Per l’Horta demana a l’Ajuntament la nul·litat de la recepció de la ZAL
Josep Gavaldà, portaveu del col·lectiu, denuncia que és una «irresponsabilitat» mantenir el projecte amb l’actual crisi climàtica
El col·lectiu Per l’Horta ha demanat a l’Ajuntament de València, en un escrit presentat ahir, la nul·litat del projecte de recepció de la zona d’activitats logístiques (ZAL) del port de València i la posterior recepció d’eixes obres en considerar que la urbanització de la ZAL és il·legal, com han declarat tant el Tribunal Suprem com el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) en successives sentències. L’Ajuntament de València va acceptar recentment la recepció de les obres de la ZAL, el projecte de les quals va ser aprovat pel Consistori el 30 d’abril de 2020. Per l’Horta ja va presentar un recurs de reposició contra eixe acord que va ser desestimat.
La petició es produeix després de dues sentències recents del TSJ-CV (de març i juliol d’enguany) que declaren la nul·litat del pla especial sobre el qual es va desenvolupar la ZAL. L’escrit presentat per Per l’Horta recorda que les sentències del TSJ-CV subratllen que el fet que el sòl es trobe ja urbanitzat no altera la seua classificació en el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de València com a sòl no urbanitzable d’especial protecció agrícola, donat que la nul·litat del pla de la ZAL comporta la dels projectes d’urbanització posteriors.
«Diferents càrrecs de Compromís s’han manifestat de manera reiterada en contra de la ZAL. L’Ajuntament que presideix Joan Ribó té l’oportunitat de confirmar amb fets eixa oposició tramitant la nul·litat de la recepció del projecte», ha declarat Josep Gavaldà, portaveu de Per l’Horta. Gavaldà ha recordat la situació d’emergència climàtica actual, de la qual les onades de calor i els incendis forestals en són una bona mostra: «La ZAL, igual que l’ampliació nord del port de València, mai han tingut sentit, però, en la situació actual, continuar amb eixos projectes és una autèntica irresponsabilitat. Necessiten administracions públiques que pensen en la ciutadania i prenguen ja mesures
per a pal·liar la crisi climàtica. Els terrenys de la Punta, ara urbanitzats de manera il·legal, han de convertir-se en un espai verd que connecte el llit del Túria amb el parc natural de l’Albufera».
Per l’Horta, en el seu escrit, denuncia que les administracions públiques implicades han invocat de manera reiterada una suposada «força normativa d’allò fàctic», malgrat les reiterades sentències judicials que han declarat il·legals les obres de la ZAL. Recorda el col·lectiu que és un principi general del dret urbanístic que no es poden adquirir facultats en contra de la llei i que les administracions podien haver tramitat la modificació del PGOU per a canviar la classificació urbanística dels terrenys de la Punta (772 000 m2) afectats per la ZAL, una decisió que no han pres en els vint-i-cinc anys que han transcorregut des de la posada en marxa del projecte.