va oblidar-se del treball coral, iniciat per les corporacions anteriors i, en especial, de “la valentía de Jorge Alarte”, va reconéixer. Per al president del consistori, “les actuacions no han acabat, ni acabaran mai”, i ho va justificar explicant que el recorregut, “no es pot cenyir només a la rehabilitació de l’immoble, sinó a qualsevol cosa que ens defineix o ha influït al llarg del temps”. L’exposició de la periodista Laura Sena, que acull l’edifici amb els seus treballs periodístics publicats en Las Provincias i Levante-EMV, al voltant del procés d’expropiació i recuperació de l’edifici, “és un recull magníficament contat”. L’alcalde va fer un anunci molt generós, desvelant que ha iniciat converses amb la família propietària del Forn de la Senyoria, “habitatge del segle XIV que volem convertir en patrimoni municipal”. Altres projectes de futur són l’estudi sobre els noms antics dels carrers de la moreria i el disseny d’una ruta per les sèquies.

Meliana obria el Palauet de Nolla (s.XVII) en l’any 2020, conegut com l’antiga alqueria dels frares, havia estat propietat de famílies de la noblesa valenciana com els Nolla –emparentats amb la desapareguda Rita Barberá- i els Trenor. La fàbrica de mosaics Nolla, integrada en l’immoble, es tancava als anys 70, “un fet traumàtic per a la població molt vinculada laboralment a la indústria”. El mosaiquer és part del patrimoni immaterial de la població, en paraules del seu alcalde, qui també va referir-se a la consecució com “un procés llarg i complicat”. L’Ajuntament el va recuperar als anys 80, “era un edifici en runes, on tot estava per fer”. Riera va visibilitzar el treball dels arquitectes municipals “gràcies a l’informe tècnic que redactaren, vam aconseguir la declaració de BIC en 2010”. Sis anys més tard, amb una subvenció de 600.000 euros, procedents de fons europeus “vam fer la primera actuació destacada”. Actualment, el Palauet de Nolla és un museu que acull tota la història i la importància que va tindre per a la València de finals del segle XIX, tant el Palau com la fàbrica de mosaics.

El 23 de maig de 2018, l’alcaldessa de Picassent signava un conveni amb les famílies propietàries de la Torre Espioca (s.XI) per a la seua cessió, per un període de 50 anys. D’esta manera s’encetava la restauració. La de Conxa Garcia va fer una intervenció carregada de sensibilitat, destacant que responia “a un clamor popular, només en tenim una, però ens defineix com a poble”. Afegint que, a Picassent “ho hem viscut com un somni”, sentit-se molt orgullosa del treball fet durant molts anys, “per a nosaltres és superbonic anar per la carretera i vore la torre, ens indica que ja estem a casa”. Declarada BIC en 1993, està abraçada per l’horta de Picassent, precisament els seus exteriors centren la mirada de les futures intervencions, “fent-los més accesibles i dotar a l’immoble de major valor”. El consistori ha editat un llibre, obra d’Eloïna Hernández i il·lustrat per Alberto González, perquè els més menuts coneguen el tresor municipal.

El president de l’IDECO de l’Horta Sud, Josep Tarazona, va abordar la recuperació de l’Alqueria del Pi (s.XVII-XVIII) d’Alfafar accentuant que va protegir-se “gràcies a la llei”. Va ser rehabilitada per l’Ajuntament, en 2018 i reconvertida en centre interpretatiu del cultiu de l’arròs, considerada Bé de Rellevància Local, És l’única construcció de tradició agrícola d’estes característiques que encara perviu en el nucli urbà de l’Horta Sud, on el consistori ha invertit més d’1,5 milions d’euros.

L’investigador i regidor popular de Torrent Salvador Císcar, va desvetlar el valor natural i el patrimoni hidràulic de la capital de L’Horta Sud, amb paratges com El Vedat i la Serra Perenxisa, reconeguts per la Generalitat Valenciana en 2013, amb la declaració de municipi turístic. Barrancs, salts d’aigua i aqüeductes són elements que havien quedat amagats amb el pas del temps i que van provocar el naixement d’una atractiva Ruta de l’Aigua. El treball de les diferents corporacions, “iniciat pel regidor José Gozalvo”, explicitiva Císcar, “ho han fet possible”, amb el suport i complicitat del consell agrari local. La població ha recuperat també les mines d’aigua del pantà i la llacuna, punt de trobada de famílies i veïnat en els anys 70, tot i que “queda molt per descobrir”, coincidia amb els companys i companyes de taula.

La vesprada cultural va començar de la mà de Laura Sena, qui està sent part activa en la commemoració del 20é aniversari de l’obertura del Castell del seu poble natal. Va ser l’encarregada de contextualitzar l’acte i de donar pas a la primera veu acreditada, la de l’historiador local i director de Quaderns d’Investigació d’Alaquàs Enric Juan, qui va referir-se al gran valor que suposa “el treball desinteressat dels instituts d’estudis comarcals, del món associatiu i del professorat, que permet acostar el patrimoni local a totes les persones”. En definitiva, una jornada que, en paraules de la sempre encertada Isabel Olmos, va ser “de categoria internacional”.