Celebrar les Falles per partida doble en pocs dies

La Falla Raval d'Alcàsser, l'única de l'Horta que fa 'plantà' i 'cremà' després del 19 de març

Les falleres majors i els presidents de la Falla Raval d'Alcàsser, en la seua visita al taller on s'han fet les seues falles d'enguany. Baix: Nou casal de la falla.

És l’única comissió fallera de la comarca de l’Horta que celebra les Falles dies després que acaben de fer-ho les altres. És també l’única de totes les falles valencianes que les celebra en solitari en una població: en altres localitats, com Torís o Monserrat, també les planten i cremen amb posterioritat, però ho fan totes juntes les diverses que hi han en cada municipi. Es tracta de la Falla Raval d’Alcàsser, i ho fa des del 1980, és a dir, res menys que 39 anys. I tot com a conseqüència de complir en el seu moment un lema típicament faller, el ‘pensat i fet’.

Així va ser, com conta el seu president actual, Miguel Belcos Martínez: l’any 1980, quan quasi no hi havia falles en poblacions de fora de València, alguns veïns d’Alcàsser que pensaven i desitjaven crear una en la població ho comentaren amb fallers de la Falla Nador-Miraculosa de València, en aquells dies presidida per Vicente Fayos, amb els qui tenien amistat i ells van decidir donar-los uns ‘ninots’ perquè pogueren fer-ho. No obstant això, els van posar una condició, que cremaren la falla una setmana després del 19 de març, per a poder anar ells a Alcàsser a disfrutar de la festa. Així es va fer i, en repetir-se en els següents anys, encara que encarregant els ‘ninots’ a artistes fallers, es va convertir en una singular tradició.

La creació de la Falla Raval va coincidir el mateix any 1980 amb una altra en la mateixa població, la Falla Mercat i, uns anys després, es va formar l’altra de les tres existents en l’actualitat a Alcàsser, la Falla Trinquet. No obstant això, aquestes últimes seguixen el calendari normal de la festa fallera, mentre que la Falla Raval manté el seu compromís inicial de celebrar-la amb posterioritat, la qual cosa permet als habitants de la població que ho desitgen, i als d’altres municipis de la comarca, prolongar la festa fallera i fins i tot disfrutar, o ser partícips, en el cas dels fallers, del mateix tipus d’actes en dues ocasions en el transcurs de pocs dies. És el que ocorre, per exemple, amb la cavalcada o l’ofrena.

A més, el president de la Falla Raval, Miguel Belcos, destaca l’excel·lent relació que tenen amb els fallers de les altres dues comissions locals, de manera que es conviden mútuament a participar en diversos dels seus respectius actes, com la ‘crida’ o passacarrers. “Disfrutem dues vegades en pocs dies de la festa de les Falles”, recalca Belcos.

Condicionats pel calendari

Això de celebrar les Falles en la setmana posterior al 19 de març no sempre és possible de forma exacta per les festivitats de Setmana Santa i Pasqua, que obliguen a vegades a retardar els actes, segons caiguen en el calendari. Normalment, se celebren dins del mes de març, però hi ha hagut anys, encara que pocs, en els quals s’ha anat a parar fins i tot a primers d’abril, com va ocórrer l’any passat. En contrapartida, hi ha hagut ocasions en les quals ha coincidit la ‘cremà’ de les altres falles amb la ‘plantà’ de la Falla Raval. En el present exercici, la ‘plantà’ està prevista el 28 de març i la ‘cremà’ el 31. Això sí, sempre en dijous i diumenge respectivament.

La Falla Raval d’Alcàsser, que compta actualment amb 380 components, entre majors i infantils, té una altra singularitat: que no té estendards de premis als seus monuments, precisament perquè els planta fora del calendari faller. Això no impedix que es mantinga “una rivalitat sana”, com destaca el seu president, per a tractar de fer-los, si és possible, millor que els altres de la població, o per a destacar en actes com la cavalcada. El present és el quart any consecutiu que encarrega la falla a l’artista Toni Pérez, creador de monuments destacats, com el de la Falla Na Jordana de València, entre altres.

Tants actes com la que més

D’altra banda, la Falla Raval organitza i disfruta d’una extensa i variada programació d’actes, similar a la resta, incloses l’ofrena o la ‘mascletà’, i també, per descomptat, la proclamació i presentació de les seues falleres majors, que enguany són Anna Dalmau i Cervera, com a fallera major, i Marta Romaguera i Hernández com a infantil, acompanyades del president infantil, Andreu Carrascosa i Alemany. No obstant això, per la seua singularitat, hi ha dues diferències tan curioses com inevitables: la missa no es dedica a Sant Josep, sinó a la Mare de Déu, i se celebra en l’ermita de Maria Auxiliadora, situada en el barri, i no a l’església parroquial de Sant Martí Bisbe de la població. D’altra banda, com ocorre amb les altres falles, rep periòdicament les visites de les falleres majors de València per a participar en actes com la missa o l’ofrena.

Així mateix, des d’un principi, la Falla Raval ha comptat amb el seu casal i, precisament el passat 21 de febrer, va inaugurar l’actual, al carrer Colón, on han passat després d’estar durant 36 anys al carrer Santíssima Trinitat. Curiosament, el d’ara està al costat mateix del qual van tindre els seus primers temps. Des d’allí organitzen totes les seues activitats festives, entre les quals es troben també els balls amenitzats per orquestres, entre elles la famosa Montecarlo. Així mateix, s’oferixen moltes festes i activitats infantils, la qual cosa, segons assenyala Miguel Belcos, ha fet que es multipliquen per tres els socis d’aquesta edat. “Són el futur de la falla”, assenyala també.

Comentarios: 0

Tu email no será publicado. Los campos requeridos estan marcados con *