Per l’Horta porta la ZAL de nou als tribunals
L’Associació PER L’HORTA ha presentat un recurs contenciós-administratiu contra el Pla Especial d’urbanització de la Zona d’Activitats Logístiques –ZAL- en l’horta de La Punta i ha reclamat davant del tribunal la suspensió cautelar de totes les actuacions que el port de València, el Ministeri de Foment, la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de València tenen previst executar en la zona afectada per aquest pla especial.
Per l’Horta obri així de nou la via judicial en defensa de l’horta de La Punta, al entendre que les administracions implicades en el projecte de la ZAL no han acatat les diferents sentències, una del Tribunal Suprem de 2009 i altra del TSJCV de 2013 –confirmada després pel Suprem en 2015-, que anul·len el pla especial original i obliguen a iniciar el projecte de la ZAL des de zero, retrotraent-se a la consideració del sol de La Punta com sol agrícola no urbanitzable d’especial protecció i realitzant les pertinents declaracions d’impacte ambiental d’acord amb la nova legislació i sensibilitat ambiental.
Aquest incompliment, segons l’organització defensora de l’horta, converteix l’actual pla de la ZAL en il·legal i una negativa a paralitzar cautelarment les actuacions podria significar, entre altres, la irreversibilitat definitiva d’un espai natural d’un valor incalculable per a la lluita contra el canvi climàtic, així com un perjudici econòmic per a l’erari públic en indemnitzacions a les empreses que tenen prevista la seua instal·lació en l’àrea.
En l’escrit contenciós, també impugna parcialment el Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València – PATODHV-, exigint la nul·litat de la secció que afecta específicament a l’horta de La Punta.
Per l’Horta denuncia que el PATODHV, una norma de rang superior al pla especial de la ZAL, en haver estat aprovada abans que el pla definitiu de 2018, podria haver servit per a garantir definitivament la protecció de l’horta de La Punta, tal com a més apunten les dos sentències judicials esmentades. Però, les diferents administracions implicades, lluny d’assegurar aquesta protecció, han fet servir el PATODHV per a tractar de regularitzar, és a dir blanquejar, una urbanització il·legal, tal com dictaren el Suprem i el TSJCV.
De fet la pròpia advocacia de la Generalitat Valenciana explicita en l’expedient del PATODHV aquest trilerisme jurídico-polític que PER L’HORTA denúncia ja que indica que a partir de l’aprovació d’esta norma seran els plans municipals els que s’adapten als objectius de protecció de l’horta establerts per el PATODHV i no a l’inrevés com es feia abans, però reconeguent que la única excepció –admetent una classificació de sol d’horta com sol urbà o urbanitzable- es planteja “per a evitar la responsabilitat patrimonial” de l’administració. Així, avala una reclassificació de sol agrícola a urbà que, en el cas del pla especial de la ZAL ni se motiva ni se justifica de cap manera més enllà de la reveladora manifestació explícita de la intenció d’eludir la responsabilitat, un interés, per a Per l’Horta, absolutament menor que ha de cedir clarament davant de l’interés general que te la protecció de l’horta des dels diferents punts de vista, ambiental, patrimonial, natural, cultural, alimentari.
D’altra banda no pot permetre’s que una administració que actua contra la legalitat i les demandes ciutadanes puga legislar per a encobrir i eludir les responsabilitats de les seus actuacions amb l’aprovació d’una nova actuació que incideix en els mateixos errors. En compliment de les sentències judicials, el PATODHV hauria d’haver considerat el sol afectat de La Punta com agrícola d’especial protecció, la qualificació originària d’este sol, a la que el Tribunal Suprem assenyala que caldria remetre’s per tal d’iniciar de zero tot el pla.
Tenint arguments i dictats jurídics en favor de la protecció de l’horta, les administracions en connivència varen optar amb el PATODHV per continuar endavant amb el projecte d’urbanització incomplint els requeriments legals i per tant, PER L’HORTA reclama davant dels tribunals que aquesta nova actuació sobre La Punta siga anul·lada.
La demanda assenyala i acredita també amb informe pericial la possibilitat de reversió i restauració ecològica de l’espai afectat de La Punta, denuncia que el pla especial no acredita la inexistència d’un altre espai viable i adequat per a la ZAL, com podrien ser Parc Sagunt o la zona de la A3/A7. Per l’Horta també assenyala que falta un estudi preceptiu que justifique adequadament la viabilitat econòmica del pla especial.
L’organització ecologista també denuncia altres infraccions, entre elles la inexistència d’avaluació ambiental i territorial estratègica prèvia a l’aprovació del pla especial de 2018 i l’omissió de tràmit de consulta a les persones afectades, l’absència del preceptiu estudi de paisatge, i l’incompliment de l’obligació d’assegurar les funciones vertebradores de l’horta com infraestructura verda,a més d’ infraccions de la legislació ferroviària i de carreteres.
L’operació de la ZAL va suposar la reclassificació de més de 700.000 metres quadrats de sol agrícola d’especial protecció, un sol que l’administració va expropiar per la via d’urgència al·legant extrema necessitat per a les activitats portuàries, i que per contra porta més de 20 anys inactiu i desocupat, a causa de la il·legalitat del procés, tal com denuncià en el seu moment el veïnat afectat i que va ser desallotjat violentament de les seues vivendes, espais de treball agrícola i hàbitat.
Per l’Horta reivindica que els terrenys de l’horta de La Punta siguen recuperats per a ús públic i es conserven com element de connexió verda entre el parc natural del Turia i el parc natural de l’Albufera.